«Mobilitat sostenible sí, però ben dissenyada i aplicada»

Els fons poden, si es gestionen bé, representar una oportunitat en la rehabilitació del parc d’habitatges i dels edificis en general.

Hem avançat en la implantació de l’autoconsum als habitatges o encara queda molt camí per recórrer?

S’ha avançat, però encara queda molt camí per recórrer, tot i que l’administració ha posat a disposició dels ciutadans programes d’ajudes, aquests són insuficients per atendre la demanda perquè en pocs dies es van exhaurir els fons destinats a afavorir la implementació d’instal·lacions per l’autoconsum. Cal una aposta de les Administracions per potenciar la implantació d’instal·lacions en tota mena d’edificis, començant pels que són de la mateixa Administració, tant local, com autonòmica i estatal. 

Tal com està disparat el preu de l’energia, acabarem fent el pas i disposarem d’altres fonts d’energia als nostres habitatges particulars?

És evident que com més car paguem el preu d’energia, disposar d’una font d’energia alternativa, i més si la seva producció és gratuïta, farà que aquesta instal·lació s’amortitzi més aviat. Però també hem de ser conscients que, per exemple, aprofitar l’energia solar fa que disminueixi el consum de combustibles fòssils, amb la consegüent disminució d’emissions CO2, i de la factura energètica del país, ja que no som un país productor ni de gas, ni petroli, etc. Pel que aquests elements s’han d’importar i comprar a l’exterior, com queda palès amb la notícia de possibles problemes d’abastament de gas quan Algèria va dir que no utilitzaria la xarxa que passa pel Marroc per portar gas a l’Estat Espanyol. O també les possibles repercussions de deixar comprar petroli a Rússia, que fa que la resta de productors augmentin els seus preus, amb el resultat d’un encariment de la cistella energètica, pel que tota producció sigui fotovoltaica, eòlica, geotèrmica, aprofitament de les ones marines, etc., farà disminuir la dependència de fora i la seva factura, amb el que es poden assolir uns recursos per destinar a finalitats socials.

Per què sempre que es parla d’alguns projectes d’energia eòlica, el cas per exemple del projecte marítim de l’Empordà, es genera tanta polèmica?

Aquestes instal·lacions generen un impacte visual important, a més no es poden situar en zones discretes, ja que necessiten vent per ser operatives, i, per tant, la seva ubicació serà en serralades, a planes o al mar, que siguin ben ventallades, fet que impliqui que no hi hagi cap mena d’obstacle per minimitzar la seva visualització. El tema del parc al golf de Roses és evident que generarà un impacte visual, més o menys, important a l’interior del mar, però l’afectació més important, entenc, que pot ser més elevada en el tram terrestre i a la part de sota el mar, afectant el seu ecosistema, si no es prenen les mesures de disseny adequades, i tot així segur que hi serà. Però no hem d’oblidar que en l’època dels romans, la construcció d’aqüeductes, també va generar i, encara els que es conserven generen un gran impacte visual, i ara els considerem elements històrics a preservar. 

Què en pensa de les zones de baixes emissions que es volen implementar als municipis de més de 20.000 habitants?

Aquesta iniciativa en si s’ha de valorar positivament, però no es pot començar la casa pel teulat: s’ha d’implementar una bona xarxa de transport públic, s’ha de crear unes zones d’aparcament a l’entrada de les poblacions, s’han de fer programes d’ajudes per tal de fer possible un canvi de vehicles molt contaminants per uns altres de més eficients, de forma no traumàtica, no tota la ciutadania està en disponibilitat de canviar el vehicle avui per demà. Però també val a dir que falta crear la infraestructura d’electrificació necessària per poder canviar el parc de vehicles, i tenir previst què es farà amb els residus contaminants de les bateries una vegada acabada la seva vida útil. Penso que hi ha molta feina a dissenyar una planificació adequada per a fer que aquesta iniciativa, per altra banda, necessària sigui ben valorada i no esdevingui només una imposició més.  

Veurem implantada també algun dia la mobilitat més sostenible a les ciutats, incloent-hi tots els elements, cotxes, bicicletes, autobusos?

La tecnologia hi és, els enginyers han fet la seva feina, però com he dit abans cal una aposta de l’Administració per a dotar de les eines adequades per fer-ho possible, no s’hi val només fer decrets per dir que un tipus determinat de vehicles no podran circular perquè estem parlant d’un nombre molt important. Que no es poden moure d’un dia per l’altre sense oferir alternatives de mobilitat, que evidentment no es poden basar en la utilització de la bicicleta, donat que les distancies i l’orografia catalana, no facilita que tothom tingui les condicions físiques. A més si no es planifica bé, pot afectar l’economia, i, per tant, de rebot, també a les prestacions socials derivades de la recaptació impositiva sobre l’activitat econòmica. Mobilitat sostenible: SÍ, però ben dissenyada i aplicada.