Un 90% de les rehabilitacions energètiques tenen un cost inferior als 15.000 euros

Els habitatges plurifamiliars podrien pagar un 56% menys en les factures de llum i gas; en els unifamiliars, l’estalvi seria del 76%

Els canvis de finestres poden suposar un important estalvi als habitatges. | DDG

Els canvis de finestres poden suposar un important estalvi als habitatges. | DDG / ddg. girona

DdG.

El 90% de les rehabilitacions per millorar l’eficiència energètica en blocs de pisos de les comarques gironines tenen un cost inferior als 15.000 euros. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi que va encarregar la Diputació de Girona per fomentar la rehabilitació energètica a la demarcació i que es va donar a conèixer recentment. En l’estudi també s’apuntava que les masies tradicionals tenen un cost més elevat per millorar-ne l’eficiència i un 70% dels casos val més de 25.000 euros fer les obres. En el cas d’aconseguir aquesta millora en l’eficiència energètica, l’estudi remarca que els habitatges plurifamiliars podrien pagar un 56% menys en les factures de llum i gas, mentre que en els unifamiliars, l’estalvi seria del 76%.

La rehabilitació energètica pot suposar un gran estalvi en dues línies: per una banda l’energètica, ja que es gastaria menys llum i gas per les millores en aïllament tèrmic, sobretot. Per l’altra, econòmic, perquè amb la caiguda del consum de subministraments també es reduirien els imports de les factures. Amb l’objectiu de potenciar aquestes reformes, la Diputació de Girona va publicar un estudi sobre la reforma en l’eficiència energètica.

El document analitzava el parc d’habitatges de la demarcació i estipula quines accions es podrien fer i quin cost tindrien. La diagnosi es va focalitzar en els dos tipus d’edificacions més representatius de la demarcació: les edificacions històriques anteriors al 1940 (les masies tradicionals i les cases rurals) i els blocs de pisos plurifamiliars d’entre el 1961 i el 1980.

En cada cas es van seleccionar municipis de mida diferent i ubicació (en funció de si estaven a la costa, a la muntanya o a l’interior). En total es van analitzar 623 masies tradicionals de Llagostera, Olot, Sant Feliu de Buixalleu, Blanes i Figueres. En el cas dels blocs de pisos es van estudiar 5.066 habitatges de Palafrugell, l’Escala, Girona, Ripoll i Arbúcies. L’estudi arribava a la conclusió que la gran majoria de masies està pagant més de 500 euros al mes de factures de llum i la meitat d’elles també consumeix més de 500 euros al mes en gas. Malgrat tot, si aquestes cases fessin rehabilitació energètica, les factures de la llum baixarien notablement. De fet, set de cada deu masies pagarien menys de 250 euros al mes en factures energètiques.

En el cas dels blocs de pisos, pràcticament la meitat dels habitatges analitzats gasta entre 300 i 400 euros de llum al mes, i un 70% d’elles entre 150 i 250 euros de gas mensuals. Però si milloressin l’eficiència de l’edifici, les factures també baixarien notablement. Un 90% dels casos passaria a pagar entre 100 i 150 euros de gas al mes, el mateix que en la factura de la llum.

Per altra banda, l’estudi també fixava els costos de les rehabilitacions. En un 90% dels casos d’habitatges plurifamiliars, la reforma podria costar menys de 15.000 euros. Les millores consisteixen en posar llana de roca a la façana de l’edifici. En cada edifici plantegen canviar els tancaments per marcs de fusta amb trencament de pont tèrmic i descarten l’ús de l’alumini i el PVC pel seu impacte ambiental. També proposen posar una coberta plana amb panell de fibra de fusta a la coberta.

El que sí que s’enfilen més són les intervencions de les masies catalanes. L’estudi contemplava que un 70% dels casos podria costar més de 25.000 euros tirar endavant els projectes de millora energètica. El document plantejava que les cases instal·lin bombes de calor amb aerotèrmia i calderes de gas de condensació, posar una coberta ventilada amb panells de llana de roca o revestir la façana amb morter de calç termo-acústic. A més, les finestres també proposen fer-les de fusta amb trencament de pont tèrmic.

Tot i així, l’estudi remarca que totes aquestes intervencions podrien optar als fons europeus Next Generation. Des de la Diputació de Girona van presentar aquest estudi amb l’objectiu de fomentar les polítiques de rehabilitació energètica entre els ajuntaments. El Servei d’Habitatge destina 650.000 euros a l’any a la rehabilitació.