Les mones amb pa de pessic de la Pastisseria Mir d'Arbúcies
El pastisser Jordi Mir manté vius els clàssics de sempre mentre adapta l’oferta als nous gustos dels clients, amb dolços més frescos, lleugers i individuals, però sense renunciar a la identitat ni a l’elaboració artesanal

El pastisser Jordi Mir a l'obrador i botiga de la Pastisseria Mir d'Arbúcies / David Aparicio

Durant aquests dies de Pasqua, a la Pastisseria Mir d’Arbúcies l’obrador ha tornat a girar al ritme dels tortells de ram i de les mones. És una de les campanyes més assenyalades del calendari, d’aquelles que concentren feina i molt moviment a la botiga. Però quan el Diumenge de Pasqua ja marca pràcticament el final de la festivitat, a Can Mir hi ha una certesa: el gran emblema de la casa continua sent el pa de pessic, aquell producte que molta gent del poble i també de fora encara va a buscar expressament.
"Pa de pessic n'hi ha sempre", diu el pastisser de la casa, Jordi Mir. I quan li demanen què el fa especial, ho explica ras i curt: "Els ous es munten per separat, amb els rovells per un costat, les clares per l'altre", i després s'hi posa la farina, "tot a mà; no amb màquina". Segons el pastisser, aquí hi ha la clau perquè "quedi esponjós, pugi bé i no s'abaixi". És un dolç molt arrelat a Arbúcies: hi ha qui se’l menja sol, qui el suca a la llet i qui l’acompanya amb xocolata. I per Pasqua, a més, també es converteix en la base de moltes mones. “El pa de pessic el banyo amb sucre líquid i licor de taronja, per donar-li un gustet”, explica Mir.
A partir d’aquí, les mones s’adapten al que demana la clientela. I és aquí on es nota més com han canviat els gustos. “Abans, mones de fruita confitada, moltíssimes. I ara, si en fas 15 entre Rams i Pasqua, ja pots dir que n’has fet moltes”, diu. En canvi, "la fruita natural tira moltíssim més i la xocolata continua estirant fort". És una evolució que s'observa també en la resta de l’any: abans predominava una oferta "més clàssica", amb "pastissos de mantega i de xocolata"; ara la clientela cada vegada s’inclina més per "dolços frescos, lleugers i sovint individuals". Ja no s'enduen un sol pastís per a tota la setmana, sinó peces diferents per satisfer gustos variats. Tot i això, insisteix que la tradició no desapareix: “Sempre guardem el que és tradicional perquè encara ens ho demanen molt”.

El pastisser Jordi Mir preparant un pastís de mantega. / David Aparicio
Aquest equilibri entre el de sempre i el que ve de nou és una de les coses que millor defineixen la pastisseria. La part que més li agrada és innovar: “M’agrada crear coses noves”, diu. Explica que sovint fa una prova, la dona a tastar i, segons què li diu la gent, decideix si la tira endavant o no. D’aquesta manera han anat apareixent novetats que conviuen amb els clàssics de sempre. Posa com a exemple un pastís de fruites que va idear fa 25 o 30 anys i que, amb el temps, s’ha acabat convertint en un dels que més elabora.
A casa seva
L'origen de la pastisseria es remunta al 1882, quan Martí Clopés i Antònia Sureda van obrir una confiteria a Arbúcies. Amb els anys, la nissaga Mir s’hi va acabar posant al capdavant i la pastisseria va quedar registrada amb el nom de Jaume Mir Juanola el 1943. Jordi Mir ho explica des d’un lloc molt proper, literalment des de casa seva: “Jo he nascut aquí”. Va néixer el 22 de febrer de 1966 a la mateixa casa on hi ha la botiga i hi ha viscut tota la vida. Amb catorze anys ja s’hi va posar a treballar, després d’haver ajudat abans els caps de setmana i els estius. Va fer una breu formació a Barcelona, però reivindica sobretot l’aprenentatge pràctic, “sobre el terreny”, com la millor escola per fer de pastisser.

Jordi Mir a l'exterior de la Pastisseria Mir d'Arbúcies. / David Aparicio
El dia a dia, però, continua sent exigent. La jornada a Can Mir comença cap a les sis del matí i s’allarga fins a quarts de dues. En campanyes fortes, com Pasqua, Nadal o per Tots Sants, amb els panellets, la feina també ocupa bona part de la tarda. Mir defensa que la pastisseria té una lògica horària pròpia: obliga a llevar-se molt d’hora, però deixa part de la tarda lliure. Tot i això, reconeix que avui costa molt trobar relleu. “No trobo personal”, lamenta. Ho atribueix, en part, als horaris i al tipus de sacrifici que exigeix la professió. El negoci, que havia arribat a tenir set i vuit treballadors, ara funciona amb un equip molt més reduït.
Malgrat tot, “la clientela ens té molta confiança”, assegura. Hi ha gent del poble que hi compra de sempre i també clients de fora que, quan arriben a Arbúcies, demanen directament què ha fet en Jordi Mir aquella setmana. Per Pasqua, diu, també passa: ve gent de fora que ja ha tastat el producte i hi torna. I tot i que el Diumenge de Pasqua sigui ja gairebé l’últim sospir de la festivitat, la resistència de la Pastisseria Mir manté viu el costum de posar el dolç a taula durant les dates més assenyalades del calendari.
Subscriu-te per seguir llegint
- Els Mossos informen al jutjat dels crims de Susqueda que no poden acabar la investigació perquè el pantà té massa aigua
- Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”
- La Sala del Cel de Girona tanca com a protesta: “La legalitat s’ha d’aplicar igual per a tothom”
- La Seguretat Social es posa seriosa: obliga a tornar la pensió als jubilats que facin això
- Més de 12.000 llars de Girona pagaran més per les escombraries el 2026, mentre que a 35.550 els baixarà la taxa
- Una de cada tres multes de Trànsit a les comarques de Girona no es paga per la via ordinària
- El Trueta s'hauria pogut dir d'una altra manera: els dos noms que van sonar per a l’hospital
- Som Energia ven la seva planta de biogàs a Lleida després de més de deu anys d’activitat