La cafeteria de Sant Hilari que també era bolera, cinema, teatre i discoteca

Són les cinc de la tarda d'un cap de setmana a Sant Hilari Sacalm. Vas a fer el carajillo i unes partides de dòmino a la Granja Tívoli, on ja t'esperen els amics. Després puges al pis de dalt i, per cinc pessetes, mireu una pel·lícula. Quan ja és ben entrada la nit, encara queden forces per anar a ballar al Bolet, la discoteca del moment, ubicada a la planta baixa de la cafeteria: avui hi ha festa temàtica i toca disfressar-se.

Aquesta era la realitat dels habitants (i també estiuejants) d'aquest poble selvatà, que van trobar a la Granja Tívoli un lloc on ballar fins ben entrada la matinada, jugar a cartes i reunir-se amb les seves penyes. Prova d'això són els escuts que emmarquen l'entrada a la cafeteria, i que es refereixen a colles de teatre, motos i la Penya Barcelonista, entre altres. Enmig, també hi destaca l'escut propi del local.

Tot plegat, escenes i records que han quedat gravats tant en la memòria col·lectiva com en els àlbums de fotos que Montserrat i la seva filla Rita —membres de la nissaga familiar fundadora l'any 1886— mostren mentre rememoren anècdotes d'una història tan singular.

Set generacions han passat pel Tívoli, cadascuna amb els seus impulsos i maneres de fer. Tot va començar amb Francesc Corbera, fundador del cafè la Unió. Més endavant, el seu net Josep Corbera va adquirir un segon bar al mateix carrer que va anomenar Casino Tívoli (1920). Seria el seu fill, Lluís Corbera, qui hi construiria el 1945 una gran sala de ball que més endavant acolliria les actuacions de grups com Viva la Gente, l'Orquestra Maravella, Los 3 Sudamericanos i Peret, a més de la celebració carnavals i eleccions de Miss Sant Hilari Sacalm i fins i tot l'aparició de majorettes. Entre 1951 i 1978, el Tívoli també comptaria amb una bolera, un altre dels seus atractius.

El següent gran pas arribaria amb la sala de cinema, impulsada per Rita —filla de Lluís— i el seu marit, Ignasi Puig. L'any 1956 s'inaugurava a la primera planta dels dos negocis, i projectaria pel·lícules com "El Padrino" i "El Feo, el Bueno y el Malo", que omplirien la sala "de gom a gom" i deixarien tot un conjunt d'anècdotes: "Una nit, la gent va sortir atabalada per les finestres del cinema perquè es pensaven que el projector s'estava cremant, però eren només els llampecs d'una tempesta".

Ramon Puig, el visionari

El fill de Rita i Ignasi, Ramon Puig, agafaria les regnes del negoci el 1961. Tancaria el cafè l'Unió (el 1969), per centrar totes les seves energies en el Tívoli, decidit a fer-ne una cosa encara més gran junt amb la seva dona Montserrat Donadeu. "El que ha treballat la meva mare només ho saben ella i Déu: atendre el restaurant, netejar el cinema, tot el dia anant aquí i allà", diu la Rita, filla del matrimoni. Al seu costat, Montserrat parla de les partides de cartes a porta tancada que es feien al local: "Venia gent de fora del poble, i s'hi jugaven molts calés i joies. Només el cambrer podia entrar en aquesta habitació".

Tant mare com filla afirmen que Ramon Puig era "un visionari": creatiu, decidit i sempre amb idees noves, com la creació d'una discoteca. Així naixeria el Bolet, inaugurat el 1978 a la planta baixa del Tívoli. L'èxit va ser immediat: atreia gent d'arreu, especialment de Barcelona i la plana de Vic. "Teníem capacitat per a 700 persones, però arribàvem a les 1.300", explica Rita.

El Bolet tenia campanyes publicitàries a televisió i ràdio, a més del seu logotip enganxat en un cotxe que voltava pels carrers. La Rita, que amb 18 anys ja ajudava al negoci, va viure de primera mà aquelles nits interminables plenes de disfresses, passarel·les i la coronació de Miss Bolet. Mentres, a l'exterior de la discoteca tindrien lloc esdeveniments com un trial de motos vingudes de tot el món. Al ritme d'ABBA o Boney M. moltes parelles es van conèixer al Bolet: entre elles, la mateixa Rita i el seu marit, Jaume Auferil.

Ramon Puig, però, sempre volia anar més enllà. "L'últim que volia fer era una piscina perquè des de la discoteca es pogués veure la gent banyant-se", afirma Rita. El projecte no es va arribar a materialitzar: "Les discoteques tenen una pujada, de tres o quatre anys, i després una baixada".

El 1981, l'espai que ocupava el Bolet es reconvertiria en el restaurant Grill Mac Donald's 1803, un dels primers locals anomenats així a la comarca gironina: "El meu pare va veure un McDonald's viatjant a l'estranger i es va quedar amb la idea de fer alguna cosa semblant aquí". Amb el temps, l'establiment adoptaria el nom de Grill i una estètica més rústica.

El 1985 marcaria un altre punt d'inflexió: el Tívoli es traslladava la seva ubicació actual. Coincidint amb aquests canvis, tant el cinema com la discoteca ja havien tancat. El Grill ho faria uns anys després.

El local de sempre

Aquests anys de constant moviment han quedat enrere, però no per això el Tívoli ha deixat de ser un punt de trobada clau al poble, i les festes no han desaparegut: potser no es fan amb la intensitat d'abans, però el local ha continuat acollint celebracions i propostes per al jovent.

Alguns encara entren, saluden amb proximitat i xerren amb Jaume i Rita, amb la complicitat que caracteritza el vincle entre els amos del bar més popular del poble i els seus habitants. Mentrestant, el relleu generacional ja es prepara: un dels fills del matrimoni, David Auferil, ja fa anys que treballa a la cafeteria i n'assumirà les regnes en un futur. Tot i això, a Jaume i Rita encara els queden uns anys al capdavant, amb la presència constant de Montserrat, que, malgrat haver-se jubilat el 2002, continua passant pel Tívoli i servint algun cafè.

"Avui encara ve gent a veure'm i em parla d'aquella època. Jo no sempre els recordo, però ells em pregunten: 'Que ets la Rita?'", diu, entre riures. Aquestes trobades li fan plantejar-se seriosament "muntar una festa al poliesportiu i recordar els temps del Bolet". Qui sap, potser algun dia d'aquests s'animi i la discoteca revisqui una nit més.

Subscriu-te per seguir llegint