Correus va ser la primera companyia estatal espanyola i de l’Administració a incorporar dones a la seva plantilla. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, la companyia s’uneix a la celebració ampliant la seva col·lecció de segells #8MTotlany amb noves dones emblemàtiques,
Correus va ser la primera companyia estatal espanyola i de l’Administració a incorporar dones a la seva plantilla. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, la companyia s’uneix a la celebració ampliant la seva col·lecció de segells #8MTotlany amb noves dones emblemàtiques,
Contingut ofert per:
Text: Gema Carrasco
El 8 de març de 2017, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, Victoria Crespo, que en aquell moment era directora del Museu Postal i Telegràfic, va presentar el seu llibre ‘Consuelo Álvarez, Violeta (Telegrafista, Periodista y Defensora de los derechos de la mujer)’ en el qual rescatava de l’oblit la figura d’una dona polifacètica: telegrafista, periodista, escriptora de la generació del 98, ateneista, política i defensora dels drets de la dona. A través del president de l’Associació Amics del Telègraf, Sebastián Oliver, li va arribar un escrit de principis del segle XX d’aquesta dona en què manifestava el seu malestar per les grans cues que es formaven a les taquilles de les places de toros mentre que les sales d’espectacles culturals eren buides. Victoria Crespo sabia que es trobava davant del text d’una dona genuïna, per això va dedicar 6 anys a investigar-ho tot sobre aquesta figura per donar forma a un llibre sobre la seva vida. Consuelo Álvarez Violeta va néixer a Barcelona el 1867 i va morir a Madrid el 1959 i va ser una de les primeres dones a treballar a l’Administració a Telègrafs, que anys després va passar a formar part de la Societat Estatal Correus i Telègrafs.
Però va ser el 1881 quan va arribar la primera telegrafista a l’Administració. Els carters que treballaven en estafetes telefòniques unipersonals, podien contractar, a partir del 30 d’octubre de 1880, la seva dona, filla o germana, amb el nivell d’auxiliars per ajudar en les tasques de missatgeria i comunicacions. Llavors tenien un jornal de 5 reals diaris, un sou lleugerament inferior al dels homes. La primera a ocupar aquest lloc va ser Josefa Álvarez Portela, dona de l’oficial encarregat de l’estació val·lisoletana de Nava del Rei (Valladolid). Només un any després de l’entrada de Portela, ja eren 40 treballadores ocupant llocs d’auxiliar. El 1885, amb tan sols 17 anys, hi va entrar Consuelo Álvarez, però no va ser fins al 1909 quan es van realitzar les primeres oposicions per a dones. «Per entrar havien de fer tres exercicis, un de gramàtica espanyola, un d’oral de geografia telegràfica nacional i internacional i una prova de morse. D’aquesta oposició en van sortir Consuelo Álvarez, Clara Campoamor i Esther Azcarate, filla de Consuelo», explica Victoria Crespo.
El primer homenatge a Clara Campoamor quan és elegida diputada, li ho fan Consuelo Álvarez i les seves companyes telegrafistas
Victoria Crespo.
Des del 1906, Consuelo Álvarez escriu articles, defensa els drets de les dones públicament i fa conferències a l’Ateneu. «Té una visió feminista, ella considera que s’ha d’arribar a la humanització de la societat donant-li un paper social a la dona al costat de l’home i només s’aconseguirà amb una educació en la qual nens i nenes convisquin en igualtat a les aules i tinguin els mateixos principis», declara Crespo. Va ser una pionera en els drets de la dona que, juntament amb Clara Campoamor, amb la qual va coincidir a Telègrafs, va lluitar per aconseguir el sufragi universal. «El 1907 recolza la candidatura a Corts de Benito Pérez Galdós perquè en el seu programa porten el vot per a la dona. Sabia que, si sortia elegit, defensaria el dret al vot de la dona», relata Crespo. El 1931, amb la Segona República, Consuelo Álvarez es presenta pel Partit Republicà Democràtic Federal i tot i que no surt en llistes, recolza des del primer moment Clara Campoamor. «El primer homenatge a Clara Campoamor quan és elegida diputada a Corts, l’hi fan Consuelo Álvarez i les seves companyes telegrafistes i li demanen que segueixi endavant amb el vot de la dona i que lluiti perquè els seus sous s’equiparin als dels homes perquè cobraven molt menys d’hores extraordinàries i d’altres conceptes», ens explica Victoria Crespo. L’1 d’octubre de 1931 s’aprova el sufragi universal per 161 vots. Després de 24 anys lluitant, Crespo imagina que devia ser un dels dies més feliços de la vida de Consuelo Álvarez. I és que, les llavors que aquestes dones van sembrar a principis del segle XX, són les que generacions venidores hem recollit.
