De Maria Taps homenatja una alzina surera de més de 150 anys amb una festa a Cassà de la Selva

Una alzina surera de més de 150 anys es va convertir en un símbol de resistència mentre el foc cremava sense treva el massís de les Gavarres. A Cassà de la Selva, l'empresa familiar De Maria Taps celebrava el "Sureig", una festa per reivindicar el valor de l'alzina i del suro que va quedar inevitablement marcada per l'incendi. Durant la presentació de l'acte, Joan Enric de Maria, gerent de la companyia juntament amb Alicia de Maria i quarta generació de l’empresa, va aprofitar l’agraïment als convidats per recordar la fortalesa d’aquest arbre. L’alzina surera, va dir, serà "l’únic arbre que sobreviurà a aquest foc perquè té un suro que la protegeix". "El suro quedarà cremat, però l’arbre no morirà", va detallar.

Unes 200 persones van assistir a l’homenatge de divendres passat, entre professionals del món del vi, amics i familiars. Els convidats van presenciar un ritual històric per a De Maria Taps: Eloi Madrià, un bosquetà de confiança de la família, va pelar una alzina surera centenària situada a la finca de l’empresa. L’arbre havia estat pelat per última vegada feia tretze anys pel pare d’Alicia i Joan Enric de Maria, actuals gerents. En aquesta ocasió, però, ell no va poder ser present a l’acte perquè pateix Parkinson. "En honor seu", deia el gerent, els assistents van poder adquirir lots de vins de cellers clients de l’empresa, i tots els beneficis de la jornada es van destinar a l’Associació Gironina de Parkinson.

Abans de començar la pela, Madrià va voler recordar als assistents que "el món del vi no comença al celler, ni al restaurant, sinó al bosc. I acaba amb el vi a taula". El bosquetà va detallar que no és fins al cap d’uns 70 anys que l’alzina pot donar una peça de suro prou bona per obtenir-ne taps naturals per al vi. Per això, va demanar "respecte" quan, un cop oberta l'ampolla, el tap "sigui a les nostres mans". En aquest sentit, va citar algunes frases que enalteixen el tap de suro, entre les quals una expressió de Josep Roca: "El tap és el confident del vi". O una altra del sommelier Ferran Vila: "El tap li diu al vi: no t'adormis, espavila't que aviat t'obrirem i hem de quedar bé".

Aquest respecte pel tap natural també s'explica pel seu arrelament al territori. Catalunya concentra la major part de les empreses dedicades a la producció de taps de suro d'alta qualitat i extreu anualment entre 12.000 i 15.000 tones de suro, aproximadament el 20% del total de l’Estat. Espanya, de fet, és el segon productor mundial de suro després de Portugal, amb una extracció anual d’entre 60.000 i 85.000 tones. Més del 90% del suro que es produeix a Catalunya s’exporta arreu del món, especialment per tapar vins de prestigi en mercats com França, Itàlia, Alemanya, Suïssa o els Estats Units. El sector genera uns 3.000 llocs de treball directes a Catalunya, sobretot en zones rurals de la Selva i el Baix Empordà.

Un vi simbòlic

Abans d'agafar l'eina per fer els talls, Madrià va observar l'alzina detingudament i en va descriure el bon aspecte: "És maquíssima i té unes obertures molt boniques". Va explicar que era un arbre "generós" i, tot seguit, li va demanar permís per fer-li "la cirurgia". L'arbre es va deixar pelar cop rere cop, en un espectacle que va impressionar els assistents. Amb el suro extret, la intenció de De Maria Taps, segons va explicar el gerent, és fer-ne taps per a "un vi d'edició limitada amb la col·laboració d'algun celler client" i batejar-lo com a Sureig, igual que l'esdeveniment.

Després dels esforços de Madrià per pelar l’alzina, els presents van ocupar l’espai reservat per a un sopar a peu dret. Es van servir més d’una desena de plats, des de sorbets de meló fins a taules de formatges, croquetes o coca de xocolata de postres. A la barra, s’oferien diferents vins per tastar, tots ells tancats amb els seus taps, com alguns de Vinyes dels Aspres, Martí Fabra, La Vinyeta, Roger Viusà, Somni D'istiu. L'empresa surera, que produeix anualment al voltant de 15 milions de taps, també treballa amb altres cellers catalans com Avgvstvs Forvm, Cingles Blaus o Vives Ambròs, que també es van poder tastar durant la jornada, a més de nacionals com Vega Sicilia i Marqués de Vargas, i cellers internacionals com Romanée Conti.

Entre vins, tapes i converses llargues, un concert en directe va animar l’ambient de festa. Per als més nocturns, la celebració va continuar amb una sessió de DJ i destil·lats a la barra.

Subscriu-te per seguir llegint