La Faixa: cerveses amb la força, equilibri i valor del món casteller

La Granota Peluda, una American Pale Ale ben fresca, va ser la primera cervesa que els amics Marc Cañigueral (Cañi), Ferran Buixeda (Buixi) i Nil Basora van produir. Es van conèixer a la Facultat d'Enginyeria de la Universitat de Girona, amistat que es va refermar compartint colla castellera, els Marrecs de Salt. En Cañi va ser el primer dels tres en endirsar-se en el món de la cervesa artesana, fins i tot comprant-se un kit per elaborar-ne. Passió que va voler compartir amb els seus amics, convidant-los a casa seva a Cassà de la Selva a fer cervesa: "Amb la mentalitat d'enginyers que tenim, a tots ens va encantar l'experiència". D'aquí en sortiria la Granota Peluda, i, des de llavors, "no hem parat de crear".

A cop d'experimentació - primer a casa en Cañi -, els tres amics han elaborat amb els anys una selecció de cerveses amb ànima castellera, començant pel mateix nom de la marca: La Faixa. Alhora, el lema del món casteller –força, equilibri, valor i seny– dona nom a cadascuna de les cerveses de la marca, amb la seva pròpia història d'origen. "Força és com hem anomenat la cervesa negra, perquè necessites força per a prendre-la", diuen, si bé "el que volíem era trencar amb les negres tan fortes que es venen ara, que et tomben a la primera". Utilitzant maltes torrades amb aromes de cafè i cacau, l'equip ha aconseguit una cervesa negra "sedosa" que es pot gaudir tant a través del gust com l'olfacte.

Per la seva banda, la Valor és un "homenatge a la iniciació que vam fer tots en el món de la cervesa": es tracta d'una Belgian Blonde, que s'ha de tenir valor per beure, ja que té "7 graus d'alcohol". El toc diferencial que li afegeix La Faixa en la seva elaboració, però, són les llavors de coriandre, segons explica en Cañi: "Vaig estar un any vivint a Amsterdam. A Holanda hi ha moltes cerveses belgues, però en vaig provar una que era més fresca i em van dir que aquesta era la versió d'estiu d'una triple belga normal a què havien afegit llavors de coriandre". Un ingredient estrella que fa de la Valor una cervesa "mediterrània, amb tocs cítrics, frescos i diferents".

De la seva estada a Holanda, en Cañi també en va treure la inspiració per a l'Equilibri, un balanç entre "dolç i amarg": "Un dia caminant per Rotterdam, vaig veure una terrassa plena de gent, tothom amb la mateixa cervesa, mentre el sol baixava i hi tocava una llum preciosa. Totes les copes brillaven amb un color vermell" Els tres amics no van parar de canviar el percentatge de maltes de caramel característiques de l'Equilibri fins a aconseguir aquest to vermellós, que es complementa amb un "aroma afruitat del llúpol".

Queda pendent trobar una cervesa per al "seny": "La nostra idea és que sigui sense alcohol, però és difícil, ja que és un dels conservants naturals de la cervesa". Aquesta mancança l'han omplert amb el disseny d'una samarreta amb motiu del primer aniversari de La Faixa: "Hi vam posar força, equilibri, valor, i a baix, en petit, que no tenim seny". Mentrestant, també s'entrenen col·laborant amb altres productors com Tobiers, del Penedès; d'aquí ha sortit la Margarita, una hoppy pale ale elaborada en honor dels 30 anys de la fundació de la colla castellera dels Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Un referent per al públic jove

En un principi, els tres companys presentaven aquestes cerveses en trobades dels Marrecs de Salt. Un públic jove que, en general, "no havia sortit de les cerveses comercials". És per això que "volíem ser un pont cap al món de la cervesa artesana", explica Buixi, amb "cerveses que no siguin difícils de prendre": "Si haguéssim presentat unes àcides, ens les haurien tirat pel cap, segurament". Per la seva banda, Nil Basora afegeix que "quan estàs començant no saps quina quantitat de vendes tindràs. Llavors també vam buscar estils que poguessin envellir bé".

Amb el temps, també s'han animat a donar a conèixer el producte fora de la colla, assistint a fires com el Birra a mà (Girona) o la de la Cellera de Ter. "Al principi hi anàvem amb una barra feta amb palets de fusta, que havíem de muntar i desmuntar cada vegada", comparteixen, entre riures.

L'èxit del seu producte va ser immediat: "Primer elaboràvem uns 40 litres, es van acabar tots. L'any següent, 70 més que es van esgotar, i, el tercer any, va passar el mateix amb 140 litres. En veure que la gent en volia més, ens vam animar amb produccions grosses". Aquesta decisió els va obligar a moure's de casa d'en Cañi a obradors més grans, passant pel de marques com La Mosca i DMR, fins a arribar on són ara, a l'obrador que té WHYM a Vilablareix: "Tothom amb qui hem parlat que té obradors propis ens diuen que és un maldecap administrativament. És molt més còmode treballar en obradors compartits".

En aquest sentit, tots tres recorden que tenen feines fora de La Faixa i que el seu objectiu principal és que la marca de cervesa es mantingui com un hobby, per passar-ho bé: "Sobretot som amics fent aquest projecte. Si mai ens emprenyem per la Faixa, la Faixa perdrà sentit".

Subscriu-te per seguir llegint