Sabies que es pot reciclar el CO<sub>2</sub>? Descobreix com :: Prensa Ibérica para Repsol

Sabies que es pot reciclar el CO2? Descobreix com

No és la primera vegada que la humanitat s’enfronta a un repte com el del canvi climàtic i als gasos que produeixen l’efecte hivernacle.

Atala Martín


Ja fa més de 30 anys, la capa d'ozó de la nostra atmosfera va començar no només a debilitar-se, sinó que va patir un aprimament a causa dels efectes dels CFC (líquids refrigerants, agents extintors, propel·lents per a aerosols i la construcció de plàstics). La capa d'ozó és la que ens protegeix de raigs ultraviolats procedents de la radiació solar, i per això l'alarma va saltar dels informatius a l'opinió pública i d’aquí a la presa de consciència per part dels polítics, empreses i altres agents actius.

Tres dècades després, un estudi conjunt de científics del Regne Unit, Nova Zelanda i els Estats Units mostra que la capa d'ozó s'ha regenerat a un ritme del 3% anual. I és que el tancament del forat que va començar a l'Antàrtida gairebé s'ha completat a causa de la prohibició dels CFC que es va acordar a Montreal l'any 1987. D'aquest fet es pot concloure que, definitivament, l'home pot actuar sobre el medi ambient de manera positiva i que és possible canviar les condicions atmosfèriques per bé.

El desafiament d'avui és com pal·liar l'excés de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera. Ja no es tracta només de conscienciar el món de la urgència de disminuir emissions, sinó de prendre cartes en l'assumpte i aportar un enfocament molt més actiu, implementant solucions que permetin “retirar” el CO2 que ja s'ha alliberat a l'ambient.

En les dues darreres dècades, les emissions de CO2 han seguit en augment. És el moment d’actuar. Però com?

Capturar el CO2 de l'atmosfera

La naturalesa contribueix de manera activa a captar el CO2 i a alliberar oxigen (O2) a l'atmosfera: ho fa mitjançant la fotosíntesi dels arbres o els mars, que absorbeixen de forma natural aquest gas. Però la natura necessita ajuda.

I aquí entren en joc les tecnologies de captura, emmagatzematge i ús del CO2 (conegudes com a CCUS per les sigles en anglès: Carbon capture, use and storage). Segons el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, aquestes tecnologies seran fonamentals per aconseguir la descarbonització de l'atmosfera.

A més, es perfilen com una de les claus de l'estratègia de descarbonització de la indústria, ja que no només es capturen el CO2, sinó que es reintrodueix a la cadena de producció com a matèria primera per fabricar diversos productes: combustibles, begudes carbonatades , cultiu de microalgues, refrigerants per descafeïnar el cafè, per obtenir productes cosmètics i farmacèutics, fabricar extintors o per injectar-los en formigons, entre altres coses.

El resultat són productes de molt baixa petjada de carboni, cosa que permet un circuit de CO2 que contribueix a assolir el balanç de zero emissions netes, un objectiu que la Unió Europea s'ha marcat per a l'any 2050.

"El desplegament de projectes CCUS a la UE pot ser una contribució important per descarbonitzar el sector industrial europeu sense perjudicar la competitivitat de la nostra indústria, que està sotmesa a unes exigències mediambientals molt més grans que en altres regions del món. El problema del CO₂ és global i no es pot resoldre regionalment, la UE suposa el 8-9% del total de les emissions globals i per si sola no ho resoldrà si a la Xina o als EUA no s'hi fa res”, explica Antonio López, gerent de Transició Energètica i Canvi Climàtic de Repsol.

Els tres passos per capturar i reutilitzar el CO2

  1. Captura: cal tenir en compte que el CO2 es captura des d'un corrent de gasos procedent de processos industrials. Aquest corrent es pot presentar en una concentració variable i altament dependent del procés en què es pretén separar.
    Els combustibles sintètics utilitzen com a primeres matèries CO2 i hidrogen que, perquè el procés sigui neutre en emissions, cal que s'obtingui amb energia elèctrica renovable a través de processos d'electròlisi (el que es coneix com a hidrogen renovable).
  2. Emmagatzematge: cal destacar la importància de bons sistemes de condicionament (humitat, temperatura, etc.) i compressió per transportar el CO2 capturat, que arriba fins al punt d'emmagatzematge a través de xarxes de canonades o vaixells adaptats per al transport. Un dels possibles emmagatzemaments és el geològic, que consisteix a injectar el CO2 capturat en formacions geològiques a més de 850 metres de profunditat, com ara jaciments de petroli o gas esgotats o formacions salines.
    Les estimacions del potencial d’emmagatzematge geològic mundial pugen a 8.000 Gt de CO2. És a dir, al ritme actual de generació de CO2, hi ha emmagatzematge potencial per a 250 anys.
  3. Ús: El CO2 que s'elimina de l'atmosfera es pot reaprofitar com a matèria primera de nombrosos productes. Al nostre país, companyies com Repsol ja treballen en diferents opcions, com la incorporació de CO2 en poliols (que és la matèria primera essencial en l’obtenció de poliuretans) o la seva utilització per a la fabricació de materials de construcció. A més, la companyia comptarà a Bilbao amb una de les plantes més grans del món per produir combustibles sintètics zero emissions netes. El CO2 que s'obté en els processos industrials de la refineria, abans de ser expulsat a l'exterior, es reutilitzarà com a matèria primera per a la fabricació d'aquests combustibles. D'aquesta manera, la refineria es transformarà en un gran centre de fabricació de biocombustible per al transport fet a partir de CO2 capturat i hidrogen renovable.

Objectiu zero emissions netes

El 2019, Repsol va ser la primera companyia del seu sector a fixar-se l'objectiu de zero emissions netes el 2050, per la qual cosa tota la seva estratègia i inversions s'estan alineant amb aquest compromís. Per això, la companyia aposta per un model energètic híbrid que integri diverses opcions tecnològiques i combini l'electrificació amb ús de combustibles i materials neutres en carboni.

Top