Terra Remota: 20 anyades del prestigiós celler que van crear a l'Empordà un notari i una directora de casinos

És sabut que la gent del vi no compta el pas del temps per anys, sinó per anyades, per collites. Així que aquest 2026 fa 26 anys que Marc i Emma Bournazeau van posar en marxa Terra Remota a Sant Climent Sescebes. No és una xifra rodona, la típica excusa per celebrar un aniversari. Però sí que ho són les 20 anyades, les 20 collites que han elaborat en aquest celler, que va llançar el seu primer vi el 2006.

Han passat dues dècades i aquell notari i aquella directora de casinos instal·lats a Perpinyà van decidir canviar de vida i deixar-ho tot per apostar per la seva passió. "Teníem moltes idees i vam demanar ajuda a gent que en sabia", recorda Emma Florensa, el seu cognom de soltera, amb un avi de Lleida i una besàvia de Roses que van emigrar a França per la Guerra Civil.

Primer van obrir un celler al sud de França, Château Saint-Roch, on van elaborar vins durant un lustre, i finalment van travessar la frontera per comprar un bosc que els va enamorar. "No hi havia vinyes, però era exactament el que buscàvem. Terra de granit, pins, roures, alzines... Des d’allà veus els Pirineus i el mar", explica Marc Bournazeau, que sempre està pensant quin serà el pròxim vi mentre la seva dona, que s’encarrega del màrqueting i la comunicació, intenta frenar la seva hiperactivitat.

Transformar la meitat d’aquelles 24 hectàrees de bosc que van comprar en vinyes va ser una "feina titànica" que va comptar amb la "complicitat" de Medi Ambient per decidir els arbres que es podien talar. Però el resultat no podia ser millor. "Ara tenim 65 hectàrees, de les quals només 30 s’han plantat perquè volem mantenir l’estètica de l’entorn i perquè aporten elegància i equilibri als vins", expliquen els impulsors del celler empordanès.

"El terrer era fantàstic per elaborar grans vins"

Ara miren enrere i se senten orgullosos d’haver assolit els seus objectius. "Hem arribat on volíem perquè la terra i la natura han respost als nostres somnis i esperances", somriu Marc. Emma hi afegeix: "Quan vam arribar a l’Empordà, gairebé no hi havia referències de la denominació d’origen a les taules dels restaurants de Barcelona perquè la gent l’associava a cooperatives i a poca qualitat. Però vam veure que el terrer era fantàstic per elaborar grans vins i vam decidir participar en l’aventura de donar a conèixer la DO, i al final hem aconseguit coneixement i prestigi pel nivell del que fem. Avui dia som als millors restaurants d’Espanya".

En aquest periple no només han elaborat una àmplia gamma de gairebé 20 referències ecològiques, sempre elegants i fresques gràcies a la bona tasca de l’enòloga Edith Soler, sinó que han apostat per un enoturisme a l’Empordà que té l’atractiu afegit de l’art: el celler que va fer l’arquitecte Pepe Cortés és en si mateix una obra admirable que acull al seu interior peces contemporànies de la col·lecció privada dels Bournazeau i exposicions temporals de joves artistes.

"Però 20 anys és poc temps per al coneixement mundial d’una marca -adverteix Marc- perquè som ambiciosos". Ja han arribat a molts països com els Estats Units, Singapur, Anglaterra, Suïssa..., on triomfen amb joies com els negres Camino, el seu vaixell insígnia, Gg, Clos Amae, Clos Adrien i Clos Adèle, el blanc Caminante, el rosat Caminito i l’orange Tardor. "Però volem vendre més", proclamen amb les ganes de qui vol conquerir més terres remotes des de Sant Climent Sescebes.

Subscriu-te per seguir llegint