La cervesa d’ànima minera que descansa entre fermentadors i sota terra

Els Pirineus catalans són plens de mines abandonades, rastres d'un passat marcat per l'explotació de carbó i altres minerals. Amb el temps, però, alguns d'aquests espais han trobat una segona vida. És el cas de diverses galeries mineres que avui serveixen per guardar-hi botes de cervesa. "Són com cellers de vi: tenen temperatures estables i fresques", explica el mestre cerveser Jordi Marcé. A partir d'aquesta tècnica d'emmagatzematge, Marcé i el seu soci, Josep M. Anglada, van posar la primera pedra de la cervesera artesana Minera, amb obrador a Sant Joan de les Abadesses.

Des dels inicis, els seus productes han estat marcats per la predilecció de Marcé pel treball amb les maltes, un dels quatre ingredients principals de la cervesa, juntament amb l'aigua, el cereal i el llúpol. Tot i que Marcé reconeix que "no és gaire fan" d'aquest últim ingredient, assegura que amb aquests quatre elements "pots fer el 98% de les cerveses que s'elaboren al món".

Les cerveses més torrades i fosques són les seves preferides per treballar, una inclinació que es reflecteix especialment en les primeres referències que va treure al mercat i que ell mateix engloba dins la "sèrie clàssica". Marcé les compara amb "els macarrons de l'àvia": "Fàcils d'agradar i accessibles per a un públic poc acostumat a la cervesa artesana".

La primera va ser l'Avet, una cervesa de blat russa "molt fàcil de beure". Després arribarien la Carbó, una English Porter, i la Bonaplata, elaborada amb ordi. Tot i la bona rebuda inicial, el públic va començar a reclamar cerveses amb més protagonisme del llúpol. Tot i que això no encaixava gaire amb els gustos personals de Marcé, va acabar cedint: "Quan vam arribar al cinquè aniversari de la marca, ja no sabia quina excusa més donar i vaig treure una American IPA sense gluten, l'Old Miner".

A partir d'aquí, Minera va començar a ampliar el ventall d'estils i influències. Pensant en el client més jove, "que cada vegada consumeix menys alcohol", van elaborar la Free, amb menys d'un 0,7% de graus d'alcohol. També es va inspirar en estils belgues, amb la Gold Rush i la Wagon: "La tradició belga de fer cervesa ens agrada molt, i de seguida vàrem elaborar una belga clara i una belga fosca".

El tàndem internacional es completa amb la Draft Mule, una reinterpretació americana de les cerveses de blat europees, i la Iron Belt, una lager daurada amb tocs ataronjats elaborada seguint la tradició alemanya de la decocció.

Tot plegat sota una temàtica minera inspirada en el passat industrial del Ripollès, on la marca té l’obrador i duu a terme bona part de les fermentacions en sis tancs. Segons recorda Marcé, a mitjan el segle XIX a la zona d’Ogassa es van començar a explotar les mines de carbó de manera intensiva. Aquest context ha servit d'influència per a la majoria d'etiquetes del producte, protagonitzades per dos miners amb destrals o altres elements com vagonetes o les mules de càrrega.

Una cervesa per a cada estació

La història també ha servit d'inspiració per crear noves receptes. Marcé recorda una tradició dels monjos del monestir de Paulaner, al sud d'Alemanya, quan durant la Setmana Santa elaboraven cerveses més contundents per suportar els períodes de dejuni. D'aquí, explica, neixen les cerveses estacionals, entre les quals destaca la Salvator.

Inspirada en aquesta idea, Minera produeix des de fa cinc anys una cervesa diferent per a cada estació. A la primavera elaboren una Saison, "cervesa pàl·lida d'alta fermentació originària de Valònia i feta amb llevats belgues". A l'estiu és el torn d'una Session IPA, "fresca, fàcil de beure i amb menys graduació alcohòlica". La tardor arriba amb la "Pumpkin Ale, especialment popular als Estats Units, elaborada amb carabassa i espècies", i que aquest any han reforçat amb un toc de malta fumada. Finalment, durant l'hivern ofereixen una "Christmas Ale o Winter Ale, amb més cos i una graduació d'alcohol més elevada".

L'esperit experimental de la marca també passa per les col·laboracions amb altres cervesers. "No tenim competència en el món de la cervesa artesana", afirma Marcé. Fruit d'aquestes aliances han començat a investigar i elaborar estils històrics gairebé desapareguts. Un dels exemples és l'Adam Beer, una "cervesa fosca i molt alcohòlica típica de la zona de Düsseldorf al segle XIX, que avui pràcticament ningú produeix".

També han experimentat amb la Grodziskie, un estil polonès elaborat amb malta fumada amb roure i blat. Paral·lelament, elaboren Barley Wines, cerveses que freguen els 10 graus d'alcohol i que destaquen per la seva intensitat.

Més botes dins les mines

En els últims anys, Minera també s'ha endinsat en el món de les Sour, cerveses àcides - "s'assemblaria potser més a kombutxa, sidra o fins i tot vinagre"- amb processos de fermentació molt més llargs: "Normalment impliquen molt de temps dins d'un recipient". Ells les deixen durant un temps, un any aproximadament, en botes en mines, procés que ja feien en els inicis del negoci, però que van abadonar perquè "amb l'augment de la producció, ja no era pràctic".

Tot i això, recentment han recuperat aquesta línia de treball i una de les seves últimes creacions descansa actualment en botes de fusta dins una mina propera a Camprodon. L'envelliment subterrani comporta reptes tècnics: "En entrar una mica d'aire a la bota pot haver processos d'oxidació. I això, depenent de quin tipus de cervesa, no agrada. Però en segons quins estils els queda molt bé".

La cervesa sorgida d'aquest procés encara no té nom ni data de llançament, però sí que simbolitza el retorn als orígens de Minera: fer de les antigues mines un espai viu per continuar experimentant amb la cervesa artesana.

Subscriu-te per seguir llegint