L'horta empordanesa amb més de 150 varietats de tomàquets d'arreu del món

Un dels records d'infantesa que Imma Morgado guarda amb més estima és el d'anar a l'hort amb el seu avi a collir tomàquets a l'estiu, obrir-los i menjar-se'ls amb un xic de sal. Potser per això no és casualitat que aquest sigui el producte estrella de l'Horta de la Mercè, el projecte que va impulsar fa 15 anys amb la seva parella, David Beltran, a Vulpellac.

Batejada en honor a l'àvia de Beltran, que va comprar el terreny durant la Guerra Civil, l'horta va néixer amb l'agricultura ecològica com a eina de treball principal i indispensable. Una manera de fer que estava "infravalorada" quan Morgado va estudiar Biologia: "El meu sentiment és que el que em van ensenyar va ser més antibiologia. El temari no estava enfocat en la conservació de la terra, sinó a fer negoci". En l'últim tram dels seus estudis, quan tocava fer les pràctiques, Morgado tenia clar que "no aniria a una empresa on fessin ús de transgènics".

En canvi, i a través d'una beca de mobilitat, va decidir anar a Mèxic, el "paradís de l'agricultura ecològica". Allà hi va residir uns anys, adquirint uns coneixements que després va posar en pràctica a l'Horta de la Mercè: "Vam començar plantant en 200 metres quadrats, després vam fer mitja hectàrea i ara estem treballant la totalitat del camp, que és una hectàrea i mitja". Primer van conrear "quatre varietats tradicionals de tomàquets vermells" fins que un amic els en va regalar "cinc més de colors". A partir d'aquí, la col·lecció no ha deixat de créixer.

"S'ha tornat estrany que les tomates tinguin gust"

Quan algun conegut viatja, diu entre riures Morgado, no li demanen que els porti els típics records (com un imant o un clauer), sinó llavors de tomàquets. També les aconsegueixen fent "intercanvis amb altres productors", si bé "som pocs els que ens hi dediquem. Potser a tot Espanya som entre 20 i 30 persones que en produïm per vendre. Molts ho fan com a hobby".

Fruit de quinze anys de cerca i intercanvi, ja acumulen 250 llavors diferents, de les quals en cultiven 150 cada any: "En tenim de Rússia, Sibèria, Polònia i els Estats Units, per exemple". Algunes varietats són noves, a causa d'encreuaments que s'han fet a l'hort.

La principal diferència respecte de la tomata vermella a què estem acostumats són els seus colors: "S'han domesticat al nord d'Europa, llavors s'han acostumat a madurar en verd, groc o taronja perquè la intensitat del sol allà no és prou alta per arribar al vermell".

Alhora, això fa que tinguin un gust més dolç, com la Barbastro, o amb notes de fruita: "A mi m'agrada molt l'Ananas, una varietat creada a França i amb gust de mango". Morgado també destaca l'Indigo Rose: "Totes les tomates tenen un antioxidant que es diu licopè, i aquesta tomata gairebé negra és la que en té una concentració més elevada".

La clientela se sorprèn pels colors i arriba a pensar que "no tindran prou gust", però, un cop les han tastat, "en fan una barreja". També, explica l'horticultora, "ens diuen que són com les tomates que menjaven quan eren petits": "Molts ens diuen que s'ha tornat estrany que les tomates tinguin gust".

A banda de tomates, l'Horta també es dedica al cultiu de vuit tipus diferents d'albergínies, la majoria provinents de països asiàtics com Tailàndia i Laos, a més de xilis tant mexicans com africans. Totes aquestes hortalisses les venen a la botiga de la mateixa horta i al mercat de la Bisbal d'Empordà.

Les llavors antigues, les grans buscades

El que fa encara més especial el producte de l'Horta de la Mercè és que es cultiva a partir de llavors de varietats antigues, és a dir, les originals de cada tomata, sense cap mena d'adulteració: "Pensem que és el tresor més gran que hem de guardar, i encara més ara, amb tota la influència dels transgènics". Són difícils de trobar, afegeix Morgado: "Hi ha gent que viatja pel món buscant-les".

Aquestes varietats "conserven molt millor els seus nutrients" i tenen "una gamma enorme de gens", fet que les fa més adaptables a qualsevol clima. Això dona esperança a Morgado, que des de fa un temps veu patir les seves hortalisses per l'increment de les temperatures: "Les tomates estan venint tard. A principis de juliol ja hauríem d'haver tingut mitja tona, i no ha estat així. La nostra bona venda de tomates és al juliol i a l'agost; al setembre hi ha menys tomates i no tenen tant gust".

La conclusió a què arriben ella i la seva parella és que "cada vegada costa més guanyar-se la vida fent d'agricultor", i és per això que ja han començat a diversificar-se i a trobar altres vies tant per vendre com per donar a conèixer el seu producte: "Hem creat una associació que es diu RELS perquè les escoles puguin venir a fer excursions".També han fet el pas d'elaborar puntualment el seu propi quètxup i tomàquet sec, obtenint una bona rebuda de la clientela.

Tot i això, Imma Morgado i David Beltran tenen clar que, per ara, l'Horta de la Mercè continuarà fidel al seu propòsit inicial: el cultiu de tomata fresca caracteritzada per un sabor que molts ja donaven per perdut.

Subscriu-te per seguir llegint