SOMA, la marca que no fa la mateixa cervesa dues vegades

La cerca de la cervesa perfecta ha estat el motor del fundador de SOMA, Ramon Prats, per experimentar durant els darrers deu anys. Paradoxalment, confessa que espera no trobar-la mai: "Si algun dia ho aconsegueixo, ja no tindré un objectiu". Mentre va "polint i millorant" cada elaboració, ja suma 500 referències: "Fem entre dos i tres estils amb nova recepta, nou nom i nova etiqueta cada setmana, i probablement no es repetiran mai més".

"Sempre intento millorar la recepta. Jo crec que per això ens ha anat tan bé: mai m'he conformat amb el producte", afirma. El nèctar i el préssec, la citra, la riwaka i el nelson són alguns dels ingredients que destaquen, ara per ara, en les creacions que elabora a la seva nau de Cornellà del Terri, juntament amb un equip de 6 persones.

La característica principal de les seves cerveses —i el que Prats creu que l'ha ajudat a "cridar l'atenció del client"— és el color: "Les veus i sembla que tinguin llum pròpia. Com si fossin un batut de fruita i llet dins del got".

Influenciat per la cultura americana —principalment les West Coast, un estil d'IPA molt fresc de la costa oest de Califòrnia, i les New England, que a primera vista semblen "sucs de fruita"—, Prats sempre ha tingut clar que volia defugir de "les notes torrades, de caramel i malta" per enfocar les seves cerveses cap "a la frescor", fins a aconseguir el to "pàl·lid i brillant" que, explica, molta gent ja associa a SOMA.

El color s'aconsegueix amb una combinació d'ordi, civada i blat. Després, hi afegeix càrregues de llúpol molt elevades: "Aporten polifenols que es combinen amb la proteïna de la malta". Tot plegat dona com a resultat cerveses "eternament opaques".

"Nosaltres fem IPAs, dobles IPAs, triples IPAs i fins i tot quàdruples IPAs", explica Prats. Són productes, però, difícils de tenir de manera regular en un bar. És per això que, desviant-se una mica de la seva línia habitual, també elaboren la Easy IPA: "És una IPA de cinc graus per a un públic més general i també per poder-la tenir fixa als bars".

La dinàmica de sempre

Prats va posar el primer peu al món de la cervesa fa 16 anys, a través d'estils belgues i alemanys que aconseguia en establiments com la desapareguda Taverna d'Smaug de Banyoles. Allà va tastar la Summer Ale d'una marca blanenca, Marina: "Després de beure-la, em va venir un rotet i vaig notar el gust del llúpol. Vaig dir: hòstia, què és això? I a partir d'aquí em va picar la curiositat".

En una de les seves visites a altres botigues especialitzades va veure un llibre sobre com elaborar cervesa i se'l va comprar. "L'endemà ja estava buscant tot el material necessari. Em vaig obsessionar molt, llegint fòrums americans". Això, argumenta, es deu al fet que "els americans, com amb tot, van absorbir l'elaboració de cervesa i la van portar al següent nivell, creant estils nous".

El procés de creació el duia a terme a la seva masia de Serinyà, fet que el va portar a vendre el seu producte a bars, de manera gairebé accidental. "La gent de la masia del costat em van demanar si els podia fer uns barrils per un casament. A última hora no van fer la celebració allà". Com va poder, va embotellar els 100 litres de cervesa que havia produït, i els va portar al també desaparegut bar El Primer Glop: "Els va agradar i, a partir de llavors, me'n demanaven cada setmana".

Tothom qui entrava en aquell bar podia veure escrita a la pissarra que funcionava com a carta "la cervesa d'en Ramon de Serinyà", fins que Prats es va decidir a buscar un nom i una imatge propis.

"El nom de SOMA em va agradar per la sonoritat, era curt i directe". Més endavant va descobrir-ne el significat —"una cosa psicosomàtica és allò que té una connexió entre la ment i el cos"— i les seves aparicions tant en llegendes com en productes culturals: "Per exemple, al llibre Brave New World descriu una societat distòpica del futur en què es pren un medicament que es diu soma i fa que la gent sigui feliç".

El disseny de les llaunes va ser la segona fase: una representació fidel d'aquesta "lluminositat" a través de figures geomètriques, estampats caòtics i colors vius. "En aquell moment la cervesa estava envoltada d'una aura d'artesania. I jo, venint del món del disseny gràfic, del grafiti i del rap, volia una imatge fresca per trencar amb el discurs d'aquesta artesania i també connectar amb el públic jove".

Des dels seus inicis, sempre ha produït noves creacions cada setmana. Al principi perquè "tenia molta llibertat, i era increïble saber que podia experimentar sense parar"; ara ho continua fent, en part, perquè és el que "el client espera de nosaltres". "D'alguna manera m'he cavat la meva pròpia tomba", diu, entre riures.

Hi ha casos concrets, però, en què es pot permetre repetir estils. Parla dels països escandinaus, on els monopolis estatals d’alcohol treballen amb importadors que busquen cerveses d’arreu del món: "Potser ens demanen 200 caixes d'una mateixa referència; en aquest cas sí que la tornem a repetir".

A altres ubicacions es limiten a enviar dos palets al mes. "Estem exportant bastant a Àsia, sobretot a la Xina. També estem venent al Japó i a Tailàndia". La projecció internacional es completa amb altres països europeus, mentre que a Girona província les seves elaboracions es poden trobar a "Chuggles, Vimet, Baggels and Beers, El Passeig, Els Joncs, Ca La Flora, El Birrot, La Llúdriga i Sacre Bar", entre altres.

I mentre el producte arriba al consumidor, a prop o lluny, Ramon Prats ja pensa en les pròximes receptes, sabors i noms de noves cerveses, en un procés que no sembla tenir punt final i que, de fet, espera que no s'acabi mai.

Subscriu-te per seguir llegint