Aquesta connectivitat que avui donem per feta no passa per art de màgia. Darrere hi ha planificació, molta tecnologia i una xarxa cada cop més densa d'infraestructures que, en molts casos, passen desapercebudes a simple vista.
Les grans urbs europees ja funcionen sobre aquesta mena de “segona pell” digital. Des dels telèfons al metro de París fins als pagaments instantanis a Barcelona o les videotrucades al mig del carrer a Londres. Però no només estan connectades les persones: també ho estan els fanals, els semàfors, les càmeres de trànsit, els autobusos, els contenidors d'escombraries i fins i tot els bancs públics.
A ciutats com Roma i Amsterdam els nodes d'intercanvi de dades superen els 10 terabits al dia, mentre que a Copenhaguen el 98% de les llars tenen accés a fibra òptica o 5G. Vivim immersos en un flux constant, massiu i gairebé invisible d’informació. La gran pregunta és: ¿com se sosté tot això?
Un dels exemples més visibles –i alhora més discrets– són els quioscos. Aquests petits pavellons on abans només es comprava premsa, cromos o llaminadures s'han convertit en peces clau de la connectivitat urbana. "Totes les ciutats d'Espanya tenen quioscs. Es van construir fa molt de temps per distribuir la premsa. Tothom sap què és un quiosc. Són espais icònics i històrics", recorda Luis Sancho, director general d'Urban Service Point (USP).
El que ha canviat és el que passa a dins... i a sobre. A moltes ciutats del món, els quioscos ja són punts d'accés Wi-Fi, pantalles interactives, terminals per a recàrregues i pagament, i suports d'informació pública o turística. USP ha fet un pas més enllà, de la mà de Cellnex, un dels grans operadors d'infraestructures de telecomunicacions a Europa.
“Gràcies a la nostra col·laboració amb Cellnex estem desplegant connectivitat 4G i 5G als quioscos de tot Espanya”, explica Sancho. La clau és a les ‘small cells’, petites antenes que s'integren al mobiliari urbà.
Les ‘small cells’ són antenes d'uns 20 o 30 centímetres que, a diferència dels grans pals tradicionals, es camuflen en elements quotidians: el sostre d'un quiosc, un fanal, una marquesina d'autobús o una tanca publicitària.
“Són antenes bastant petites, així que per a la majoria de la gent ni tan sols són visibles o perceptibles, perquè són al sostre dels quioscos”, explica Luis Sancho. “Pintem i adaptem tota la instal·lació perquè les peces metàl·liques siguin tan discretes com sigui possible i, al final, l'únic que es veu és una petita caixa a sobre del quiosc”.
La funció d'aquestes antenes és molt més important del que suggereix la seva mida. La tecnologia 5G ofereix més velocitat i millor qualitat en la transmissió de dades, però té un abast més curt i menys capacitat de penetrar en edificis que generacions anteriors com 3G o 4G. Això vol dir que, en entorns urbans densos, calen molts més punts d'accés per garantir una bona cobertura. Hi entren en joc les ‘small cells’: permeten “densificar” la xarxa, apropant el senyal a l'usuari final i assegurant que les dades flueixin fins i tot en carrers estrets, places saturades de turistes o interiors d'edificis complexos.
Aquesta connectivitat reforçada no només serveix perquè el mòbil vagi més ràpid. "Gràcies a aquest tipus de ‘small cells’, molts casos d’ús, com els vehicles autònoms, seran una realitat", apunta Sancho. La baixa latència i l'alta capacitat que requereix un cotxe connectat que es coordina amb semàfors, sensors i altres vehicles depenen precisament d'aquestes xarxes denses i properes a terra.
El desplegament d’antenes és només una part de la transformació. La visió d'Urban Service Point i Cellnex va més enllà del 5G. "No es tracta només d'antenes 4G o 5G, és un model multiservei", subratlla Luis Sancho. "Estem instal·lant caixers automàtics, taquilles d'última milla i, per descomptat, antenes 5G. El que preveiem és que els quioscos es converteixin en un centre de serveis, més que no pas en un simple distribuïdor de premsa".
