Cinc generacions darrere el taulell de Can Tonet

"Jo tenia 14 anys i ja em posaven aquí a les quatre del matí a matar porcs, amb una son...". Anna Maria Sala recorda així una època de Can Tonet que avui sembla gairebé inimaginable. Els porcs i els xais se sacrificaven a la mateixa casa i el negoci familiar era molt més que una carnisseria. "Abans era una cosa, i ara és una altra. A vegades ho explico i no s’ho creuen, però és veritat", diu.

Can Tonet, a Fornells de la Selva, celebra enguany 150 anys i remunta els seus orígens familiars al 1876. Va ser aleshores quan Antoni Sala, conegut com "en Tonet", va arribar al municipi amb la seva dona, Carme Massa. El negoci, que durant dècades va combinar hostal, carnisseria i venda de comestibles, ha anat passant de generació en generació fins a arribar avui a mans de David Tura, fill d’Anna Maria i cinquena generació de la família al capdavant de Can Tonet. L’any 2000 la família va reformar completament l’establiment de Fornells, que sempre ha estat al mateix lloc. "Hi havia un taulell de dos metres i ara n’hi ha vuit", resumeix Tura.

La mare encara recorda una botiga on pràcticament hi havia de tot. "Teníem comestibles, teníem vins, teníem barra, fèiem bar...", explica. Amb els anys, però, ella va anar deixant enrere aquesta diversitat per centrar-se sobretot en la carn. "A mi m’agradava més la carnisseria que fer hostal", recorda. Avui, tot i estar jubilada, Sala encara entra a la botiga per "donar un cop de mà quan convé".

"Més plat cuinat que carn"

La carn, el xai i els embotits s’han mantingut generació rere generació, però el gran canvi dels últims anys ha estat recuperar els menjars, que s’havien deixat de preparar durant dues generacions. Tura va detectar que els hàbits dels clients estaven canviant. "Vaig veure que el menjar preparat i casolà era el futur", assegura. L’aposta ha funcionat fins al punt que actualment, diu, "es ven més plat cuinat que carn".

A la botiga preparen rostits, fideuà, macarrons, ensaladilla, amanides i altres elaboracions, a banda de les botifarres i els productes tradicionals de carnisseria. La paradoxa és que aquesta evolució els ha fet tornar, en certa manera, als orígens: Can Tonet havia nascut també com un lloc on es donava menjar. Tura, però, va haver d’aprendre un nou ofici sense sortir de casa. "Jo era carnisser i ara he hagut de fer de cuiner", explica. La mestra va ser la seva mare: "M’ho va ensenyar tot ella".

Algunes de les receptes que ara triomfen a la botiga són, precisament, receptes familiars que originalment només es preparaven a casa. "L’àvia li ho va ensenyar a la meva mare i la meva mare m’ho va ensenyar a mi", explica Tura sobre un dels plats que més sortida tenen, els cargols amb cansalada i boques de mar (la recepta està explicada en aquest vídeo a les xarxes socials de Girona Delícia). La recepta no es feia per vendre fins que ell va decidir incorporar-la al negoci.

Canvi de mentalitat

També ha canviat la manera d’entendre la feina. La mare recorda els anys en què obrien els diumenges, feien pollastres a l’ast i "venia molta i molta gent", també de fora de Fornells. Treballaven pràcticament sempre. Amb el temps, però, la nova generació va decidir tancar aquell dia. "Jo no vull treballar els diumenges. També necessito tenir vida fora de la feina", resumeix Tura. Una decisió que evidencia com, al costat del negoci, també ha canviat la manera de conciliar l’ofici amb la vida personal.

Als 150 anys, el present de Can Tonet continua en mans de David Tura, però més enllà el futur és obert. Té dos fills, de quinze i dotze anys. El gran, diu, no sembla interessat a continuar l’ofici; el petit, en canvi, de tant en tant ja dona un cop de mà. "A vegades m’ajuda per aquí, fa pilotilles", explica. Però no vol avançar esdeveniments: "No ho sé, ja ho veurem. Són petits encara". Després de cinc generacions, encara està per veure si n’hi haurà una sisena.

Subscriu-te per seguir llegint