Acció social davant la pobresa: quan les oportunitats canvien vides

Segons l’últim informe L’Estat de la Pobresa, elaborat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN), almenys un de cada quatre espanyols ha romàs en risc de pobresa o exclusió social durant l’última dècada. Especialment alarmant és la taxa de pobresa infantil, la més alta de la Unió Europea, amb 2,3 milions de nenes, nens i adolescents afectats.

Davant aquesta realitat, la Fundació ”la Caixa” se suma al Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa amb el compromís de continuar oferint oportunitats als col·lectius més vulnerables en totes les etapes de la vida. A través dels seus programes i amb un pressupost de 655 milions d’euros el 2025, la Fundació impulsa iniciatives socials i educatives orientades a construir una societat més justa i inclusiva.

CaixaProinfància: trencar el cercle de la pobresa heretada

Un dels pilars d’aquesta estratègia és CaixaProinfància, un programa que des de la seva creació l’any 2007 ha acompanyat prop de 400.000 nens, nenes i adolescents en situació de vulnerabilitat. Present a tot Espanya i a Portugal, el programa ofereix suport educatiu, activitats de lleure, atenció psicològica i acompanyament familiar amb l’objectiu de trencar el cercle de la pobresa hereditària.

Maribel López: «Los cambios que vemos van desde el éxito educativo hasta la mejora de su autoestima y de su relación con su grupo de iguales».

Maribel López, tècnica de gestió de programes a la Fundació Save The Children i també coordinadora d’una de les xarxes de CaixaProinfància a la ciutat de València, destaca els avenços aconseguits a través del programa: «Els canvis que veiem van des de l’èxit educatiu —nens i nenes que entren amb moltes dificultats a l’escola i que, gràcies al suport dels educadors i educadores, poden promocionar de curs i millorar el seu rendiment— fins a la millora de la seva autoestima i de la seva relació amb el grup d’iguals».

Segons López, l’essencial a l’hora de treballar amb nens i nenes en situació de vulnerabilitat és «tractar-los com el que són, subjectes de drets, i acompanyar-los des de la dignitat i el respecte».

En l’àmbit familiar, l’evolució també és evident. «A través dels tallers educatius familiars o de l’atenció psicològica oferts per CaixaProinfància, les famílies milloren moltíssim la seva comunicació, construeixen relacions més sanes i es relacionen amb altres famílies del territori, i teixir xarxes per a aquest tipus de famílies és fonamental».

La pobresa infantil, una realitat invisible

Per a la tècnica de Save The Children, la pobresa infantil és «una realitat invisible» que es reflecteix «en actes quotidians que no veiem», com ara que una família no pugui comprar unes ulleres graduades al seu fill o encendre la calefacció a l’hivern. «Com a societat, hem de reconèixer que aquesta realitat existeix i posar tot de la nostra part i exigir polítiques públiques per garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom», subratlla.

Blanca Adela Flores Menéndez té 32 anys i és mare de tres fills, un d’ells amb discapacitat. Sense feina i sense un habitatge estable, confessa: «Tinc moltes ganes de tirar endavant pels nens, però a vegades no puc, no me’n surto».

Quan va arribar a la ciutat de València des del Perú va passar moments molt durs. «Estava sola. Intentava donar el millor als petits, però no arribava a tot». La seva vida va canviar en contactar amb Save The Children i el programa CaixaProinfància. «Ens van ajudar molt en l’aspecte psicològic i emocional. Ens van retornar la confiança i la seguretat. Ara els meus fills estan molt bé», explica agraïda.

Conèixer Save The Children i CaixaProinfància també va ser un punt d’inflexió per a Pamela Sandi Hiza i el seu fill de 12 anys. La mare, que va emigrar de Bolívia quan el nen tenia quatre anys, va acudir a l’entitat valenciana davant la dificultat de compaginar la seva jornada laboral amb el suport escolar que el seu fill necessitava.

Pamela Sandi Hiza: «Les activitats de lleure són les seves preferides. Ell se sent segur i acompanyat, i a mi em permeten continuar treballant per mantenir la família».

«Allí li ofereixen un suport constant en els estudis i l’ajuden a fer amics i a sentir-se part de la societat», explica Pamela. Les activitats de lleure —com els campaments i les activitats d’estiu— són les seves preferides. «Ell se sent segur i acompanyat, i a mi em permeten continuar treballant per mantenir la família. Amb l’augment del cost de la vida, sobretot de l’habitatge, cada vegada és més difícil arribar a final de mes».

