Sabies que es pot reciclar el CO2? Descobreix com
No és la primera vegada que la humanitat s’enfronta a un repte com el del canvi climàtic i als gasos que produeixen l’efecte hivernacle.
No és la primera vegada que la humanitat s’enfronta a un repte com el del canvi climàtic i als gasos que produeixen l’efecte hivernacle.
Atala Martín
Ja fa més de 30 anys, la capa d'ozó de la nostra atmosfera va començar no només a debilitar-se, sinó que va patir un aprimament a causa dels efectes dels CFC (líquids refrigerants, agents extintors, propel·lents per a aerosols i la construcció de plàstics). La capa d'ozó és la que ens protegeix de raigs ultraviolats procedents de la radiació solar, i per això l'alarma va saltar dels informatius a l'opinió pública i d’aquí a la presa de consciència per part dels polítics, empreses i altres agents actius.
Tres dècades després, un estudi conjunt de científics del Regne Unit, Nova Zelanda i els Estats Units mostra que la capa d'ozó s'ha regenerat a un ritme del 3% anual. I és que el tancament del forat que va començar a l'Antàrtida gairebé s'ha completat a causa de la prohibició dels CFC que es va acordar a Montreal l'any 1987. D'aquest fet es pot concloure que, definitivament, l'home pot actuar sobre el medi ambient de manera positiva i que és possible canviar les condicions atmosfèriques per bé.
El desafiament d'avui és com pal·liar l'excés de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera. Ja no es tracta només de conscienciar el món de la urgència de disminuir emissions, sinó de prendre cartes en l'assumpte i aportar un enfocament molt més actiu, implementant solucions que permetin “retirar” el CO2 que ja s'ha alliberat a l'ambient.
En les dues darreres dècades, les emissions de CO2 han seguit en augment. És el moment d’actuar. Però com?
La naturalesa contribueix de manera activa a captar el CO2 i a alliberar oxigen (O2) a l'atmosfera: ho fa mitjançant la fotosíntesi dels arbres o els mars, que absorbeixen de forma natural aquest gas. Però la natura necessita ajuda.
I aquí entren en joc les tecnologies de captura, emmagatzematge i ús del CO2 (conegudes com a CCUS per les sigles en anglès: Carbon capture, use and storage). Segons el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, aquestes tecnologies seran fonamentals per aconseguir la descarbonització de l'atmosfera.
A més, es perfilen com una de les claus de l'estratègia de descarbonització de la indústria, ja que no només es capturen el CO2, sinó que es reintrodueix a la cadena de producció com a matèria primera per fabricar diversos productes: combustibles, begudes carbonatades , cultiu de microalgues, refrigerants per descafeïnar el cafè, per obtenir productes cosmètics i farmacèutics, fabricar extintors o per injectar-los en formigons, entre altres coses.
El resultat són productes de molt baixa petjada de carboni, cosa que permet un circuit de CO2 que contribueix a assolir el balanç de zero emissions netes, un objectiu que la Unió Europea s'ha marcat per a l'any 2050.
"El desplegament de projectes CCUS a la UE pot ser una contribució important per descarbonitzar el sector industrial europeu sense perjudicar la competitivitat de la nostra indústria, que està sotmesa a unes exigències mediambientals molt més grans que en altres regions del món. El problema del CO₂ és global i no es pot resoldre regionalment, la UE suposa el 8-9% del total de les emissions globals i per si sola no ho resoldrà si a la Xina o als EUA no s'hi fa res”, explica Antonio López, gerent de Transició Energètica i Canvi Climàtic de Repsol.
El 2019, Repsol va ser la primera companyia del seu sector a fixar-se l'objectiu de zero emissions netes el 2050, per la qual cosa tota la seva estratègia i inversions s'estan alineant amb aquest compromís. Per això, la companyia aposta per un model energètic híbrid que integri diverses opcions tecnològiques i combini l'electrificació amb ús de combustibles i materials neutres en carboni.