‘Conexión a Tierra’ t’explica com les ovelles cuiden el bosc i qui és el pastor del futur

El vuitè capítol de la tercera temporada del videopòdcast d’Endesa viatja a la Vall d’Aran per conèixer un ramat municipal que pastura sota les línies elèctriques, ajuda a prevenir incendis i obre noves oportunitats per treballar al camp

Contingut ofert per:
Logo Endesa

El relleu generacional en el pasturatge passa també per canviar la imatge d’un ofici que amb prou feines deixa temps per a la vida personal. Així ho planteja Toni Dalmau, investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), a ‘Conexión a Tierra’, el videopòdcast d’Endesa, quan explica com les noves eines i una millor organització del treball poden facilitar el dia a dia de les persones que tenen cura dels ramats. A partir d’una experiència que ja funciona a Vilamòs, el repte és demostrar que el pasturatge és una opció viable, amb ingressos i temps per viure, capaç d’atreure tant les persones que ja viuen a l’entorn rural com les que s’hi plantegen establir.


En el vuitè capítol de la tercera temporada, Pilar Pascual, Agripilar, coneix sobre el terreny com es desenvolupa aquest projecte amb ovelles i cabres que contribueixen a conservar l’ecosistema i la seva biodiversitat, alhora que mantenen netes les franges sota les línies elèctriques i ajuden a prevenir incendis. El programa, que la Pilar presenta amb Elisardo Pardos, Eli, combina les visites, les converses amb els protagonistes i l’humor habitual dels presentadors per acostar el camp i la ciutat i explicar com l’energia i l’activitat rural poden compartir espai i generar beneficis per a l’entorn.

Un ramat al servei del poble

La Pilar recorre amb Oriol Sala, alcalde de Vilamòs, un entorn de muntanya de clima atlàntic malgrat la proximitat del Mediterrani. L’alcalde parla de paratges «magnífics i ben bonics», que també es poden gaudir a través de les imatges del videopòdcast, mentre explica per què conservar-los està lligat a mantenir viva l’activitat ramadera.

A les fotografies antigues del municipi hi apareixen espais oberts i pastures on avui el bosc arriba pràcticament fins a les cases. «En els últims anys estem perdent aquesta ramaderia i aquesta població rural», adverteix Dalmau quan explica com la intervenció humana i els ramats han contribuït a donar forma al Pirineu que coneixem. El retrocés de l’activitat afavoreix l’expansió del sotabosc i augmenta l’acumulació de vegetació combustible.

D’aquesta necessitat va néixer un ramat de titularitat municipal que té com a funció principal cuidar el territori. Entre els animals hi ha ovelles de raça aranesa, en perill d’extinció, i durant la visita també coneixem en Joan, el pastor que, juntament amb l’alcalde, explica com aquesta activitat ajuda a conservar el bosc i genera activitat econòmica al poble.

Amb la incorporació d’Endesa a Ovihuec.sost, el pasturatge s’integra en la gestió de les franges sota les línies elèctriques, com a complement de les tasques de poda i desbrossament. En alimentar-se en aquestes zones, els animals contribueixen a mantenir-les netes de manera continuada i en reforcen la funció preventiva davant del foc.

Dalmau també hi veu una oportunitat perquè aquests espais funcionin com a «corredors naturals» i recorda allò que «es feia antigament amb les carrerades reials: grans camins que connectaven la biodiversitat d’una punta a l’altra del territori». La combinació de pastures, arbustos i zones arbrades permet recuperar paisatges en mosaic que afavoreixen la presència de diverses espècies.

Un ofici antic amb noves eines

A l’experiència dels pastors s’hi sumen ara collars intel·ligents, geolocalització i tancats virtuals que permeten seguir la ubicació del bestiar i delimitar les àrees de pastura. A Vilamòs es proven dispositius de tres proveïdors per avaluar-ne el funcionament a l’alta muntanya, i l’episodi s’atura en una qüestió tan curiosa com necessària per utilitzar-los: com aprenen les ovelles i les cabres a moure’s amb aquests sistemes.

Aquestes eines faciliten el maneig del ramat dins d’un projecte liderat científicament per l’IRTA, que en coordina el seguiment i l’avaluació dels resultats. S’hi estudien el comportament i el benestar dels animals, així com els efectes del pasturatge sobre el sòl, la vegetació i la biodiversitat: «Si els animals estan sans, el territori està sa i les persones estaran sanes», afirma Dalmau.

En la protecció dels boscos, Endesa combina aquest pasturatge amb equips humans especialitzats i inspeccions amb el suport de tecnologies com els drons, i suma així diverses eines per atendre les necessitats de cada terreny.

Un ofici amb temps per viure

«Volem demostrar que aquest model és així i és sostenible», explica Dalmau. Darrere d’aquesta demostració també hi ha les condicions de qui treballa amb els animals: poder organitzar la jornada, tenir vacances i disposar de temps de lleure. Les noves eines i l’organització del treball busquen facilitar la cura diària del ramat i fer-la compatible amb la vida personal, un aspecte decisiu perquè més persones es plantegin dedicar-se al pasturatge i viure’n.

El model preveu que el pastor obtingui ingressos tant de la venda de productes com dels serveis ambientals del ramat. Reconèixer el valor econòmic de conservar el bosc i reduir riscos amplia les vies per sostenir l’activitat, mentre que la formació i les noves eines ajuden a obrir-la a altres professionals.

Dalmau observa cada vegada «més gent implicada» i apunta al pas següent: «Cal aconseguir projectes d’èxit que es puguin replicar». Vilamòs també vol esdevenir un espai de formació amb l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, on els futurs professionals aprenguin a utilitzar aquestes tecnologies i a treballar amb una ramaderia que presta serveis al territori.

L’Eli fins i tot fa broma amb la possibilitat de fer-se pastor i la Pilar li obre les portes de la seva finca. La complicitat entre tots dos acompanya un capítol que convida a conèixer l’ofici des de dins, al costat de les persones que ja cuiden aquells paisatges i treballen perquè d’altres també hi puguin trobar el seu futur.

Top