«Estem molt agraïts a l’entitat», afegeix. «Espero que el meu fill pugui aprofitar aquesta oportunitat i tenir un futur prometedor».

López destaca el valor del programa: «CaixaProinfància és eficaç perquè treballa a llarg termini, cosa que assegura molt més l’èxit educatiu i familiar, i no se centra només en el nen o la nena, sinó que també treballa amb la família, la comunitat, els serveis socials i altres recursos locals».

Un suport clau perquè els nens siguin nens

Al barri valencià de Natzaret, Esteban Burillo, coordinador dels programes socials de l’associació El Arca, ens explica què implica per a ell acompanyar un nen o una nena en situació de pobresa. «Requereix, primer, recordar que no són una categoria social, no els defineix la seva ètnia ni el seu origen; són nens i, per tant, cal tractar-los amb la mateixa netedat amb què ells miren la gent».

Després, explica, cal generar espais de seguretat on els petits sàpiguen què passarà «perquè puguin relaxar-se, permetre’s el luxe de ser ells mateixos i jugar, perquè viure per a ells és jugar». En realitat, segons el tècnic, no té misteri: «El que fem a CaixaProinfància és deixar que els nens siguin nens».

Esteban Burillo: «Amb els anys hem passat del verb fer al verb sostenir, de transformar a possibilitar. El que fem a CaixaProinfància és deixar que els nens siguin nens».

Amb el temps, diu, a l’associació han passat «del verb fer al verb sostenir; de transformar a possibilitar». El seu paper, assegura, «és acompanyar la infància en llocs on se sentin a gust. A partir d’aquí, la màgia passa sola».

Segons Burillo, actualment els principals reptes de les famílies amb què treballen són dos. «Un és el de l’habitatge, que és fonamental per a la infància, perquè sense aquest no hi ha estabilitat i sense certesa no hi ha infància». L’altre, adverteix, és que ens estem acostumant als discursos de menyspreu i exclusió: «I les nostres famílies són víctimes d’aquests discursos d’odi. Si no hi ha menyspreu, si algú t’acull i et dona suport, no hi ha tanta pobresa, no es passa tan malament. A més, quan et sents menyspreat pots acabar menyspreant-te tu mateix per estar en aquesta situació. I quan això passa, com passa sovint, la gent tendeix a invisibilitzar-se, a amagar-se, cosa que dificulta l’ajuda».

Paterna, un municipi marcat per l’estigma i la desigualtat

La pobresa té moltes cares. I la manca de recursos econòmics n’és només una. En municipis com Paterna (València), on l’estigma social s’ha cronificat, hi viu una població molt vulnerable, amb dificultats per accedir a una feina, problemes d’habitatge, segregació educativa i un accés limitat als serveis bàsics.

María José Jiménez, coordinadora local de la Fundació Secretariado Gitano, ho resumeix amb contundència: «En una societat democràtica i evolucionada com la nostra no té sentit que hi hagi més de 12 milions de persones en situació de pobresa. Entre la població gitana, a més, dos de cada tres joves no tenen el títol de graduat en ESO. Hi ha molt abandonament i fracàs escolar, cosa que amplia la bretxa».

A l’entitat treballen de manera integral i personalitzada totes les àrees de la vida de les persones que tenen a veure amb la discriminació (formació i ocupació, educació, inclusió social, etc.). «Gràcies a aquest acompanyament, les persones guanyen confiança, milloren la seva salut mental i redueixen la seva soledat i el seu aïllament», explica Jiménez.

Jonathan Segura és veí del barri de la Coma, pare de tres fills i beneficiari dels programes CaixaProinfància i Incorpora. Actualment està acabant els seus estudis i busca una feina estable per poder pagar el lloguer i omplir la nevera. «Tal com estan els preus, vaig molt justet».

Jonathan Segura: «Són gent que aposta per tu. Gràcies a ells sóc qui sóc. Han estat un punt de suport immens».

