La pastisseria de Sant Hilari que continua el llegat dels jaumets
L'Artesà és l'únic establiment que elabora aquestes pastes arrodonides fetes d'ametlla i avellana amb forma de barretina, que porten el nom d'un personatge històric del poble

El pastisser Jordi Mosoll i la seva mare, Maria Teresa Vernedas, amb capses de jaumets a la pastisseria l’Artesà, a Sant Hilari Sacalm. / David Aparicio

Els jaumets són uns petits dolços d'ametlla i avellana amb forma de barretina, inspirats en Jaumet, un personatge molt estimat a Sant Hilari Sacalm. Són originaris de la pastisseria Fornés, un establiment històric del municipi que va tancar després de la jubilació de l'últim pastisser de la nissaga, Josep Roura Fornés. Quan Jordi Mosoll, de la pastisseria L'Artesà i veí del poble, va saber que la Fornés plegava, el neguit per saber què passaria amb els jaumets el va portar a trucar immediatament a Roura. "Perdre els jaumets també implicaria perdre una part de la identitat del poble", lamenta Mosoll.
Li va proposar comprar la marca (patentada l'any 1934), però Roura, net del creador dels jaumets, es va mostrar inicialment "reticent". "Suposo que temia que un altre pastisser no els elaborés de la mateixa manera i desvirtués una recepta que la família havia mantingut durant dècades", diu Mosoll. Per convèncer-lo, es va comprometre a conservar la fórmula i a reconèixer-ne sempre l'origen. Per això, a les caixes hi fa constar que es tracta de la recepta de la pastisseria Fornés i també n'ha conservat tant la capsa com el paper d’embolicar tradicional. Roura no només li va traspassar la marca l'any 2021, sinó que també el va acompanyar durant les primeres fornades. "Va venir aquí i em va ensenyar com es feien, sempre amb la voluntat d’ajudar-me", recorda.

Una safata de jaumets acabats de fer. / David Aparicio
Forma de barretina
"Em pensava que els jaumets es feien d’una manera, però, quan en Josep m’ho va explicar, vaig veure que no era exactament com jo pensava", confessa el pastisser. "Tampoc és que la recepta tingui un secret impossible de descobrir, però una cosa és conèixer els ingredients i una altra saber com s’han de treballar". La base del dolç és "semblant a una merenga" i porta clara d’ou, sucre, farina, mel, fruita seca (ametlles i avellanes) i una mica de vainilla. Més enllà dels ingredients, la gràcia dels jaumets és la forma. "Ha de semblar una barretina", diu Mosoll. "Quan els formes, has de procurar que pugin bé i quedin tancats per la part de baix. Quan els mires de costat, ha de mantenir la silueta de barretina".
Mentre els torrons es fan per Nadal, les mones per Pasqua i les coques per Sant Joan, els jaumets s’elaboren i es venen durant tot l’any. Per compaginar-ho amb la resta de feina de l'obrador, a L’Artesà també hi treballa Lou-Lia Bobst-Gelpe, expastissera del restaurant Les Magnòlies, a Arbúcies. "Ella tira per un costat i jo per l'altre", diu Mosoll, i això li permet dedicar almenys dos dies a la setmana a elaborar jaumets. Cada safata conté aproximadament entre noranta i cent peces i, en una setmana forta, com ara durant la festa major, "podem arribar a fer aproximadament 8.000 jaumets".

Una dependenta de la pastisseria L'Artesà preparant caixes d'aquests dolços, al costat d'un quadre de Jaumet. / David Aparicio
La figura de Jaumet
El nom del dolç prové de Jaumet (Jaume Traveries i Riera), un home molt conegut i estimat a Sant Hilari. Segons els arxius de l’Oficina de Turisme, va néixer l’any 1871 al Mas Claver i, quan encara era molt jove, va quedar orfe. En aquella època, la zona rebia molts turistes: arribaven autocars de visitants que anaven al balneari de la Font Picant perquè es considerava que aquella aigua podia curar diferents mals. Jaumet, per treure'n unes monedes, es dedicava a repartir càntirs d'aigua de Font Vella als estiuejants amb un carretó.
Conegut també com a Jaumet del Flabiol, provinent d'una família molt pobra, hi ha qui assegura que va néixer mut, mentre que altres versions expliquen que va perdre la parla arran d’un incendi a casa seva. Segons aquest relat, es va espantar tant que el trauma el va deixar sense parla. "Era molt baixet, feia aproximadament un metre i vint. Sempre portava barretina i pantalons de pana, tant a l’estiu com a l’hivern, i l’acompanyava sempre el seu flabiol", recorda Maria Teresa Vernedas, mare de Jordi Mosoll i la seva mà dreta a la pastisseria.
"L’altre dia encara parlava amb unes dones que, quan eren petites, havien participat a la festa major. Ara ja són grans, però recordaven perfectament en Jaumet, perquè sempre acompanyava la pubilla durant els actes de la festa", afegeix la mare tot rememorant les històries que al poble s'explicaven sobre Jaumet del Flabiol.
Subscriu-te per seguir llegint
- Eclipsi solar a Girona, en directe: última hora del fenomen astronòmic del 12 d'agost
- Canvi important per als motoristes: a partir de l’octubre, l’armilla reflectant serà obligatòria
- Un jove queda ferit greu en colpejar-se contra les roques mentre saltava al mar en una platja de Palamós
- Un restaurant de Sant Feliu de Guíxols reconegut com a un dels dos més sostenibles de la costa catalana
- Aquests són els millors miradors i poblacions des d'on veure l'eclipsi a les comarques gironines
- Girona: el nou parc inclusiu tindrà 192 arbres i 490 arbustos nous
- Necrològiques del 12 d'agost de 2026
- Una pretemporada infumable