El repte de fer-se gran amb el VIH

Text: Bego Contreras

---

Les persones amb el virus d’immunodeficiència humana poden patir envelliment prematur, cosa que es tradueix en un risc més gran de patir patologies associades a l’edat com les malalties cardiovasculars, hipertensió, la diabetis, les fractures o el deteriorament neurocognitiu i funcional.

Cada any, més de 3.000 persones a Espanya (un milió i mig arreu del món) reben aquest diagnòstic demolidor: positiu en el VIH. La bona notícia és que els avenços en el tractament antiretroviral dels últims 30 anys han fet possible l’increment de la supervivència i que les persones amb infecció pel virus de la immunodeficiència humana puguin tenir una esperança de vida similar a la de la població general. Sempre, això sí, que es diagnostiqui i es tracti de manera precoç.

En poc més de tres dècades, s’ha aconseguit que una malaltia mortal s’hagi convertit en crònica i controlable. I això, una cosa impensable als anys 80 quan es van començar a diagnosticar els primers casos, planteja nous desafiaments: cada vegada adquireix més importància la qualitat de vida. Segons les dades d’ONUsida, s’estima que al món hi ha més de vuit milions de persones amb el VIH més grans de 50 anys.

Aspectes com la depressió, l’insomni o l’ansietat presenten una prevalença més gran en aquests pacients, que, a més, pateixen de forma prematura altres problemes de salut com malalties cardiovasculars (ECV), hipertensió, diabetis o fractures òssies: «Si els comparem amb la població general, les persones amb el VIH tenen un risc dues vegades més gran per a les ECV, tres vegades més gran per al risc de fractures, i un risc de malaltia renal comparable al que existeix en les persones amb diabetis», assenyalen al Document de consens sobre envelliment en les persones amb el VIH, elaborat pel Pla Nacional sobre la Sida i la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia.

“Si els comparem amb la població general, les persones amb el VIH tenen un risc dues vegades més gran per a les ECV, tres vegades més gran per al risc de fractures, i un risc de malaltia renal comparable al que existeix en les persones amb diabetis”

Començar a envellir als 50

Segons aquest document esmentat, les estimacions realitzades als països del nostre entorn per a l’any 2030 prediuen el que s’ha denominat com a «tsunami platejat», en el qual els adults grans representaran gairebé el 70% del total dels infectats.

La pràctica clínica ha posat de manifest que la majoria dels pacients que s’atenen en consulta són persones més grans de 50 anys. És a aquesta edat, amb una dècada d’antelació en relació amb la resta de la població, quan el sistema immunològic dels pacients infectats comença a deteriorar-se. D’acord amb les dades recopilades per l’Enquesta Hospitalària de pacients amb infecció pel VIH de l’any 2021, les persones amb el VIH més grans de 50 anys constitueixen el 53,3% del total dels pacients atesos. Per la qual cosa es requereixen estratègies que permetin abordar la realitat d’aquest col·lectiu.

El primer pas per mantenir el virus sota control a llarg termini és el diagnòstic precoç. I, no obstant, de tots els nous casos detectats cada any, entorn del 50% són diagnòstics tardans, cosa que significa que el pacient arriba en pitjors condicions i es fa més complicat l’actuació amb el virus. L’adherència al tractament antiretroviral també és crucial, no només per controlar la replicació del virus sinó també per combatre els efectes de l’envelliment prematur associat.

A més a més dels hàbits saludables, un altre aspecte fonamental per garantir una bona qualitat de vida a llarg termini és l’entorn social. En una patologia com el VIH, tot allò que l’envolta influeix directament en el benestar. De fet, s’estima que del 30% al 55% dels resultats en salut tenen a veure amb determinants socials, com l’estigma.

Aquest factor pot suposar l’aparició de trastorns del sistema nerviós central, ansietat, trastorns psicològics o, fins i tot, el consum de substàncies, cosa que fa necessari l’abordatge multidisdiplinar. Tot i que a Espanya l’estigma ha disminuït durant els últims 10 anys, segons l’estudi Creences i actituds de la població espanyola cap a les persones amb el VIH 2021, encara hi ha un 17% de la població que asseguren que evitarien el contacte amb una persona amb el VIH, un 10% que diu que no hi tindria cap tipus de relació i només un 9% que voldria ser el seu veí.