Genís Rovira, creador d'Hort de Butxaca: "Molta gent no utilitza l'hort com un espai terapèutic, sinó per saber d'on ve el que menja"

En el seu dia a dia, l'educador ambiental de formació Genís Rovira desenvolupa des d'activitats fins a estudis centrants en la fauna i la flora. Paral·lelament, però, es transforma en mestre d'horticultura a través del seu compte d'Instagram, Hort de Butxaca, des de Santa Coloma de Farners: una "petita finestra", com ell mateix la defineix, per on ja treuen el cap més de 40.000 seguidors amb ganes de saber què s'amaga darrere el cultiu d'un hort.

Com neix Hort de Butxaca?

Amb un grup de joves vam crear una entitat, motivats per recuperar terres i espais agrícoles. Alguns vam acabar agafant un hort, i compartint la seva evolució: a la feina ja havia fet i impartit cursos i formacions en educació ambiental, així que explicar tot el procés era una cosa que em sortia bastant natural. Al principi només penjàvem imatges amb una explicació fins que fa tres anys, amb el canvi d'hort i gràcies a un amic del poble que sap de gravació i edició, vaig començar a fer vídeos de manera més constant.

D’on treu la inspiració per a les seves publicacions?

Potser la gent es pensa que passo el dia davant l'ordinador per inspirar-me, però és tot el contrari (riu). Com més temps estic a l'hort, més idees surten: allà veig una flor, un insecte o una problemàtica concreta que penso que també pot afectar gent. Dels dubtes que rebo dels seguidors també aprenc molt: a vegades m'han preguntat com plantar gespa a casa seva, cosa que no he fet mai, però busco com, i responc. El que costa més és trobar l'equilibri entre oferir contingut que m'agradi a mi i que alhora sigui útil per a la gent. Per exemple, ara tothom parla de tomateres, però potser no en penjo cap vídeo perquè ja ho he explicat moltes vegades.

L’hort té els seus propis tempos. Això condiciona la creació de contingut?

A escala de programació m'agrada anar bastant avançat, però a vegades hi ha problemes d'edició o de temps. Pots tenir vídeos gravats i que surtin tres setmanes més tard, i potser ja no coincideixen amb el moment clau de l'hort. Amb tot, si el contingut té prou qualitat, tant de so com de vídeo o de temàtica, crec que continua tenint sentit encara que no sigui "del moment".

Com definiria la seva comunitat de seguidors?

Ara hi ha més gent gran que abans. El públic majoritari és de 25 a 35 anys, però també hi ha força seguidors de 35 a 45 i cada vegada més de 45 a 65. És un públic diferent: potser no mira els vídeos al moment, però al cap d'uns dies et comenta tres publicacions seguides (riu). No depenen tant de l'algoritme, perquè et busquen directament i saben quin contingut trobaran.

Què és el que acostumen a preguntar-li més?

Depèn de l'època. Quan hi ha pluges, sobre caragols, fongs i plagues. També dubtes sobre gelades o si s'ha plantat massa aviat o massa tard. Cal tenir en compte que cada zona és diferent: Catalunya és molt diversa pel que fa a territori i tothom viu en una realitat diferent. Moltes preguntes, però, venen de gent que vol començar un hort o que busca un terreny a la seva zona per a fer-ho.

A aquests últims, què els contesta?

Que aprofitin la motivació inicial, però que no es passin de frenada (riu). Està molt bé tenir moltes ganes al principi, però després has de ser conscient de la feina que implica, no pot quedar-se només en la il·lusió del principi. També intento donar consells pràctics, com fer bancals petits o sistemes senzills per cultivar a casa: per exemple, ara estem preparant vídeos sobre com fer taules de cultiu. Jo crec que molta gent no viu l'hort com un espai terapèutic, sinó com una manera de saber d'on ve el que menja.

Quins aprenentatges n'ha tret, de l’hort?

Crec que amb el temps he après a gaudir més de l'hort, tant sol com acompanyat. També m'ha ensenyat molt sobre el terreny i les plagues: aquí, per exemple, tinc el cuc del filferro, que afecta alguns cultius, que qualsevol cosa que no sigui un all o una ceba que creixi cap a sota, s'ho menja. Pel que fa a les eines, també hem passat per moltes fases: vam arreglar un motocultor del 1989 que encara funciona, i ara faig servir una fanga de doble mànec, que permet treballar la terra sense remoure-la massa.

Què és el més curiós que ha cultivat, o que li agradaria cultivar?

Hi ha coses que he descobert perquè m'han regalat llavors o plantes. Per exemple, gairebé no menjo bledes, però n'he cultivat de diferents colors i és una manera d'enganyar la vista i acabar-ne menjant més. També tinc pendent provar una varietat de blat de moro que es fa servir per fer crispetes. M'agrada experimentar: he pensat convertir uns texans vells en jardineres i plantar-hi maduixeres.

Com és el contacte amb els seguidors fora de xarxes?

Al principi el compte era totalment anònim i no estava gens acostumat a exposar-me (riu). Anar pel carrer i que et saludi gent em fa vergonya, encara avui, si bé xatejo amb molts seguidors perquè moltes vegades una pregunta que em fan no es queda només en un missatge. També he anat aprenent a parlar davant de càmera. Abans em costava molt: havia de pensar on mirar, com parlar, si ho feia prou bé. Ara ja m'hi sento més còmode, encara que és una cosa que s'ha d'anar treballant.

Quin futur veu per Hort de Butxaca?

Ara mateix estem treballant en moltes coses que no es veuen. També volem obrir el contingut a més temes, no només hort, sinó receptes i biodiversitat. Crec que aquesta diversitat és el que més m'enriqueix. No és un projecte tancat ni amb una direcció fixa. No busquem viure al 100% d'això ara mateix, sinó anar explorant i veure què pot sortir.

Subscriu-te per seguir llegint