A tot Europa ja hi ha més de 336.000 punts de recollida i entrega de paquets, incloent-hi unes 43.000 taquilles automàtiques connectades a les xarxes urbanes. Molts d'aquests punts s'integren en quioscos i altres elements urbans, que passen a funcionar com a petites plataformes logístiques, financeres i de connectivitat. La premsa, insisteix Sancho continuarà formant part de l'ànima d'aquests espais. Però el futur del quiosc passa per oferir molt més: serveis digitals, connectivitat, logística de darrera milla i solucions per a una ciutadania que viu –i es mou– en clau digital.
Si hi ha un lloc on aquesta nova infraestructura resulta imprescindible és als centres urbans. Allí coincideixen alguns dels reptes més complexos per a la connectivitat: molta gent, molts dispositius i edificis que, literalment, frenen els senyals. “Hi ha molta gent amb molts dispositius en una àrea petita, així que cal molta capacitat”, explica Mike, expert de Cellnex en connectivitat urbana. No es tracta només dels residents: també hi ha els treballadors que es desplacen diàriament, els estiuejants i els turistes.
A això s’hi sumen factors físics. Als centres històrics abunden els edificis antics amb murs de pedra molt gruixuts. A les zones més noves proliferen les estructures d'acer i formigó amb vidre metal·litzat, que no només bloquegen el senyal sinó que també generen reflexos i distorsions.
La resposta de Cellnex passa per un catàleg de solucions complementàries:
Macrosites en torres i terrats, que serveixen de suport principal de cobertura.
Xarxes de ‘small cell’s distribuïdes en fanals, tanques publicitàries, marquesines d'autobús, quioscos i fins i tot en antigues cabines telefòniques.
Solucions a mida per a interiors, dissenyades específicament per a oficines, centres comercials, estadis, sales de concerts, hospitals o altres grans edificis.
"Hi ha solucions per a cadascun d'aquests entorns a l'interior dels edificis", resumeix Mike. Es tracta, en definitiva, de teixir una xarxa prou flexible per adaptar-se al caos ordenat de la ciutat.
Quan se li pregunta pel futur, Mike no dubta a situar la connectivitat al centre de la propera dècada. “D'aquí a deu anys el món serà un lloc diferent, amb encara més intel·ligència artificial i molta més connectivitat necessària per recolzar-la”, pronostica. La seva visió es recolza en diversos pilars:
Xarxes hiperdenses a cada ciutat i nucli urbà, amb moltes més ‘small cells’ i més torres macro.
Infraestructura compartida, en què diferents operadors utilitzen estructures comunes amb elements actius, reduint costos i accelerant desplegaments.
5G omnipresent i, aleshores, també 6G, amb una transició fluida entre torres, ‘small cells’ i Wi-Fi.
Aplicacions de molt baixa latència, imprescindibles per a vehicles connectats, serveis públics impulsats per IA i experiències urbanes personalitzades.
Entre aquestes darreres s'hi inclouen superposicions de realitat augmentada (RA) que podrien arribar directament a unes ulleres intel·ligents, afegint capes d'informació al paisatge urbà: des d'indicacions de mobilitat fins a dades en temps real sobre serveis públics o esdeveniments culturals.
Avui són els quioscos els que han canviat radicalment l'aspecte i la finalitat. Demà seran els vehicles, botigues i pràcticament qualsevol element de l'espai urbà. Des de fora, el resultat pot fregar la ciència-ficció: una ciutat hiperconnectada, on el mobiliari urbà es converteix en infraestructura digital i la xarxa s'adapta de forma gairebé orgànica al pols del carrer.
Però, darrere aquesta realitat, les ciutats continuaran sent el que sempre han estat: llocs on la vida batega amb energia i les interaccions humanes es produeixen a una velocitat vertiginosa. I perquè aquest ritme no s'aturi –i ho faci de la manera més eficient possible– caldrà continuar reforçant, densificant i fent més intel·ligent la xarxa que ja recorre els nostres carrers. Perquè, al final, estar connectats a tot arreu no és només una qüestió de tecnologia. És, cada vegada més, una qüestió de com volem que siguin les ciutats on vivim.