El més important que va rebre de l’entitat, diu, va ser la confiança. «Són gent que aposta per tu», explica. I agraeix tot el suport rebut: «Són com una família per a mi. Gràcies a ells sóc qui sóc. Han estat un punt de suport immens. Et capaciten, t’ensenyen a buscar feina, t’orienten en la criança. I als nens els ofereixen repàs escolar, els motiven a estudiar i a treballar per poder ser allò que vulguin ser el dia de demà».

Una de les seves filles vol ser llevadora, una altra dentista i la tercera policia. «Com a pare de família m’agradaria que poguessin complir aquest somni».

«Després de vuit anys sense feina, torno a creure en mi»

En l’edat adulta, la integració laboral sol ser el primer pas per sortir de la pobresa. Maribel Caballer, coordinadora tècnica del programa d’inserció laboral Incorpora al Consorci per a la Creació d’Ocupació Pactem Nord, ho veu cada dia: «De vegades, quan entrevistes les persones, veus que la seva principal preocupació és com podran passar la resta del dia amb els diners que tenen. Quan els teus ingressos són inferiors al 60% de la renda mitjana anual, hi ha una relació obligada entre pobresa i exclusió sociolaboral».

El programa Incorpora de la Fundació ”la Caixa” facilita l’accés al mercat laboral a persones en risc d’exclusió a Espanya i Portugal, amb gairebé 450.000 contractacions des de la seva creació.

Com a entitat de la xarxa Incorpora, a Pactem Nord treballen itineraris d’integració sociolaboral personalitzats. «Comencem fent un diagnòstic conjuntament amb la persona i, a partir d’aquí, anem establint metes», explica Caballer.

L’objectiu és aconseguir que les persones se sentin actives i tinguin un camí clar de millora: assisteixen a entrevistes, fan formacions i es presenten a ofertes de feina. «Això els va generant seguretat en elles mateixes, la seva autoestima augmenta i, a poc a poc, poden afrontar millor una feina», afirma la tècnica.

Juan José Garrido, veí de Foios, a la comarca valenciana de l’Horta Nord, sap com de difícil pot ser aconseguir una feina. Sense estudis i sense ofici com a carta de presentació, als seus 51 anys feia gairebé una dècada que estava a l’atur. Moltes empreses, diu, «preferien gent més jove».

Juan José Garrido: «Ara em sento millor. Veure que a Pactem Nord creien en mi em va pujar l’autoestima. Ara sé que trobaré alguna cosa més».

«A Pactem Nord em van obrir les portes i em van oferir suport a través de diverses accions. Una va ser un curs d’ajudant de cuina al qual vaig decidir apuntar-me», recorda. «A més de la formació, em van ajudar amb el currículum i les entrevistes. Després et fan un seguiment i, si estàs a l’atur, t’envien ofertes».

Gràcies al programa va aconseguir dos llocs de treball temporals i mira el futur amb optimisme. «Ara em sento millor», afirma. «Veure que a Pactem Nord creien en mi em va pujar l’autoestima. Ara sé que trobaré alguna cosa més», confia. «El que vull és trobar una feina estable i ser algú».

Una acció social àmplia i transformadora

A més de CaixaProinfància i Incorpora, la Fundació ”la Caixa” amplia el seu compromís amb la transformació social a través d’altres programes, com el de Beques de Grau, que impulsa l’accés a la universitat de joves amb pocs recursos. També fomenta la innovació educativa amb iniciatives com EduCaixa i ProFuturo, aquest darrer amb un impacte global en més de 30 països.

A través de les seves Convocatòries de Projectes Socials i de les convocatòries cofinançades amb els Fons Socials Europeus, també dona suport a iniciatives locals que promouen la igualtat d’oportunitats i la inclusió social, adaptant-se a les realitats de cada comunitat autònoma i de l’entorn rural.

En l’àmbit internacional, combat la pobresa i la desigualtat a l’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina amb el seu programa de Cooperació Internacional, que ja ha beneficiat unes 750.000 persones.

En un context on la pobresa es perpetua a través de la desigualtat d’oportunitats, invertir en infància, formació i ocupació es reafirma com la via més eficaç per construir una societat més justa. Amb el seu Pla Estratègic 2025-2030 per a la transformació social, dotat amb més de 4.000 milions d’euros, la Fundació reforça aquest compromís situant la lluita contra la pobresa i les desigualtats al centre de la seva acció. Des de fa més d’un segle manté viu el seu propòsit: oferir més oportunitats a qui més les necessita.