“Som el que mengem”: el peix blau reivindica el seu lloc a la taula

El peix blau forma part de la identitat gastronòmica del litoral gironí, però cada vegada costa més trobar-lo al plat. Sardines, anxoves, alatxes o altres espècies de proximitat perden presència en el consum habitual, mentre cada vegada trobem més peixos importats com el salmó o el bacallà. Al mateix temps, el sector alerta que l’ofici perilla: falten joves que vulguin pujar a les barques i la flota es redueix amb menys embarcacions.

Aquests dos reptes, recuperar el consum de peix blau i garantir el relleu generacional, van centrar bona part del debat celebrat aquest dilluns a l'Espai Maram de l'Escala en una taula rodona organitzada per Diari de Girona i Prensa Ibérica.Aquest acte ha estat patrocinat per l’Ajuntament de l’Escala i Grup Pous, ha tingut la col·laboració de la Confraria de Pescadors de l’Escala i ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya. L’esdeveniment, moderat pel responsable del projecte Girona Delícia, Alfons Petit, va reunir representants de l’administració, del sector pesquer, de la restauració i de la recerca per analitzar el futur del peix blau i de la pesca catalana.

Hi van participar Itziar Segarra, directora general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat; Josep Lluís Sureda, patró major de la Confraria de Pescadors de l’Escala; Antoni Abad, president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors; Jordi Sabadí, xef i propietari del restaurant El Roser 2 de l’Escala, i Joan B. Company, responsable del Servei de Pesca a l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR). En acabat, va cloure l’acte l’alcalde de l’Escala, Josep Bofill.

Del mar al plat

Una de les primeres qüestions que es va posar sobre la taula va ser la necessitat de recuperar la presència del peix blau als restaurants i a les llars. Itziar Segarra va lamentar que els hàbits de consum hagin canviat i que, en molts casos, el peix de proximitat s’hagi substituït per espècies que arriben de fora. «Sobretot, pel salmó», va apuntar.

Josep Lluís Sureda va afegir que el salmó i el bacallà són actualment dos dels peixos més consumits a Catalunya, malgrat que no formen part de la pesca catalana. Mentrestant, una bona part del peix que es captura als ports locals acaba marxant a altres mercats. Va posar l’exemple de l’alatxa, una espècie molt semblant a la sardina que pràcticament no es consumeix a Catalunya, i va recordar que a territoris com Màlaga o Itàlia la cultura del peix continua molt més arrelada. «Allà el veus cuinat a la brasa i es ven al carrer. Aquí, en canvi, el producte hi és, però no arriba prou a les taules», va explicar.

Precisament, la necessitat de donar més valor al producte local va ser una de les idees que es van repetir al llarg de tota la jornada. Antoni Abad, va defensar que cal explicar millor què hi ha darrere d’una sardina o d’una anxova i fer entendre que consumir peix d’aquí també és «una manera de mantenir viva l’activitat als ports». «Som el que mengem, i ens ho hem de creure», va afirmar, abans de lamentar que la consciència que es va generar durant la pandèmia al voltant dels productes de proximitat s’hagi anat diluint. «Hem tornat a viure massa de pressa i també hem deixat de dedicar temps a allò que mengem», va afegir.

En aquesta tasca de recuperar el prestigi del peix blau, la restauració també hi té un paper important. El xef i propietari del restaurant El Roser 2 de l’Escala, Jordi Sabadí, va reivindicar les possibilitats del peix blau que considera «infravalorat». «Permet fer moltes elaboracions diferents i molt divertides», va apuntar. De fet, va confessar que a l’estiu sopa cinc dies a la setmana unes sardines en escabetx. «És el millor sopar del món», va dir.

Manca de relleu generacional

La conversa també va evidenciar una altra preocupació que compartien tots els ponents: la dificultat de trobar persones -sobretot joves- que vulguin dedicar-se a la pesca. Sureda va explicar que a l’Escala la flota ha passat de sis embarcacions a tres en menys d’una dècada i va alertar que «s’està reduint de manera alarmant». Els participants van coincidir que el problema no és només econòmic. També pesa la manca d’atractiu que té avui la professió entre els més joves. Abad, per la seva banda, va defensar que l’ofici no es pot aprendre únicament des d’una aula i va reivindicar un model més pràctic. «O aprenen amb impermeable i botes o l’ofici es perdrà», va resumir.

Segarra va coincidir que la manca de relleu és un problema que afecta molts sectors, però va insistir en la necessitat de «valorar» la professió. Segons va apuntar, cal garantir tres condicions perquè els joves s’hi vulguin dedicar: que puguin guanyar-se la vida, que hi hagi recursos pesquers suficients i que la burocràcia no es converteixi en un obstacle. La directora general també va advertir que el sector es troba en un moment delicat. «No ens sobra ni una embarcació a Catalunya», va afirmar, abans de defensar que l’objectiu és mantenir un sector «viu, innovador i econòmicament viable».

Polítiques europees

Les normatives europees van ser un altre dels grans temes del debat. Tant els pescadors com l’administració van reclamar que Brussel·les tingui més en compte les particularitats del Mediterrani i la realitat dels ports catalans, formats per flotes petites i una manera de treballar molt diferent de la d’altres territoris. «No som ni millors ni pitjors; som diferents», va resumir Abad. «Insistim molt a Brussel·les en aquesta matèria», afegia Segarra, que posava de relleu el «diàleg fluid» amb els pescadors.

La mirada científica la va aportar Joan Baptista Company, que va recordar la importància del peix blau a Catalunya, ja que representa més de la meitat del peix que s’extreu del mar. Tot i això, va advertir que encara falten dades per conèixer el seu estat real i que «no són fàcils d’obtenir». Però el que sí és segur, va dir, és que el canvi climàtic està tenint incidència.

En la cloenda, l’alcalde de l’Escala, Josep Bofill, va reivindicar el vincle històric del municipi amb la pesca. «L’Escala va néixer i créixer de la pesca», va recordar. També va defensar recuperar la figura de «l’aprenent» per facilitar l’entrada dels joves a l’ofici i va resumir el futur del sector en dues paraules: «adaptació i equilibri».