«L’arquitectura i el menjar deixen el gust a la memòria»

La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes, Girona Delícia i Bulthaup han organitzat la taula rodona ‘Arquitectura i cuina. La influència dels espais en l’experiència gastronòmica’. L’acte se celebrarà avui, a les 18 h., a l’espai Bulthaup, i hi participaran els cuiners Martina Puigvert (Les Cols) i Quim Casellas (Casamar), la cap de sala de L’Aliança d’Anglès, Cristina Feliu, l’arquitecte Xevi Bayona; el dissenyador industrial Andreu Carulla, i l’arquitecta i interiorista Cristina Nogué. La jornada serà coordinada per l’arquitecta Anna Sabrià.

Per què al fet de menjar ara en diem experiència gastronòmica?

Menjar, mengem tots, no? Cada dia tres àpats, per anar bé i que, i potser ens agrada etiquetar les coses. Ara bé, experiència gastronòmica indica alguna cosa que supera l’acte de menjar. És allò que et fa fer un ‘uau!’ o que et fa tenir certa consciència del que fas. O sigui, una cosa és anar a fer un menú de migdia, aleshores menges. En canvi, quan convoques un sopar amb uns amics, o quan agafes un cangur per anar-te’n a sopar amb la parella, allò ja es converteix en experiència, no? I, per tant, és el menjar, però és també l’estar, és la conversa, és el que acompanya el menjar.

El menjar té més bon gust, depenent de la decoració del local i coses així?

No té més bon gust, però que sí que en tindràs més bon record. Si hi has estat còmode, si la cadira era confortable, la il·luminació era correcta, veies el que menjaves, no tenies presència del cambrer totalment al teu costat sinó que apareix però es manté en una penombra que et fa que tinguis intimitat, si l’acústica funciona, si el servei és excel·lent, si et diuen bon dia quan entres i et sents acompanyat en tot, llavors el teu record serà excel·lent.

Ho tenen prou en compte els restaurants, tot això?

Estem en una zona privilegiada, perquè tenim molt bona gastronomia i tenim un nivell de restauració molt alt. La majoria dels restaurants sí que ho tenen en compte. Evidentment, en alta gastronomia ho tenen claríssim. I els espais més de menjar, més de dia a dia, cada vegada ho tenen més en compte, perquè també els comensals som cada vegada més exigents i més crítics.

Sovint he estat en espais que penso, ostres, amb una bona feina d’arquitectura i d’interiorisme, podrien passar de bons a excel·lents

Alguna vegada ha anat a un bon restaurant i ha vist que tot això falla?

Sovint he estat en espais que penso, ostres, estan en una posició estratègica boníssima, tenen un local ben ubicat, si invertissin una mica més, si tinguessin una bona il·luminació, una bona acústica i una bona feina d’arquitectura i d’interiorisme, podrien passar de bons a excel·lents.

Costa fer-ho entendre als propietaris de restaurants i els cuiners?

Depèn molt de les persones. Els costa menys d’entendre als que porten aquest negoci el defensen cada dia, i costa més de fer-ho entendre a aquells que són gestors, que tenen en propietat un restaurant però no defensen el producte cada dia i no estan amb la clientela cada dia.

Tot plegat no serà una excusa perquè els restaurants apugin preus?

No, al revés. Et sembla més just la relació qualitat-preu quan tot l’embolcall és correcte. Si l’experiència gastronòmica és correcta, no em sembla car.

En què es fixa primer, quan entra en un restaurant?

En la carta (riu), perquè m’agrada molt menjar. La carta és el més important. Després, suposo que busco la millor ubicació dins del restaurant. Busco aquell punt que em deixa veure la cuina, com es mou la gent, l’exterior... Però, en general, crec que m’impacta el conjunt, l’harmonia de l’espai.

Ja que és arquitecta: l’arquitectura té gust?

L’arquitectura no sé si té gust, però et queda gravat al cervell aquell espai que has viscut. En això s’assembla al menjar, que et deixa el gust a la memòria, com la magdalena a en Proust. O sigui, tenim una memòria dels espais i ens condicionen. Diria que els espais gestionen o formen part de la gestió dels nostres records.

Parlant d’arquitectura i de menjar: la Sagrada Família és una merenga?

Ai, no, no me’n faci parlar.... Del papa també em preguntarà?

Busco la millor ubicació dins del restaurant. Busco aquell punt que em deixa veure la cuina, com es mou la gent, l’exterior... Però, en general, crec que m’impacta el conjunt, l’harmonia de l’espai

Ja ho veurem. De moment, la Sagrada Família.

(Pensa una estona). La Sagrada Família és el reclam. Sap quan en una pastisseria només hi van pel xuixo i un cop a dins descobreixen que tenen un pastís que està de mort? Doncs això és un reclam. La Sagrada Família és un reclam per fer venir gent a Barcelona, per atreure gent a qui li interessa l’arquitectura, i acabaran veient coses tant o més bones que allò, gràcies a la referència que suposa al món.

El preu de l’habitatge és difícil de digerir?

Molt difícil de digerir. Aquí no en tinc cap dubte.

Hi ha alguna manera d’afavorir-ne la digestió?

Hi ha un tema estructural que només es pot arreglar des de la planificació. O sigui, no la immediata, sinó la planificació a llarg termini. n

Subscriu-te per seguir llegint