La gran família del frànkfurt al Farolet d’Olot

Més que un negoci, el Farolet d'Olot és una gran família que ha estat testimoni de celebracions d'aniversari —"posàvem les espelmes al mateix frànkfurt, com si fos un pastís"—, de persones que s'han compromès —"una parella, mentre menjaven, ella li va demanar ben alt", per fer-se escoltar entre la gentada— i també de moments canònics de la vida d'una criatura, com el primer frànkfurt que mengen: "Quan tenen prou edat els porten aquí, perquè volen que el primer frànkfurt que provin sigui del Farolet".

Com aquestes, moltes més anècdotes que les germanes Maria Àngels i Maria Rosa Colom, juntament amb l'Anna Teixidor —filla de la primera—, recorden i expliquen sense cap mena d'ordre. Són massa anys d'històries per ordenar-les totes des que el 1983 les germanes van començar a regentar aquest negoci olotí, ubicat al carrer Major número 4.

Al principi oferien esmorzars, dinars i sopars, i obrien cada dia de la setmana. Sense experiència prèvia en el món de l'hostaleria —la primera era modista i la segona treballava en un despatx—, però amb la voluntat de "treballar per nosaltres" i ser les seves pròpies caps, les germanes es van fer un lloc dins la restauració olotina. Més endavant s'hi van unir els seus marits - Josep Teixidor i Joan Indurain, respectivament -, formant un tàndem que, expliquen, funcionava a la perfecció: "Ens anava molt bé, perquè quan els fills d'uns tenien, per exemple, un espectacle a l'escola, hi podien anar i els altres dos ens quedàvem al bar".

Des dels inicis, el producte estrella del Farolet han estat els frànkfurts, poc coneguts al municipi garrotxí en aquell moment: "En menjàvem quan venia alguna fira, només". Així, van ser dels primers establiments de la ciutat a oferir-ne de manera fixa i continuada. Juntament amb les hamburgueses i els pinxos, entre altres opcions d'entrepans calents i freds, han convertit el local en un punt de trobada que s'omple de gom a gom de dilluns a divendres al vespre, amb olotins i gent de fora el municipi de totes les edats: "Hi ha tres senyores de 90 anys que sempre venen a menjar aquí".

Les claus que expliquen l'èxit del Farolet, explica Anna Teixidor, són la qualitat i l'elaboració artesanal: "Hi ha una empresa d'Olot que ens fa un tipus de frànkfurts exclusius per a nosaltres. També tenim obrador, on ens arriben els pernils i els lloms, i allà anem tallant, fent pinxos, hamburgueses, llom... Tot adobat". El pa és d'un forner d'Olot que, "des que vam obrir, ens el porta cada dia". Les salses —mostassa i quètxup— també són d'elaboració pròpia i es fan seguint una recepta que és un dels secrets milllors guardats de la família.

"El Farolet serà en aquest local, o no serà"

L'estima que els olotins tenen pel Farolet i el seu producte s'ha fet evident davant alguns canvis importants. Les tres dones expliquen amb orgull i afecte com la clientela els ha fet costat en moments com la decisió de tancar els caps de setmana per conciliar millor la vida familiar —"la clientela es va redreçar a altres dies de la setmana"— o després de la Covid, quan les restriccions no van frenar alguns clients de continuar fent el seu popular sopar amb productes del Farolet: "Hi havia una colla d'aquí Olot que sempre feien un sopar tots junts al Farolet. Cadascú va venir a buscar el seu entrepà, van fer una videotrucada des de casa seva i ens van enviar una captura de pantalla de tots ells amb els entrepans".

La pandèmia va ser un dels reptes als quals Teixidor i el seu marit Josep Llorà es va enfrontar des que el 2017 van agafar el relleu del negoci. Teixidor tampoc tenia experiència prèvia en el món de l'hostaleria, però "en el moment que em van dir que traspassaven el negoci, o que arribaria el moment de fer-ho, per a mi va ser com si m'arrenquessin una petita part". Al cap i a la fi, expressa, ha crescut entre les parets del Farolet: "Recordo ajudar a torrar pa i pelar cebes amb la meva àvia, i fer els deures de l’escola a la barra".

Tot i el canvi de mans, el Farolet continua sent el mateix de sempre —també de manera literal, ja que el local no ha canviat res des de 1983—, i així és com Teixidor vol que segueixi: "El Farolet serà en aquest local, o no serà".

La voluntat de la família, doncs, és que el negoci sigui fins al final dels seus dies aquell lloc on "la gent ens avisa que no vindrà el dia de sempre a menjar, però que no ens preocupem", on de tant en tant els fan regals, com dibuixos, i on, només de posar-hi els peus, a la Maria Àngels i la Maria Rosa Colom les saluden amb efusivitat i pregunten com estan.

Subscriu-te per seguir llegint