Més de cent anys de galetes, borregos i carquinyolis artesans al forn la Barceloneta
Aquest negoci de Figueres presumeix d'haver estat un dels primers de la ciutat a elaborar aquests productes, una tradició que encara avui manté fidelment i de manera artesana

Modesta Cortada i Ester Juanola, quarta i cinquena generació del forn la Barceloneta de Figueres. / David Aparicio

El Forn la Barceloneta de Figueres és d'aquells negocis que, tot i la varietat de producte que elaboren i ofereixen, "tothom qui hi entra té clar què vol". Tot el que porta xocolata —des de galetes fins a neules— és la perdició de la mainada, mentre que els "borregos són per a la gent gran sobretot, ja que els recorden la seva infància i són fàcils de menjar", igual que "els melindros o el pa de pessic". A diferència del "mal tallat, més sec", però igual de bo i popular.
"Són gent de costums, ja saben què venen a buscar", afirma Modesta Cortada. Juntament amb la seva filla Esther Juanola poden enumerar cada producte i les seves característiques: és el que té formar part d'un negoci familiar nascut el 1885. Cortada va arribar a la Barceloneta quan "ja festejava amb el meu marit Josep": "Primer havia sigut secretària d'una empresa, però després ja vaig venir cap aquí". Els seus sogres, Carme Lacasa i Pere Juanola, dels quals parla amb molt d'afecte i estima, li van ensenyar el funcionament del forn i els seus dos pilars fonamentals: "La bona feina i saber què vol el client en cada moment per acontentar-lo".

Interior del forn la Barceloneta de Figueres. / David Aparicio
La petjada de Carme Lacasa s'estén més enllà dels seus ensenyaments. La història de la família ha quedat ben documentada gràcies a ella, l'encarregada de redactar-la a la pàgina web del forn. De les cinc generacions que completen la trajectòria d'aquest establiment se'n pot extreure una conclusió: cadascuna, a la seva manera, ha aportat quelcom al negoci. Començant per Francesc Lacasa, que el va heretar del seu cunyat i va aprendre l'ofici de pastisser des de zero als 30 anys, mentre la seva dona Teresa Solanes enfortia la relació amb els clients; en aquella època també es va adoptar el nom de "Forn la Barceloneta", pel carrer on es trobava.

Primeres receptes utilitzades al forn. / Helena Viñas
Seria un dels fills d'aquest matrimoni, Gerard Lacasa, i la seva dona Maria Garcia, els qui mantindrien el forn viu tot i les dificultats de la Guerra Civil, a més d'introduir-hi les primeres innovacions, com una balança automàtica. La seva filla, Carme Lacasa, i el seu marit Pere Juanola continuarien el llegat, esquivant també els efectes de la postguerra i consolidant el negoci al local actual del carrer Muralla 21, comprant maquinària moderna i obrint mercat fora de l'Empordà.
I fins a arribar a Josep Juanola i Modesta Cortada, amb una manera de fer fruit de tots aquests anys d'experiència acumulada i transmesa amb cura.

Els primers motlles que s'utilitzaven per fer galetes. / Helena Viñas
Nova generació, mateix ritme
El negoci ha anat canviant de mans, però avui dia encara s'elaboren pràcticament totes les especialitats d'abans: pastes seques, secalls, torradetes, carquinyolis, ametllats, panellets per Tots Sants, neules i torrons, així com dolços tradicionals de festa com tortells o coques de greixons.

Jordi Juanola amb el seu pare Josep, en una imatge d'arxiu. / Forn la Barceloneta
Tot plegat de la mà de Jordi Juanola. Mentre la seva germana Esther es dedica a la venda de cara al client, ell ocupa els matins a l'obrador familiar, ubicat al carrer Núria número 5. Tots dos tenen records d'infantesa vinculats a la Barceloneta, per on "sempre hi passàvem, de camí a l'escola o per saludar". Ajudar a ensucrar bunyols, treure les galetes del forn i doblegar les neules a mà eren petites tasques que els deixaven fer i que, a poc a poc, van fer que Jordi Juanola agafés estima per l'ofici de mestre pastisser. "Quan estudiava EGB, al matí anava a classe i a la tarda, quan tenia lliure, venia a l'obrador a treballar".
Ell ha introduït algunes millores tècniques en el procés d'elaboració per fer-lo més eficient i adaptar-lo a l'activitat actual, però considera que la seva principal aportació al negoci ha estat "dedicar-me molt a la venda, fer de comercial per trobar nous punts de distribució". Una necessitat provocada, en part, pel canvi de clientela —la seva mare Modesta ja ho diu: "De jovent ja en ve poc, al forn"—. Amb tot, sempre s'ha mantingut fidel a l'elaboració artesana, fent "els llacets i les ulleres un a un, a mà", igual que els carquinyolis, que talla amb ganivet: "El 99,9% de les empreses ho fan a màquina i queden perfectes i rectes, però els nostres resulten lleugerament irregulars".

Tall dels carquinyolis amb un ganivet. / Forn la Barceloneta
Subscriu-te per seguir llegint
- Ingressat greu al Trueta després de caure des de diversos metres a la rampa del pàrquing de l’estació d’autobusos de Lloret
- Bitàcora, el bar de Palamós amb cuina d'alta qualitat: “Pots venir un dia a fer unes braves i un altre dia a menjar ostres”
- Un bar denuncia perjudicis pel rodatge de ‘Tomb Raider’ a Girona i reclama el mateix tracte que altres negocis afectats
- Llagostera retira les funcions a un policia local per buscar el telèfon d'un 'instagramer' que l'acusava de pederàstia
- Sergio Gutiérrez, expert immobiliari: «Hisenda pot considerar una donació que el teu fill visqui gratis al teu pis»
- La sèrie de Tomb Raider d'Amazon Prime Video inicia el rodatge a Girona amb gran expectació
- Els Mossos avisen de l'estafa del supermercat: Poden buidar-te el compte bancari en pocs minuts
- Girona instal·la un contenidor transparent per desmuntar mites sobre el reciclatge