Final del primer temps: Què fan els futbolistes quan es retiren?

Durant uns anys són ídols. Per a alguns aficionats, fins i tot herois. Són seguits, admirats, imitats... Ens comprem la seva samarreta, col·leccionem cromos amb les seves cares, guardem com un tresor el seu autògraf o una foto amb ells, el nostre cor batega al ritme de les seves jugades, gols i parades. No obstant això, què passa amb els futbolistes quan es retiren? Abandonar una passió com el futbol i allunyar-se de LaLiga, ja sigui de LaLiga Santander o de LaLiga 1| 2 | 3, no és fàcil. Per això, molts jugadors prenen rumbs professionals relacionats amb el camp de joc després de penjar les botes.

Entrenadors, assessors tècnics o directors esportius són alguns dels treballs més comuns dels futbolistes en el "segon temps" de la seva carrera. Hi ha històries sorprenents com la de Pirri, que va guanyar en 10 ocasions el campionat de Lliga, 4 Copes d'Espanya i 1 Copa d'Europa. Després de jugar 561 partits i marcar 171 gols amb el Reial Madrid, es va retirar, va acabar els seus estudis de medicina i va tornar al club com a metge. Va estar-hi 13 anys, passant després a formar part del cos tècnic. Com ell, molts altres exfutbolistes han seguit vinculant la seva carrera al futbol. Aquí us expliquem alguns exemples que podem veure a LaLiga.

Martín Ortega, Director General del CD Leganés

Martín Ortega, exfutbolista y Director General del CD Leganés, equipo de LaLiga Santander, tenía todas las papeletas para haber escrito una historia similar a la del emblemático jugador del club blanco. ¿Se lo imagina? “Mi madre es enfermera y mi padre, hermana y tío, médicos. Yo tenía claro que iba a estudiar una carrera, es lo que se me había inculcado y yo era feliz estudiando, pero la medicina no era lo mío. No me gusta la sangre, no me gusta el ambiente de hospital, me da hasta mareo”, confiesa. Finalmente fue derecho la opción elegida: “Un amigo de mi padre me explicó en qué consistía la carrera y lo qué significa el derecho, que al final es aplicar el sentido común a la vida, y me encantó. Vi que podía tener muchas vertientes, como la del derecho deportivo, que afortunadamente es a lo que me dedico hoy en día”.

Martín Ortega, exfutbolista i director general del CD Leganés, equip de LaLiga Santander, tenia tots els números per haver escrit una història similar a la de l'emblemàtic jugador del club blanc. S'ho imagina? "La meva mare és infermera i el meu pare, germana i oncle, metges. Jo tenia clar que estudiaria una carrera, és el que se m'havia inculcat i jo era feliç estudiant, però la medicina no era el meu fort. No m'agrada la sang, no m'agrada l'ambient d'hospital, em causa fins i tot mareig", confessa. Finalment va ser dret l'opció triada: "Un amic del meu pare em va explicar en què consistia la carrera i el que vol dir el dret, que al final és aplicar el sentit comú a la vida, i em va encantar. Vaig veure que podia tenir moltes vessants, com la del dret esportiu, que afortunadament és al que em dedico avui dia".

El jugador va escalar des de les bases del conjunt roig i negre alhora que superava cursos a la universitat. "Als matins entrenava i a les tardes anava a classe i estudiava. Era una relació de simbiosi, una cosa m'ajudava a l'altra", recorda. Va acabar la seva llicenciatura i el 2009 va donar el salt al Granada CF i, d'aquí, al CD Leganés. "Recordo un dia que, després d'entrenar amb el Granada, va sorgir un tema relacionat amb el dret. Tots van començar a pensar i jo em vaig veure amb coratge de dir 'a veure, sé del que estic parlant perquè soc llicenciat en dret'. Tots van començar a riure, a dir 'ah, és clar, el licenciao, el licenciao'. No em van creure. Mai ho vaig tornar a repetir i allò va quedar com si fos una broma meva". Però no era cap broma. Amb només 26 anys, quan va veure que "com a futbolista no aconseguiria metes més altes", va decidir penjar les botes i avançar pel camí que l'ha portat fins a la Direcció General del Leganés.

Braulio Vázquez, director esportiu del CA Osasuna

Com Martín Ortega hi ha a LaLiga altres jugadors que, mirant a futur, van clavar els colzes i gràcies a això viuen avui el futbol des d'una perspectiva diferent. Braulio Vázquez, actual director esportiu del CA Osasuna, conjunt que disputa LaLiga 1| 2 | 3, és un d'ells. Futbolista forjat en les categories inferiors de l'RC Deportivo, va arribar a jugar a la màxima categoria amb aquest club al costat de companys de la talla de Bebeto, Fran, Manjarín, Mauro Silva, Martín Vázquez o Txiki Begiristain. Una d'aquestes alineacions que marquen la història d'un club i que encara avui recorda i enyora tot aficionat blanc-i-blau. "Havent estat des de petit al club, debutar a la categoria elit va ser com complir un somni. És probable que, si hagués coincidit en un Deportivo de menys nivell, hi podria haver estat molts anys, però en aquell moment jo era conscient que no tenia nivell per a aquell grup. No estava preparat ni a nivell físic ni mentalment per passar de jugar en camps de Segona B a fer-ho davant 30.000 persones al costat de campions del món", reconeix Braulio.