Llavors va arribar el 1979 i Correus va organitzar les primeres oposicions lliures i iguals per a homes i dones. Es pot destacar, com a curiositat, que l’arribada de la dona a l’empresa estatal, va portar a la incorporació del carretó de comprar per transportar els més de 20 kg d’enviaments diaris i no haver de carregar-los a l’esquena. Aquest avenç va acabar beneficiant tots els treballadors. «A finals dels anys 80 es realitzen oposicions per al Cos Superior Postal i de Telecomunicacions del grup A1 i es comencen a incorporar dones directives a llocs de responsabilitat», recorda Victoria Crespo.
Des de l'Associació Amics del Telègraf van demanar un segell per a Consuelo Álvarez
"Violeta"
Igual com Consuelo Álvarez a Telègrafs, Victoria Crespo va ingressar molt jove com a part del Cos Executiu Postal i de Telecomunicació. «El meu primer destí va ser la secció de Gir, allà es tramitaven els girs que s’havien admès en finestreta i es feia un quadro de diners del que s‘havia ingressat i dels impresos que es quedaven a l’oficina», recorda Crespo. Després de diferents moviments interns, el 1993 va ser subdirectora Museu Postal i Telegràfic, fins que el 1997 va passar a ser-ne la directora, càrrec que ha ocupat durant més de 25 anys fins que es va jubilar el 2022. Com a suport al 8 de març, el 2017 va inaugurar una exposició al Museu dedicada a la dona en la filatèlia de segells amb rostres com Rosalía de Castro, Emilia Pardo Bazán, Gloria Fuertes o Marie Curie. Preparant la mostra, «ens vam adonar que aproximadament dels 6.000 segells que s’havien emès a Espanya des del 1850, només n’hi havia 60 de dedicats a dones». En aquell moment, des de l’associació van demanar un segell per a Consuelo Álvarez Violeta. Un any després va arribar el segell.
Però no només aquest, la llista de 60 segells que estan dedicats a les dones ha passat a engrossir-se. Correus rendeix homenatge des del 2021 a dones històriques la vida de les quals va ser un exemple en la lluita per la igualtat i els drets de la dona a Espanya amb la col·lecció de segells #8MTotlany. Algunes d’aquestes figures que ja han protagonitzat amb el seu rostre aquesta col·lecció han sigut Clara Campoamor, Dolors Aleu Riera, La Roldana, Isabel Zendal, María Blanchard, Concepción Arenal, Elidà Amigó, Almudena Grandes, Maruja Mallo, Federica Montseny, Justa Freire, Lucia Sánchez Saornil i María de Maeztu, entre altres. El 2024, Correus torna a ampliar la seva col·lecció de segells amb noves dones emblemàtiques. D’aquesta manera, els segells es converteixen en l’element idoni per posar en valor el treball que l’empresa estatal ha portat a terme al llarg de la seva història per la igualtat de gènere i al seu torn recordar, que el Dia de la dona no es limita exclusivament al 8 de març.
A més a més de la col·lecció de segells, des de fa 3 anys, aquesta iniciativa s’ha convertit també en una exposició itinerant que ja ha passat per Barcelona, Sevilla, la Corunya, Santander i Madrid, i durant aquest any el roadshow de l’exposició filatèlica continuarà amb noves seus.
En Correus, el 54,59% de les 5.685 prefectures intermèdies en oficines, unitats de distribució i centres logístics estan ocupades per dones.
L’any 2016, Correus va assolir la paritat i avui, elles ja són més, concretament el 53,21% de la plantilla. Els últims anys s’ha reflectit una tendència més gran a promocionar les dones treballadores dins de la companyia, exemple d’això és que, el 54,59% de les 5.685 direccions intermèdies en oficines, unitats de distribució i centres logístics estan ocupades per dones. Victoria Crespo argumenta que «segons les meves dades, en l’actualitat hi ha 46.602 empleats a Correus, dels quals 24.798 són dones que realitzen tota mena de funcions, des de càrrega i descàrrega de la correspondència fins a repartiment, atenció al client o càrrecs directius». A més a més, Crespo reconeix que les dones «són un actiu molt valuós a Correus».
Segell dedicat al Dia Internacional de la Dona.
Plec Dolors Aleu.
Èlido Amigó.
Concepción Arenal.
Maruja Mallo.
María de Maeztu.
María Blanchard.
Luisa Roldán "La Roldana".
Clara Campoamor.
Almudena Grandes.
