La Santa, la capella dels Pirineus convertida en restaurant
L’església no consagrada de la residència d’estiueig de la família Batlló, ubicada a Ribes de Freser, acull des de fa quatre anys la proposta gastronòmica de l’Hotel Angelats, allotjament recomanat per la Guia Michelin de 2025

Els propietaris de l’hotel, Diego Àlvarez i Cristina Noguera, amb la xef Marina Mateu. / David Aparicio

Entre els arbres i els rierols que conformen els Pirineus gironins, s’alça un dels llegats de la família Batlló: la seva casa d’estiueig. Ara, però, seria més correcte referir-se a aquest edifici de finals del segle XIX amb el nom d’Hotel Angelats, la segona vida que li van donar la parella formada per Diego Álvarez i Cristina Noguera.
Ell, director de l’hotel, i ella, responsable d’alimentació i begudes, van agafar les regnes del projecte ara fa quatre anys. «En comptes de donar l’entrada per un pis, vam donar-la per aquest hotel», diu, entre riures, Álvarez.
La família Batlló, explica, «feia molts anys que intentava treure la llicència d’hotel» per reconvertir la que havia estat la seva casa de descans, a tres quilòmetres de Ribes de Freser. La residència es va començar a construir al voltant de 1890 de la mà de Domingo Batlló, captivat pel paisatge natural de la zona i les aigües del Torrent d’Angelats - que donen nom a l’hotel actualment.

Fotografia antiga de l'exterior de la casa d'estiueig de la família Batlló a Ribes de Freser. / Hotel Angelats
La construcció es va paralitzar quan la família es va traslladar a Anglaterra, cridada per l’auge de la industrialització del país. Van tornar més de 50 anys després, «més anglesos que catalans». A Anglaterra, les cases d’estiueig s’allunyaven del model de masia catalana que Domingo Batlló havia començat a construir. Així, el seu fill, Jesús Batlló, va optar per disseny més anglosaxó i es va encarregar de finalitzar la construcció de la finca; un repte tenint en compte el pas de dues guerres mundials i una Guerra Civil.
Va ser justament a l’inici d’aquest darrer conflicte quan es va començar la construcció de la capella adjacent a la casa, dedicada a Santa Isabel d’Hongria. Amb la interrupció de la guerra, però, «l’església no es va arribar a consagrar oficialment, i això ens ha permès ubicar-hi el restaurant».

Part del menjador del restaurant La Santa. / David Aparicio
Com més producte local, millor
«Teníem clar que volíem que el restaurant fos independent de l’hotel, que la gent que no estigui allotjada també pogués venir», afirma Cristina Noguera. La Santa, anomenat així honor a la seva patrona, convida el comensal a un espai íntim de només 10 taules i una proposta gastronòmica que la parella la defineix amb poques paraules: està marcada per la «tècnica contemporània», lluny de modernitats excessives i amb el simple objectiu «d’agradar a tothom».

Arròs a la llauna amb peus de porc i escamarlans a la brasa. / David Aparicio
Així, s’ofereixen des de tapes i entrants —com calamars a l’andalusa amb farina de blat de moro i emulsió de poma i llima— fins a plats principals protagonitzats per la carn —steak tartar de filet ecològic amb salsa de tòfones i rovell d’ou curat— i arrossos, com l’arròs a la llauna amb peus de porc i escamarlans a la brasa. Tot plegat es remata amb unes bones postres i un digestiu: la parella destaca el pastís de formatge curat, galeta trencada i gelat de Galeta Maria.

Steak tartar de filet ecològic amb salsa de tòfones i rovell d’ou curat. / David Aparicio
L’encarregada dia a dia de dirigir l’elaboració d’aquests plats és la xef Marina Mateu. Amb la seva entrada a La Santa, ara farà uns tres anys, es van produir algunes incorporacions a l’oferta gastronòmica, mentre que a altres elaboracions «els vam donar la volta». «Tenim molt en compte la percepció del client», remarca Cristina Noguera: «Si hi ha un plat que no té sortida, el canviem o redissenyem».
La carta s’adapta al producte de temporada i es renova cada tres o quatre mesos. Aquesta és una de les dues potes sobre les quals se sustenta la proposta gastronòmica de La Santa, juntament amb l’aposta pel producte de proximitat, que es defineix amb un sol lema: «Com més producte local, millor. Si no ho tenim local, és perquè no ho fan». En aquest sentit, Diego Álvarez remarca que «tenim molts clients internacionals», i això implica certa «responsabilitat» per a donar a conèixer el producte de la zona.

Pastís de formatge curat de proximitat, galeta trencada i gelat de Galeta Maria. / David Aparicio
De casa a hotel
Álvarez i Noguera es van trobar amb una casa familiar «ben cuidada, que no havia caigut en l’oblit», però que calia reformar des de zero per equipar-la com a hotel. Més enllà d’afegits com la calefacció o el wifi —només disponible a les zones comunes—, la resta d’elements i espais no s’han tocat, mantenint el caràcter històric de l’edifici. És en una d’aquestes sales comunes, de fet, on se serveix l’esmorzar a la carta: «Es pot demanar el que es vulgui i en la quantitat que es vulgui». Així, eviten el malbaratament alimentari i mantenen la qualitat del producte.

Sala comuna on es serveix l'esmorzar de l'Hotel Angelats. / David Aparicio
La biblioteca, que unia les dues ales de la casa, també és l’original, mentre que les 18 habitacions conserven el mobiliari de l’època.
El projecte hoteler tenia un objectiu: convertir-se en un refugi íntim i oferir una experiència personalitzada a cada client: «Tenim des d’aquell que va a esquiar fins a famílies i perfils més bohemis, com artistes». Un model d’hostaleria que els ha fet un lloc a la llista d’hotels recomanats per la Guia Michelin 2025. Preguntats sobre si aspiren a obtenir aquesta mateixa distinció per al restaurant La Santa, Diego Álvarez i Cristina Noguera ho tenen clar: «Sabem el que exigeix tenir un restaurant amb una o dues estrelles Michelin, i nosaltres, de moment, estem contents amb el model gastronòmic que tenim».

Una de les habitacions de l'Hotel Angelats. / David Aparicio
Subscriu-te per seguir llegint
- Marc Giró (51 anys), sobre el seu primer sou: «Vaig estar dos mesos sense menjar. M’ho vaig gastar tot en un Louis Vuitton»
- La Garrotxa demana 'frenar' el creixement de població perquè està 'al límit' i avisa de problemes d'infrahabitatge
- Una barca amb onze persones xoca contra les roques a Calella de Palafrugell
- Ángel Ortiz, el blanenc que vol ser alcalde de Còrdova
- Alumnes es queden sense transport escolar per 'haver triat la concertada
- Toni Pons estrena botiga al centre de Girona amb el doble de superfície
- Mor un motorista de Girona en un xoc amb un cotxe a l'N-260 a Fiscal, Osca
- La Sea Otter calcula a Girona un impacte de 40 milions