El llúpol ecològic cultivat a Girona que conquista cerveseres de tot el món

"Més dolç, suau i amb notes cítriques i herbàcies que aporten un toc diferencial a la cervesa". Així defineix Albert Vilardell les característiques del llúpol ecològic que conrea des de fa 13 anys juntament amb altres agricultors repartits per Catalunya i Castella i Lleó. Agrupats sota la marca Biolupulus, tenen un objectiu comú: produir, de manera respectuosa amb la terra, un llúpol de proximitat i qualitat.

L'aventura de Vilardell en el món de l'agricultura va néixer per motivació pròpia, amb la voluntat de fer "alguna cosa per mi i pels altres". Va començar a cultivar en un terreny familiar ubicat a Crespià, que encara utilitza, el 2013, i, després de la primera collita, "vaig fer quatre números" i es va adonar del nínxol de negoci que podia explorar amb el llúpol. Amb el temps ha adquirit una segona parcel·la a Lliçà d'Amunt i una tercera a Llagostera.

Més endavant, va començar a buscar altres agricultors amb els quals associar-se: "No tenia sentit estar sol quan pots compartir i aprendre". Actualment, la marca Biolupulus engloba 12 productors de llúpol ecològic ubicats a Catalunya i Castella i Lleó, que conreen 32 hectàrees d'aquesta planta, el cicle de la qual comença a l'abril. "Des del mes de novembre han estat hivernant i, a l'abril, es comencen a despertar i a agafar alçada", explica Vilardell. En tres setmanes, "les plantes ja tenen un metre i vint". Després, "tarden un mes a arribar a dalt", fins als sis metres i mig d'alçada i cap als laterals, moment en què apareixen les seves flors.

A finals d'agost es cull el llúpol, quan "ja ha acumulat la resina que aporta les aromes i l'amargor a la cervesa". La recol·lecció es fa amb precisió, explica Vilardell, perquè si s'esperen una mica més, "apareixen aromes d'hortalisses que deixen un regust d'all i ceba que volem evitar".

Els dotze productors comparteixen un mateix modus operandi i donen importància a tots els elements que formen part de l'ecosistema de cultiu, des dels "cucs, insectes i conills" fins a les herbes que creixen al voltant de cada camp. "A cada finca tenim bestiar, com cavalls, perquè la seva femta ens ajuda a gestionar la coberta vegetal", explica Vilardell, tot afegint que també participen en un projecte de conservació de la cabra de l'Albera de Catalunya, una espècie en perill d'extinció: "Tenim alguns dels últims exemplars que queden".

Una varietat única a la Península

Aquesta manera de treballar és el que diferencia Biolupulus d'altres llúpols industrials, sobretot perquè "hem respectat els cicles biològics de la planta sense intervenir de manera hostil". En aquest sentit, Vilardell afegeix: "Fem la terra més fèrtil i, d'aquesta manera, el llúpol creix sense necessitat de llaurar ni aplicar cap mena de producte". El llúpol industrial, a més, "té aromes que queden emmascarades, probablement per la quantitat de fitosanitaris que s'hi apliquen", mentre que amb el llúpol ecològic "el que estem detectant és que les aromes són més dolces, agradables i amb notes cítriques ben definides".

Un exemple clar d'això és la varietat de llúpol Lolita, única a tota la Península i creada per Biolupulus a través d'un procés artesanal de millora genètica. Vilardell afirma que "no només té un perfil balsàmic, sinó que aporta una frescor que anima el consumidor a beure una altra cervesa". Aquesta és una de les varietats de llúpol que Biolupulus cultiva, juntament amb Chinook, Pacific Gem i Cascade.

Motivar més cervesers catalans

Després de la collita, els agricultors assequen el llúpol per poder-lo comercialitzar a altres països. En aquest sentit, Vilardell concreta que "el 98% de la nostra producció va a Alemanya, Itàlia i fins i tot a Chicago, entre d'altres". A França, la varietat Lolita és especialment valorada.

Per contra, a Catalunya només es queda el 2% de la producció. Tot i això, des de l'agrupació treballen per incrementar aquesta xifra a través d'iniciatives com la copa Harvest: "Ja serà la tercera edició: els cervesers venen a recollir el llúpol i, a partir d'aquí, el fan servir en el seu procés d'elaboració per crear una cervesa que després surt al mercat". Algunes de les marques gironines que ja utilitzen aquest llúpol ecològic són Rufa, Moska, Dos Kiwis, G Brewers i Rispa.

"El que veiem —o almenys així ens ho traslladen— és que aquesta cervesa té molt bona acollida entre els consumidors", afirma Vilardell. Per això, enguany han començat a ultracongelar el llúpol ecològic, amb l'objectiu d'obtenir un llúpol fresc de llarga durada per a "donar més marge als productors per fer una segona elaboració". Aquest procés també els permet estalviar-se l'assecament —i els costos i el consum energètic associats— i facilita que productors de fora puguin gaudir del llúpol fresc.

Conscients de la qualitat del producte, en tot aquest temps els membres de Biolupulus s'han plantejat puntualment crear la seva pròpia cervesa. Amb tot, han optat per centrar-se en allò que saben fer millor: conrear llúpol, una tasca que han anat perfeccionant amb el temps. "Han sigut 13 anys d'errors. Per exemple, vam començar collint a mà i, amb el temps, vam decidir comprar peladores. A cada camp en tenim dues", explica Vilardell.

El que té clar l'agricultor, però, és que se sent satisfet amb la trajectòria que va escollir fa més d'una dècada —"les hores que no he dormit treballant han sigut per mi"—, mentre aporta el seu granet de sorra a un model d'agricultura que prioritza, per damunt de tot, la cura de la terra.

Subscriu-te per seguir llegint