Avui es compleixen 35 anys de l’estrena d’aquesta pel·lícula visionària que va acabar convertint-se en una obra de culte. Algunes de les genialitats sobre com van imaginar els seus creadors el futur van ser autèntiques premonicions que han deixat de ser ciència-ficció per convertir-se en realitat.
Text: Beatriz García
Els 80 han passat a la història com els anys de la movida , encara que el 1985, mentre a Madrid bullia aquell moviment contracultural i creatiu, a la perifèria i a les zones industrials la societat vivia anys convulsos de vagues, protestes i conflictes laborals. En aquest context, la tele, en aquells temps llunyans en els quals només hi havia dos canals, ja vivia una de les èpoques daurades de les sèries i El equipo A, El coche fantástico i V eren tan mainstream com es podia ser en l’època. I en el cine, 1985 era l’any de Rambo i Memòries d’Àfrica fins que tal dia com avui, un 2 de desembre, es va estrenar Retorn al futur , una pel·lícula de ciència-ficció que venia de causar furor als EUA i es va convertir en la pel·lícula de més èxit d’aquell any, i va llançar Michael J. Fox com el gran ídol adolescent i ens va fer fantasiejar amb un futur de cotxes voladors, roba intel·ligent i ulleres de realitat virtual.
Fotograma de la pel·lícula Retorn al Futur II (1985).
Perquè el film, més enllà de les aventures d’institut del seu protagonista, Marty McFly, va captivar el públic amb les esbojarrades ocurrències del seu insòlit amic Emmet Brown “Doc”, un geni prolífic que al llarg del metratge ens sorprenia amb idees com la d’utilitzar les escombraries com a combustible o la d’aprofitar la força d’un llamp per donar al cotxe tota la potència que necessitava per a un viatge a través del temps. Unes idees que el 1985 eren totalment esbojarrades però que, amb el temps, van resultar ser visionàries. Avui, algunes empreses energètiques del nostre país, com Naturgy, han fet possible que aquest tipus d’energies que entreveia la pel·lícula Retorn al futur siguin avui una realitat. ¡Benvinguts al present de l’energia!
– “¡Ei, noi! Dactileja’m 100 bitllets per salvar el rellotge de la torre”;, deia un dels personatges de Retorn al futur II mentre posava davant els nassos de Marty FcFly un dispositiu sense fil molt semblant a una tauleta. Era només un dels nombrosos “invents” que ja en els anys en què Robert Zemeckis va rodar les pel·lícules s’atrevien a vaticinar el que estava per venir. Com les videotrucades, els sistemes de pagament electrònic, peces de vestir intel·ligents, llums i electrodomèstics que es posen en marxa amb una simple ordre de veu, i cambrers-robot que anticipaven el debat que ens ocuparia dècades després sobre si la intel·ligència artificial acabaria usurpant els llocs de treball de les persones.
Retorn al Futur II (1985).
En altres coses no van estar tan encertats els creadors de la saga: no van preveure, per exemple, que el fax quedaria obsolet i no tindria gaire futur, tampoc s’han inventat (de moment) les corretges autònomes que treguin a passejar elles soletes els gossos i, per sort, mai va arribar a posar-se de moda la corbata de dos nusos que lluïa el Michael J. Fox adult.
Retorn al Futur II (1985).
No obstant, el que més crida l’atenció d’aquest futur que imaginava la pel·lícula des de la llunyania dels anys 80 probablement siguin els mitjans de transport: els cotxes voladors i els monopatins que es desplacen a un pam de terra envaïen el paisatge urbà i futurista de la gran pantalla.
–“¿Carreteres? On anem, no necessitem carreteres”, , afirmava molt ufanós Emmet Brown en l’arrencada de la segona entrega, mentre pitjava l’accelerador i posava el mític cotxe rumb al 2015. Avui, cinc anys després d’aquell futur de ficció, seguim necessitant-les i, encara que els cotxes voladors existeixen, estan molt, molt lluny de convertir-se en una forma de desplaçament habitual. No obstant, la societat està immersa en una profunda transformació de la mobilitat i de l’energia, una revolució que està comportant alguns canvis visionaris que també s’avançaven en la pel·lícula.
Amb els seus cabells esvalotats d’inventor sonat, “Doc” ficava al dipòsit del seu DeLorean deixalles de tot tipus que s’acumulen a la galleda de qualsevol casa: pells de plàtan, closca d’ou i fins i tot el contingut d’una llauna de cervesa a mig beure. Això significa que als anys 80, els guionistes de la pel·lícula ja entreveien un temps en el qual les energies renovables substituirien altres fonts com l’energia nuclear i els combustibles fòssils.
Encara que allò de circular per aeropistes en cotxes voladors segueix sent una il·lusió, convertir les escombraries en combustible és una realitat. Perquè, tot i que encara és una mica desconegut per a la majoria de la població, els residus domèstics que llencem diàriament a les nostres galledes d’escombraries, sumats a les deixalles orgàniques industrials, fangs de depuradora o dejeccions ramaderes poden ser reutilitzats per produir energia . Tots aquests residus se sotmeten a un procés de descomposició en un entorn lliure d’oxigen –conegut com a digestió anaeròbia– en el qual diferents tipus de bacteris els digereixen emetent a canvi un gas que conté metà i CO 2 més o menys a parts iguals.
