El Port de Barcelona aprofita la Copa Amèrica de vela per impulsar l'energia verda
La Copa Amèrica de vela ja ha suposat un estímul econòmic i social per a Barcelona. Tot i que encara queda un any per a la competició oficial (encara que aquest setembre se celebrin regates preliminars a Vilanova i la Geltrú), el Port Vell fa mesos que canvia la pell. A la vintena d'obres amb una inversió publicoprivada de 120 milions d'euros s’hi suma la intenció de deixar un llegat sostenible.
Aquesta vocació 'verda' es tradueix en diverses iniciatives del Port de Barcelona que, en sintonia amb els organitzadors de la 37a edició de la cita, America's Cup Events, pretenen que la petjada ambiental sigui la mínima possible.
El coordinador de la Copa Amèrica i gerent del Port Vell, David Pino, explica que han acordat una sèrie de mesures amb els sis equips a l'hora de construir-ne les bases.
40% de consum solar
Així, per exemple, les construccions que s'estan aixecant en aquesta part del port, i que serveixen per acollir tant els vaixells com els equips, seran efímeres, desmuntables en major o menor mesura. La voluntat és que les bases es desmantellin un cop acabi la competició, després de l'octubre del 2024, sempre que el següent guanyador no esculli una altra vegada Barcelona.
Més enllà de l'hangar, les bases solen tenir una part d'oficines ocupades pels enginyers, informàtics, velers, personal de suport, entre d'altres; una altra de gimnàs per als esportistes; i, en alguns casos, una zona d'hospitality o botiga. Des de l'autoritat portuària s'ha reclamat que el 40% del consum sigui a través de plaques solars.
Programa de compensació
La superfície aprofitable per a panells depèn de les dimensions de les bases, que no són gaire grans. Una altra de les condicions ha estat el tractament de les aigües residuals. També s'ha pactat un programa de compensacions d'emissions de CO2, seguint el pla de reducció de gasos amb efecte d'hivernacle de la Generalitat.
El reciclatge en aquests espais, on poden arribar a treballar fins a 150 persones alhora, s'ha inclòs també en els requisits per als americans, britànics, italians, neozelandesos, francesos i suïssos.
L'hidrogen, la revolució
Però si hi ha un aspecte vinculat a l'energia verda en què l'edició barcelonina de la Copa Amèrica vol ser recordada és en la incorporació de vaixells propulsats per hidrogen. Una de les contradiccions amb què topava una competició tecnològicament tan capdavantera com aquesta era que els monocascos amb hidroales anaven sempre acompanyats de vaixells de suport de gasoil.
Per acabar amb aquesta imatge i, de passada contribuir a la conscienciació del món nàutic, des d'America's Cup Events es va decidir obligar els equips participants a fer servir embarcacions de zero emissions, amb motor d'hidrogen i dotats també de 'foils' (hidroales).
10 vaixells de suport
Està previst que els propers dies arribi a la capital catalana el primer dels 'Chase Zero', el de l'equip defensor del títol i organitzador de l'edició de Barcelona, que arrencarà el 22 d'agost del 2024 i es prolongarà fins a mitjans de octubre.
Els kiwis fa mesos que proven aquest vaixell d'energia neta a Auckland (Nova Zelanda), asseguren que arriba als 30 nusos de velocitat i té una autonomia superior a les cinc hores. Ells comptaran amb quatre embarcacions d'aquest tipus, en què es desplaçaran també els àrbitres i jutges de la competició. A més, n'hi haurà sis més, un per a cada equip, sumant els 10.
Abastament a l'Adossat
Per facilitar el proveïment d'hidrogen, el Port de Barcelona construirà una hidrolinera al Moll Adossat, al costat del pont Porta d'Europa, a prop de l'espai ocupat ara pels francesos de l'Orient Express Racing Team, l'últim dels equips que queda per arribar per entrenar-se al camp de regates barceloní.
Justament els gals, a més dels americans del New York Yatch Club, han demanat permís al Port Vell perquè puguin fer part dels seus desplaçaments per mar i no per terra, sobretot els dels vip. En tots dos casos, la seva situació al port està allunyada de la ciutat, més mal comunicada, de manera que traslladar-se per l'aigua els farà la vida més fàcil i la mobilitat serà més sostenible.
Grues també sostenibles
Un altre aspecte en què també s'han fixat des de l'autoritat portuària és en les grues que pugen i baixen els vaixells AC40 i AC75 de l'aigua cada dia. Mesuren 42 metres i els sis equips compten amb una per a les seves operacions. Se'ls ha demanat que evitin les de tipus torre i n’escullin una de mòbil, explica David Pino, perquè necessiten combustible i, per tant, llancen emissions a l'atmosfera.
Tot i això, en dos casos (americans i italians), aquesta alternativa més neta no ha estat possible per la proximitat amb l'activitat portuària de les drassanes del voltant.