Com contribueixen els biocombustibles a descarbonitzar el transport

Reduir les emissions netes de gasos amb efecte hivernacle un 55% el 2030 respecte als nivells de 1990 i aconseguir la neutralitat climàtica el 2050, és a dir, aconseguir que s’emeti la mateixa quantitat de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera de la qual es retira per diferents vies, són els dos grans objectius que recull Fit for 55, un conjunt de propostes legislatives presentat per la Unió Europea. Reducir las emisiones netas de gases de efecto invernadero un 55% en 2030 con respecto a los niveles de 1990 y lograr la neutralidad climática en 2050, es decir, conseguir que se emita la misma cantidad de dióxido de carbono (CO2) a la atmósfera de la que se retira por distintas vías, son los dos grandes objetivos que recoge Fit for 55, un conjunto de propuestas legislativas presentado por la Unión Europea.

Contingut ofert per:
Logo Cepsa




Per arribar a aquests objectius, els biocombustibles (o combustibles renovables d’origen orgànic) juguen un paper fonamental. Existeixen biocombustibles de primera generació (1G), que provenen de cultius agrícoles com la canya de sucre, la remolatxa o la melassa; i biocombustibles de segona generació (2G), que es fabriquen a partir de residus orgànics, com l’oli de cuina utilitzat, els rebutjos agrícoles i ramaders o biomassa forestal, entre d’altres.

Aquests últims poden reduir fins i tot un 90% les emissions netes de diòxid de carboni durant el seu cicle de vida en comparació amb els combustibles fòssils (petroli, gas natural i carbó). Un altre dels seus avantatges és que no és necessari fer canvis disruptius als motors ni en els sistemes d’emmagatzematge i distribució, per la qual cosa es poden fer servir de forma immediata. D’altra banda, els biocombustibles de segona generació fomenten l’economia circular a l’utilitzar per a la seva producció residus que d’una altra manera serien rebutjats o acabarien en abocadors.


Cap a una ràpida descarbonització del transport

El sector del transport suposa un 23% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle arreu del món. Això fa que, per complir els objectius de descarbonització, sigui imprescindible aportar solucions ràpides i eficaces en aquest àmbit. A Espanya, els biocombustibles s’utilitzen des de fa anys en el transport per carretera, en vehicles de gasolina o dièsel, barrejats amb combustibles tradicionals. Per a 2026, l’obligació d’incorporar biocombustibles en el transport rodat serà del 12% en contingut energètic (el 2023 és del 10,5%). No obstant, el seu ús en el transport marítim i aeri, així com en la indústria, no està tan estès, tot i que hi ha hagut grans avenços en els últims anys.

“A Actualment, la majoria de l'energia prové del gas natural i del petroli. Amb la fabricació de biocombustibles podrà generar-se a partir de residus. A més, aquests poden ser parcialment originats a Europa i, més en concret, a Espanya”

Carlos Olivares, responsable del negoci de Biocombustibles de Cepsa

Cepsa és una de les empreses del sector energètic espanyol que està apostant de forma més decidida per la producció de biocombustibles. Actualment, la companyia té una capacitat màxima de producció de biocombustibles d’al voltant de 700.000 tones, amb un augment en la capacitat de processament de matèries primeres de segona generació. En el marc de la seva estratègia per a 2030, Positive Motion, s’ha proposat produir fins a 2,5 milions de tones de biocombustibles, de les quals 800.000 seran de combustible sostenible d’aviació (SAF, per les seves sigles en anglès), una quantitat amb què es pot sobrevolar el planeta Terra 2000 vegades amb fins i tot un 90% menys d’emissions.


“L’any passat ja fabriquem biocombustibles de segona generació al Parc Energètic La Rábida, a Huelva. En concret, generem SAF. Cepsa és la primera empresa energètica en comercialitzar combustible sostenible per a l’aviació a cinc dels principals aeroports espanyols, cosa que suposa un equivalent al 60% dels passatgers que viatgen a Espanya”, explica Olivares.

Referent al transport marítim, Cepsa ja compta amb la capacitat per subministrar a través de barcos barreges de biodièsel i dièsel renovable amb combustible convencional als ports de Barcelona i l’àrea de l’estret de Gibraltar, a més de per camió cisterna a més de 60 ports d’Espanya. Per exemple, el mes d’agost passat es van realitzar 84 viatges en ferri amb biocombustibles de segona generació per creuar l’Estret.

Les proves s’han estès també al sector ferroviari, on Cepsa ha portat a terme recentment, al costat de Maersk i Renfe, el primer pilot realitzat a Espanya amb biocombustibles 2G en un tren. Gràcies a aquesta iniciativa s’han pogut completar més de 100 trajectes entre Algesires i Còrdova, tram del corredor que uneix Algesires i Madrid que no està electrificat.

Entre els reptes fixats per Cepsa en la seva estratègia, es troba la de liderar la fabricació de biocombustibles 2G a Espanya i Portugal. A més dels projectes que ja ha posat en marxa, la construcció, al costat de Bio-Oils, de la qual serà la planta de biocombustibles més gran de segona generació del sud d’Europa, suposarà un gran impuls per arribar al lideratge proposat. Amb una capacitat de producció flexible de 500.000 tones de SAF i dièsel renovable i una inversió de 1000 milions d’euros, la nova planta s’ubicarà al Parc Energètic de la companyia a Huelva.

“Cepsa ha definit la seva estratègia Positive Motion amb l’objectiu de descarbonitzar la seva activitat i la dels seus clients. És l’energia que la societat ens demanda”

Carlos Olivares, responsable del negoci de Biocombustibles de Cepsa
Top