El vuitè capítol de la tercera temporada del videopòdcast d’Endesa viatja a la Vall d’Aran per conèixer un ramat municipal que pastura sota les línies elèctriques, ajuda a prevenir incendis i obre noves oportunitats per treballar al camp
El relleu generacional en el pasturatge passa també per canviar la imatge d’un ofici que amb prou feines deixa temps per a la vida personal. Així ho planteja Toni Dalmau, investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), a ‘Conexión a Tierra’, el videopòdcast d’Endesa, quan explica com les noves eines i una millor organització del treball poden facilitar el dia a dia de les persones que tenen cura dels ramats. A partir d’una experiència que ja funciona a Vilamòs, el repte és demostrar que el pasturatge és una opció viable, amb ingressos i temps per viure, capaç d’atreure tant les persones que ja viuen a l’entorn rural com les que s’hi plantegen establir.
En el vuitè capítol de la tercera temporada, Pilar Pascual, Agripilar, coneix sobre el terreny com es desenvolupa aquest projecte amb ovelles i cabres que contribueixen a conservar l’ecosistema i la seva biodiversitat, alhora que mantenen netes les franges sota les línies elèctriques i ajuden a prevenir incendis. El programa, que la Pilar presenta amb Elisardo Pardos, Eli, combina les visites, les converses amb els protagonistes i l’humor habitual dels presentadors per acostar el camp i la ciutat i explicar com l’energia i l’activitat rural poden compartir espai i generar beneficis per a l’entorn.
La Pilar recorre amb Oriol Sala, alcalde de Vilamòs, un entorn de muntanya de clima atlàntic malgrat la proximitat del Mediterrani. L’alcalde parla de paratges «magnífics i ben bonics», que també es poden gaudir a través de les imatges del videopòdcast, mentre explica per què conservar-los està lligat a mantenir viva l’activitat ramadera.
A les fotografies antigues del municipi hi apareixen espais oberts i pastures on avui el bosc arriba pràcticament fins a les cases. «En els últims anys estem perdent aquesta ramaderia i aquesta població rural», adverteix Dalmau quan explica com la intervenció humana i els ramats han contribuït a donar forma al Pirineu que coneixem. El retrocés de l’activitat afavoreix l’expansió del sotabosc i augmenta l’acumulació de vegetació combustible.
D’aquesta necessitat va néixer un ramat de titularitat municipal que té com a funció principal cuidar el territori. Entre els animals hi ha ovelles de raça aranesa, en perill d’extinció, i durant la visita també coneixem en Joan, el pastor que, juntament amb l’alcalde, explica com aquesta activitat ajuda a conservar el bosc i genera activitat econòmica al poble.
Amb la incorporació d’Endesa a Ovihuec.sost, el pasturatge s’integra en la gestió de les franges sota les línies elèctriques, com a complement de les tasques de poda i desbrossament. En alimentar-se en aquestes zones, els animals contribueixen a mantenir-les netes de manera continuada i en reforcen la funció preventiva davant del foc.
Dalmau també hi veu una oportunitat perquè aquests espais funcionin com a «corredors naturals» i recorda allò que «es feia antigament amb les carrerades reials: grans camins que connectaven la biodiversitat d’una punta a l’altra del territori». La combinació de pastures, arbustos i zones arbrades permet recuperar paisatges en mosaic que afavoreixen la presència de diverses espècies.
A l’experiència dels pastors s’hi sumen ara collars intel·ligents, geolocalització i tancats virtuals que permeten seguir la ubicació del bestiar i delimitar les àrees de pastura. A Vilamòs es proven dispositius de tres proveïdors per avaluar-ne el funcionament a l’alta muntanya, i l’episodi s’atura en una qüestió tan curiosa com necessària per utilitzar-los: com aprenen les ovelles i les cabres a moure’s amb aquests sistemes.
Aquestes eines faciliten el maneig del ramat dins d’un projecte liderat científicament per l’IRTA, que en coordina el seguiment i l’avaluació dels resultats. S’hi estudien el comportament i el benestar dels animals, així com els efectes del pasturatge sobre el sòl, la vegetació i la biodiversitat: «Si els animals estan sans, el territori està sa i les persones estaran sanes», afirma Dalmau.
En la protecció dels boscos, Endesa combina aquest pasturatge amb equips humans especialitzats i inspeccions amb el suport de tecnologies com els drons, i suma així diverses eines per atendre les necessitats de cada terreny.
«Volem demostrar que aquest model és així i és sostenible», explica Dalmau. Darrere d’aquesta demostració també hi ha les condicions de qui treballa amb els animals: poder organitzar la jornada, tenir vacances i disposar de temps de lleure. Les noves eines i l’organització del treball busquen facilitar la cura diària del ramat i fer-la compatible amb la vida personal, un aspecte decisiu perquè més persones es plantegin dedicar-se al pasturatge i viure’n.
El model preveu que el pastor obtingui ingressos tant de la venda de productes com dels serveis ambientals del ramat. Reconèixer el valor econòmic de conservar el bosc i reduir riscos amplia les vies per sostenir l’activitat, mentre que la formació i les noves eines ajuden a obrir-la a altres professionals.
Dalmau observa cada vegada «més gent implicada» i apunta al pas següent: «Cal aconseguir projectes d’èxit que es puguin replicar». Vilamòs també vol esdevenir un espai de formació amb l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, on els futurs professionals aprenguin a utilitzar aquestes tecnologies i a treballar amb una ramaderia que presta serveis al territori.
L’Eli fins i tot fa broma amb la possibilitat de fer-se pastor i la Pilar li obre les portes de la seva finca. La complicitat entre tots dos acompanya un capítol que convida a conèixer l’ofici des de dins, al costat de les persones que ja cuiden aquells paisatges i treballen perquè d’altres també hi puguin trobar el seu futur.