El limoncello elaborat a la catalana de Colpet

Va ser durant una llarga sobretaula després de sopar quan Carles González i Jordi Barris, primer fent broma i després més seriosament, es van proposar crear un limoncello que complís dues característiques principals: que no «cremés en baixar pel coll» i que tingués gust de llimona. Qui hauria dit a aquests dos amics de tota la vida que aquella idea acabaria consolidant-se el 2022 com una marca, Colpet, i que sota el seu paraigua també acabarien elaborant ratafia.

Aquest producte, però, arribaria molt més tard. Al principi, el tàndem es va dedicar a experimentar: «Vam provar de fer limoncello amb prunes, festucs, meló, pinya...». Tot plegat ho donaven a tastar als amics i als clients del restaurant de Jordi Barris, Can Barris de Campllong, que eren els seus particulars conillets d'índies. D'aquelles petites produccions encara es plantegen, potser en un futur, recuperar-ne algunes en forma d'edicions limitades.

Amb tot, la decisió final dels dos amics va ser elaborar el limoncello amb l'ingredient de sempre: les llimones. Al principi les aconseguien, explica Barris, gràcies a amics: «Primer eren de Sant Feliu, després de Llançà... Una mica de tot arreu. Tenien llimoners i ens deixaven collir-ne». A altres amics, explica entre rialles, els «enganyaven» perquè vinguessin a ajudar-los a pelar les llimones: «Quan els sortien durícies als dits, ja no tornaven més».

Ara, en canvi, treballen amb llimones de València i segueixen, religiosament, la seva pròpia recepta. «Hi ha molta gent que fa limoncello a casa i també li surt bé, però el complicat és aconseguir que totes les elaboracions siguin iguals», concreta González, afegint que un altre dels grans reptes és trobar el punt just de graduació alcohòlica. En el cas del Llimon Xelu —batejat així per remarcar les arrels catalanes de Colpet—, el licor té un 20% de graduació, «gairebé imperceptible en boca i amb un gust dolç». «Tothom que el tasta es queda sorprès, perquè el nostre Llimon Xelu és un digestiu que no crema el coll», assegura. I afegeix: «Li hem trobat el punt òptim de sucre perquè el gust de llimona et quedi a la boca».

I va arribar la ratafia

Colpet va començar amb una producció de 20 ampolles i, gràcies a la bona rebuda del públic, «el segon cop ja en vam fer 51», fins que l'any passat van arribar a les 1.700 ampolles i es van constituir oficialment com a empresa. I per què Colpet? «És el nom de xupito en català», responen, senzillament.

D'aquells inicis també en sorgiria la motivació per elaborar ratafia. «El senyor que ens va fer les primeres etiquetes ens va animar a fer ratafia perquè és una beguda molt gironina i amb molta tirada», explica González. Dit i fet: el tàndem va anar a un obrador de Lleida especialitzat exclusivament en aquest licor. «Vam passar-hi tot un dia elaborant ratafia, creant la nostra pròpia recepta».

El que buscaven, igual que amb el Llimon Xelu, era «un licor el màxim de natural possible i que no cremés», amb el valor afegit d'aconseguir «un regust final de fruites del bosc». El resultat els ha valgut un important reconeixement: el primer premi del Concurs de Ratafies Comercials de la Fira de la Ratafia de Centelles.

Les fires formen part del mapa d'expansió de Colpet, amb cites com la Fira de la Ratafia de Santa Coloma de Farners o Orígens, a Olot. Aquestes aparicions es complementen amb els establiments on ja es poden trobar els seus licors, des de restaurants —com Can Barris— fins a pastisseries i botigues gourmet. Els punts de venda encara són limitats en pro d'un creixement comercial pausat.

De fet, la producció del Llimon Xelu i de la ratafia es porta a terme en obradors de Barcelona i Lleida, respectivament. «Per a nosaltres, Colpet és un a més a més; cadascú té la seva feina», expliquen. I és precisament aquesta la idea que volen preservar: que Colpet continuï sent aquell projecte que va néixer entre rialles en una sobretaula.

Subscriu-te per seguir llegint