La llei d’habitatge espanyol actualment en tramitació parlamentària promet respectar les competències autonòmiques. En paral·lel el Tribunal Constitucional ha advertit en una sentència que la normativa catalana no pot entrar en les «bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre els conflictes de lleis i determinació de les fonts del dret». En la pràctica, això vol dir que la llei catalana no pot fixar preus o establir vetos a increments sobre la base del que va batejar com a zones tensades. La negociació del Govern del PSOE i Podem amb ERC ha donat fruit i promet respectar competències autonòmiques en matèria d’habitatge, però serà necessari redefinir el marc legal català.

El Constitucional ha anul·lat els preceptes de la llei catalana d’habitatge que permeten limitar el preu dels lloguers. Reserva a l’Estat la fixació de les bases de les obligacions contractuals, la qual cosa en la pràctica es tradueix que no permet obligar que els contractes congelin o abaixin el preu dels lloguers amb l’excusa que en determinades àrees geogràfiques les rendes exigides pels propietaris siguin molt altes. El Constitucional no entra en la seva sentència en la constitucionalitat de limitar els preus del lloguer. El que nega és que una comunitat autònoma sigui l’Administració que reguli els contractes, perquè això és competència de l’Estat. Per aquest motiu sigui la norma estatal la que haurà de definir el nou marc que limiti l’evolució del preu dels lloguers.

Afecta els contractes signats?

No afecta els contractes ja signats. Montserrat Junyent, assessora jurídica del Col·legi d’API de Barcelona i de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC), ressalta que la sentència de l’alt tribunal és de cara al futur i no afecta el que han acordat propietaris i arrendadors. En la seva opinió, un element destacable és que s’invalida a priori que contractes futurs hagin de tenir en compte les rendes fixades en el passat.

Per la seva banda, l’Associació de Llogaters considera que la regulació de lloguers és una «eina efectiva per abaixar el preu dels lloguers i ha beneficiat a més de 160.000 inquilins en l’últim any». Sosté que ha suposat «baixar els lloguers una mitjana del 5% a les ciutats regulades, on viu el 70% de la població catalana».

D’altra banda, la denominada llei antidesnonaments catalana que es va votar al febrer d’enguany en la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya amb el suport d’ERC, JxCat, la CUP, En Comú Podem i el PSC, està en vigor.

Amb l’oberta oposició dels lobbys immobiliaris i les associacions de propietaris d’habitatge, la normativa va sortir publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 7 de març. El PP ha arribat a assegurar que la nova normativa pot incentivar l’ocupació il·legal d’habitatges i que suposa un atac a la propietat privada.