Mireia Plaja Borrell està al capdavant de la immobiliària La Clau Brava, a Sant Feliu de Guixols, des de fa 3, però més enllà d’aquesta experiència, aquesta professional compta amb una trajectòria de més de 10 anys al sector immobiliari. El seu coneixement, per tant, és molt dilatat i li valida per analitzar la situació actual del mercat. Així ho fa en les següents línies, en les què hem parlat amb aquesta experta, apassionada del seu treball i lliurada a una tasca tan important com la de vendre llars.

  • Com podríem resumir la situació actual del mercat immobiliari?

La situació depèn molt del context de cada territori: si és d'interior, si és ciutat o si és costa, aquesta és el cas de la Clau Brava, ja que la nostra immobiliària es troba ubicada a Sant Feliu de Guíxols. En aquesta zona, la nostra activitat depèn molt de la segona residència, força més que de la primera. No obstant això, es podria dir que aquests dos anys covid/post-covid, hi ha hagut moltes operacions també de primera residència. De fet, hi ha hagut una situació de bonança en termes de compravenda d'immobles. Tot i això, a finals d'aquest 2022, aquestes transaccions s'han ralentit a causa del canvi de tipus d'interès de les hipoteques. Un tema amb què crec, que s'està generalitzant massa. Des del meu punt de vista, s'esmenta constantment una pujada de preus dels immobles, que en alguns territoris, com per exemple on ens trobem nosaltres, no està succeint. Mirant enrere, comparant la situació dels meus inicis al món immobiliari el 2010, amb la situació actual del 2020-2022, es podria considerar que actualment hi ha una situació de prosperitat.

  • En aquest sentit, fins a quin punt condiciona la pujada dels tipus d'interès les operacions immobiliàries?

Les ralenteix, la pujada dels tipus d'interès ha ralentit les operacions. Tot i això, si s'observa i s'analitza amb paciència, no contemplem una pujada d'interessos desorbitada. Cal tenir en compte que venim d'una situació on la banca, i no oblidem que aquestes són una empresa amb ànim de lucre, comptava amb uns tipus d'interès que eren mínims, l'Euribor ha estat molt de temps en negatiu, etc. Totes aquestes variables han pujat per la inflació. Tot i això, qui ha escollit una hipoteca variable anteriorment, ja sabia que corria riscos i, per tant, ara es troba amb una pujada. En l’altre costat, qui la va escollir fixa, tota la situació actual li és indiferent, perquè no li afecta.

En aquesta línia, he de confessar que amb la pujada de l'interès, la meva previsió era un increment de negociació a la nostra activitat per reduir el preu de compravenda per part del comprador, però no m'estic trobant amb aquesta tessitura, per ara. El comprador, ja sap que mirar una hipoteca avui dia és més costós, però aquest fet no crec que estigui afectant els preus dels immobles.

  • Amb aquest panorama, quines reivindicacions farien els mateixos professionals del sector immobiliari en aquests moments?

Considero que els venedors haurien de tenir més tacte pel que fa als agents immobiliaris, ja que la descripció que l'agent immobiliari és una persona que només ensenya el pis és totalment fictícia. Darrere de la figura de l'agent hi ha tota una feina de visualització de l'immoble, estudi de mercat, veure quines càrregues pot tenir, calcular que pot beneficiar el venedor quant a impostos, fer-li un reportatge fotogràfic a l'immoble perquè tingui una bona imatge, possibles vídeos, realitzar un anunci que atregui el possible comprador, seguit de tota una inversió en publicitat per promocionar la propietat als portals online/offline immobiliaris, etc. Aleshores, crec que s'hauria de valorar més els agents immobiliaris, i nosaltres mateixos fer valer la nostra feina i reivindicar-nos per convertir-nos en una figura en què es pugui confiar, ser aquella persona que es dedicarà activament a vendre la seva propietat.

  • Com a conclusions, quina és la principal demanda en habitatge ara mateix a Girona? Podríem traçar un perfil del client immobiliari a la província? 

La principal demanda ara mateix a Girona són propietats amb terrassa i garatge. Avui dia, considero que el pis ideal és un apartament de dues habitacions i un despatx, 70m2 útils, una terrassa d´uns 13/15m2 i una plaça de pàrquing, les quals es consideren avui en dia imprescindibles, ja que va creixent la presència de vehicles híbrids i elèctrics.

Pel que fa al venedor, el principal és el del primer habitatge, el que vol vendre per buscar un altre immoble que li agradi més que el que té actualment.

D'altra banda, destaquen també els hereus o persones que es divorcien i volen vendre'n la propietat.

Generalment, el comprador actualment es troba entre els 40 i els 60 anys i les seves prioritats són la comoditat, la proximitat als serveis, disposar de sortides a l'exterior i gaudir de llum natural a l'habitatge. Abans del cóvid la gent es podia conformar amb un balcó petit, avui dia busquen almenys que tingui espai per a una taula i unes cadires. De fet, el valor d'una propietat s'incrementa o redueix força segons tingui aquest espai exterior o no. 

En viure en un país on el clima és favorable per fer vida a l'espai exterior, en general prioritzem poder disposar d'una sortida amb barbacoa abans que, per exemple, un gran saló-menjador amb llar de foc. Tot i que aquest seria un altre debat i donaria per una altra entrevista.