Quan el càncer de mama no es cura: l'estigma de les pacients amb metàstasi
La realitat de les pacients amb càncer de mama metastàtic és radicalment diferent de la d'aquelles amb tumors que es detecten en fases primerenques.
Quan el càncer de mama no es cura: l'estigma de les pacients amb metàstasi
La realitat de les pacients amb càncer de mama metastàtic és radicalment diferent de la d'aquelles amb tumors que es detecten en fases primerenques.
Projecte impulsat per:
Des del moment en què una dona –i també alguns homes, encara que menys– rep el diagnòstic que el seu càncer de mama ha avançat, sap que l'acompanya un compte enrere. La seva única esperança rau a disposar de teràpies eficaces que puguin sumar temps a aquest recompte, així com que els permeti millorar al màxim possible la seva qualitat de vida.
“El càncer de mama és una malaltia que, cada cop, podem curar més; però, tot i així, l'any passat va ser la primera causa de mort de la dona espanyola”, destaca el Dr. Antonio Llombart, cap del Servei d'Oncologia de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, a més de coordinador i membre de l'Associació de Lluita contra el Càncer a València. El positivisme que “el càncer de mama se supera” ha calat més del que hauria de fer entre la societat. No és una malaltia amb una cura assegurada. I tampoc amb una qualitat de vida adequada. Només l'any passat, van morir al nostre país més de 6.000 persones per càncer de mama metastàtic, cosa que posa de manifest que encara queda molt camí per recórrer per a aquestes pacients.
El subtipus, determinant en el càncer de mama metastàtic
Per poder donar resposta al càncer de mama hem de conèixer-ne el cognom, el subtipus al qual pertany. El càncer de mama és una malaltia heterogènia que es pot dividir en diversos subtipus segons les característiques moleculars i genètiques de les cèl·lules canceroses. Els subtipus més comuns són l’HR+, que presenten sobreexpressió de receptors hormonals; l'HER2+, amb sobreexpressió o amplificació d'aquesta proteïna; i el triple negatiu, que no expressa cap dels dos receptors hormonals (estrògens i progesterona) ni HER2.
“El càncer de mama triple negatiu és un subtipus més agressiu que apareix en gent més jove i compta amb menys opcions terapèutiques, per això s'estan centrant majors esforços de recerca en aquest subtipus”
Dr. Antonio Llombart, cap del Servei d'Oncologia de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova.
Aquesta característica tan ambigua del triple negatiu el converteix en un dels subtipus més difícils de tractar. En aquest sentit, el seu pronòstic es torna complex i les persones amb càncer de mama triple negatiu que evoluciona a metastàtic tenen una taxa de supervivència menor els primers cinc anys després del diagnòstic, en comparació amb les que en pateixen altres subtipus. “És un tumor més agressiu que apareix en gent més jove i compta amb menys opcions terapèutiques, per això s'estan centrant més esforços de recerca en aquest subtipus. La part positiva és que, en aquests darrers anys, hem començat a trobar tractaments més dirigits que són més eficaços en aquest subtipus. Però, sens dubte, continua sent el tumor més difícil de tractar”, destaca el Dr. Llombart.
Per la seva banda, el subtipus més comú és l'HR+. Tal com explica aquest oncòleg, “és el càncer de mama més freqüent. A l'etapa metastàtica, baixa la freqüència gràcies al fet que té un millor pronòstic en la seva fase precoç, però continua sent el subtipus més freqüent entre les pacients amb càncer de mama metastàtic”. Les pacients amb aquest subtipus tenen més opcions terapèutiques; i, no obstant, per a elles continuarà sent necessari comptar amb més tractaments per aconseguir la tan anhelada cronificació del càncer i una millora en la qualitat de vida.
La clau: impulsar l'accés a teràpies transformadores
L'accés a teràpies innovadores que els permetin viure més i millor és una de les necessitats clíniques més urgents per a les pacients metastàsiques. La investigació en aquests darrers anys ha estat extraordinària, aconseguint desenvolupar tractaments molt beneficiosos per a aquestes dones. No obstant això, hi ha un desajust entre el desenvolupament científic i la seva incorporació al sistema nacional de salut. “Un problema que tenen les pacients de càncer de mama metastàtic és que hi ha un cert retard administratiu en la incorporació d'alguns fàrmacs quan són aprovats per l'Agència Europea del Medicament”, destaca el Dr. Llombart, i afegeix que “tenim alguns fàrmacs que, encara que s'acabaran incloent, en aquest procés de negociació, hi ha pacients que perden l'oportunitat de rebre aquestes teràpies i moren. És una pena perquè els nous fàrmacs tenen un impacte significatiu en la supervivència”.