Aquest biogàs, no obstant, no pot ser utilitzat directament perquè conté moltes impureses, raó per la qual és necessari sotmetre’l a una segona fase de refinament coneguda com a “upgrading”. A les plantes de “upgrading” que existeixen en diferents llocs d’Espanya, el que fan és aprofitar aquest gas amb un 50% metà i eliminar el contingut de CO 2 i altres impureses fins a aconseguir una proporció de metà d’aproximadament el 95%, aconseguint així el producte final: el biometà. Aquest gas, a causa de la seva alta composició en metà, és equivalent completament al gas natural que coneixem tots i, per tant, té els seus mateixos usos: pot fer-se servir per escalfar l’aigua, per a la calefacció, com a font d’energia industrial, per a la mobilitat en els vehicles a gas, etc.
A més de tenir múltiples usos, el biometà que fa realitat aquell “miracle” de ciència-ficció de Retorn al futur suposa una alternativa amb nombrosos beneficis: és neutre en carboni, forma part de l’anomenada economia circular perquè reaprofita els residus i desenvolupa l’economia local.
Espanya compta actualment amb més de 300 plantes de producció de biogàs, que estan en creixement en els últims anys gràcies a la inversió d’algunes empreses energètiques. Naturgy, per exemple, fa anys que aposta per l’impuls del gas renovable com el biometà com a vector energètic , desenvolupant fins ara 12 projectes d’innovació d’aquesta font d’energia. El 2019, l’empresa, a través d’una filial, va injectar per primera vegada biometà en la xarxa de distribució de gas. El gas va ser generat a partir dels residus de la depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Butarque, a Madrid.
Un altre exemple es troba a Galícia, on Naturgy, el centre tecnològic Energylab i en col·laboració de l’Empresa Pública de Depuració d’Aigua (la Corunya), van posar en marxa una planta de producció de biometà a partir de fangs orgànics de la depuradora d’aigües residuals urbanes. Amb el biometà produït s’ha subministrat combustible a un autobús de línia regular de Galícia a més de tres vehicles d’explotació de la planta, permetent el recorregut de més de 135.000 km en conjunt. De forma global, al llarg del 2019, això va suposar una reducció d’emissions de prop de 6.000 TnCO2. Aquest autobús és la prova que la pel·lícula Retorn al Futur tenia raó.
Autobús de línia regular de Galícia impulsat per biometà.
“- ¡U coma vint-i-un gigawatts! Senyor Edison, ¿com generaré aquesta energia? No es pot fer. ¡No es pot!
- Doc, només necessitem una mica de plutoni.
- ¡Ha! Segur que el 1985 es pot comprar plutoni a la farmàcia de la cantonada però el 1955 és una mica difícil. Marty, ho sento, però em temo que estàs atrapat aquí.”
La saga de Retorn al Futur, més enllà de predir l’ús de les escombraries com a combustible , és també pionera en la concepció de l’aprofitament de l’energia del cel. A falta de plutoni, l’alternativa que passa pel cervell científic de Doc per portar Marty de tornada a casa (i al seu temps) és recórrer al llamp d’una tempesta elèctrica, l’únic capaç de generar l’energia necessària per activar el condensador de flux del DeLorean. La resposta està en l’electricitat.
La descàrrega d'un raig pot generara una potencia d'un gigavat-hora (mil millones de vats-hora), una energia desmesurada a més d'inestable, impredecible i impossible, a dia d'avui, de capturar i emmagatzemar. Però la pel.lícula acerta a predir que la naturalesa seria el nostre proveedor energètico i que aprofitariem la força dels elements del cel como el sol o el vent. En definitiva: obria la porta al futur de las energies renovables.
Un futur que ja ha arribat, perquè el context d’emergència climàtica converteix la transició cap a la descarbonització del sistema energètic en una prioritat absoluta. El Parlament Europeu va aprovar el mes d’octubre passat un objectiu legalment vinculant perquè la Unió Europea redueixi d’aquí a l’any 2030 les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 60% respecte als nivells del 1990. Per aconseguir-ho, Espanya està accelerant el seu mix de generació renovable a velocitat de creuer . Segons l’Associació Eòlica Espanyola (AEE), Espanya és ja el cinquè país del món per potència eòlica instal·lada (més de 25.000 MW). Així mateix, el 2019, a Espanya es van instal·lar 459 MW de nova potència fotovoltaica, cosa que va duplicar la potència instal·lada el 2018, segons dades de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF).
Gran part d’aquest creixement es deu a la inversió de les empreses privades. Naturgy va ser el 2019 un dels principals inversors d’energies renovables al nostre país . Aquesta empresa va incrementar l’any passat la seva capacitat renovable instal·lada en gairebé un 22%, fins a arribar a gairebé 5.000 MW a nivell global, i la seva intenció és seguir apostant per les renovables. Prova d’això és la seva última inversió a Austràlia, on la companyia duplicarà la seva presència amb la construcció de dos nous parcs eòlics, de 218 i 107 MW cadascun, a l’estat de Victòria amb els quals aconseguirà una potència renovable de 600 MW al país. Així mateix, aspira a convertir-se en un dels principals operadors renovables d’Austràlia en els pròxims tres anys, arribant a una capacitat de més d’1,3 GW.
Si, donant temps al temps, la fantasia de cotxes voladors amb la qual ens va fer somiar Retorn al futur arribés a fer-se realitat, solcaríem uns cels més blaus i nets, sobre una geografia en la qual els parcs solars i els aerogeneradors, imponents molins de vent d’aquest segle, serien un element imprescindible del paisatge. Perquè el present de l’energia és el futur del planeta.
I tu… ¿Com imagines l’energia del futur? ¡Descobreix-ho en el nostre test!