"Tenia clar que la carrera de futbolista s'acaba molt aviat i que havia d'estar preparat"

Braulio Vázquez

Va jugar després en la "Primeira Liga" de Portugal i, de tornada a Espanya, en diferents clubs i categories fins a la seva retirada el 2007. Començava per al gallec una nova etapa com a entrenador, observador i director esportiu. "Tenia clar que la carrera de futbolista s'acaba molt aviat i que havia d'estar preparat, per això em vaig treure el títol d'entrenador nacional i, a més, soc llicenciat en Educació Física. El futbol i formar-se no són coses incompatibles. Pot costar més, és clar, però es pot, i això és una cosa que intento transmetre als meus fills".

Perquè Braulio també viu avui el futbol com a pare. "Els testos s'assemblen a les olles", com diu el refrany. Els planters del futbol espanyol compten a les seves files amb els fills de diferents exfutbolistes que van deixar la seva empremta en el món de la pilota i, Jesús Vázquez, amb 16 anys, és un d'ells. El fill del director esportiu del CA Osasuna, és un dels jugadors del planter més prometedors del València CF. Són moltes les veus que ja el titllen de crac, però el seu pare, tot i que orgullós, es mostra caut: "No deixa de ser un nen a qui les coses li estan anant bé molt de pressa. Per sort, jo porto molt temps en el futbol i puc ajudar-lo a mantenir els peus a terra. Aquest esport és molt complicat. Hi ha jugadors que destaquen molt en el futbol base i després no arriben a categories professionals".

Vicente Moreno, entrenador del RCD Mallorca

Del planter valencianista va sortir, entre moltes estrelles, Vicente Moreno, entrenador d'un RCD Mallorca que actualment juga a LaLiga 1 | 2 | 3. Encara que el seu currículum i carrera esportiva apareixen inequívocament lligats a un altre club: el Xerez CD. 11 temporades com a titular indiscutible, jugador que més vegades ha vestit la samarreta xerecista en tota la seva història, únic futbolista del club azulino que ha marcat en totes les categories per les quals ha passat l'equip, i un gol inoblidable: l'anotat en la temporada 2008/09 en el partit que va suposar l'històric ascens del Xerez CD a la màxima categoria, davant l'SD Osca (2-1). Impossible no citar aquest moment en recordar la seva etapa com a jugador: "Aquest ascens el vaig viure amb una edat avançada per la qual cosa ho vaig gaudir moltíssim. Després de tants anys al Xerez, era un club al qual tenia molt d'afecte i afecció. Arribar a Segona B i escalar tantes posicions és una cosa indescriptible".

"En retirar-me em van demanar directament que agafés el primer equip però a mi em semblava molt precipitat, respecto molt la feina d'entrenador i sé la dificultat que comporta"

Vicente Moreno

Al final de la temporada 2010-11 i amb 36 anys, Vicente es retirava i passava a ser segon entrenador del Xerez CD. Però uns mesos més endavant i després del cessament del primer entrenador, acceptava el repte de fer-se càrrec del primer equip. No va sentir vertigen davant de tal repte, passar gairebé automàticament de ser jugador a entrenador? "Vaig començar a preparar-me estant en actiu. Em vaig treure totes les titulacions d'entrenador, també la de director esportiu, i vaig començar a entrenar un equip infantil. Vaig aprendre moltíssim. En retirar-me em van demanar directament que agafés el primer equip però a mi em semblava molt precipitat, respecto molt la feina d'entrenador i sé la dificultat que comporta. Quan m'ho van tornar demanar i, donada la situació difícil que travessava el club, em vaig veure en l'obligació moral de no fallar a l'equip. Em vaig llançar i les coses van anar bé".

Francisco, entrenador de l'SD Osca

"En el futbol, com en la vida, cal ser valent", assenyala Francisco, entrenador d'una SD Osca que milita a LaLiga Santander, perquè "només així estaràs a prop del que vols aconseguir. Si no ets valent, les derrotes fan mal més". Ho diu algú amb una dilatada carrera com a jugador, passant per clubs com la UD Almeria i l'Albacete BP. Francisco va penjar les botes la temporada 2010-11 en finalitzar el seu compromís amb l'Oriola, però la seva retirada com a jugador no va ser el seu comiat del futbol, ja que aquest mateix any tornava a la seva terra i prenia les regnes del filial d'Almeria.

"En el futbol, com en la vida, cal ser valent. Si no ho ets, les derrotes fan més mal"

Francisco

Si ha de citar algun referent, Francisco ho té clar: Unai Emery. L'actual tècnic de l'Arsenal FC va ser qui va portar la UD Almeria a ascendir fins a la màxima categoria en la temporada 2006/2007, quan l'ara entrenador era jugador del club. Emery va ser també el responsable de despertar en Francisco "les ganes de conèixer el món de l'entrenador". "Des de molt jove vaig tenir molts problemes de lesions i, en els últims anys, quan vaig començar a veure a prop el final de la meva carrera, coincidir amb entrenadors com Emery va fer que comencessin a entrar-me les ganes. Ell va ser qui em va mostrar el camí i, per això, vaig començar a formar-me".

El 2013-14, amb només 34 anys, feia el salt al primer equip d'Almeria i es convertia en l'inquilí més jove de la banqueta aquella temporada. "Va ser tota una sorpresa per a mi. Va sorgir aquesta oportunitat i no ho vaig dubtar ni un moment. Estava capacitat, em vaig guanyar la confiança dels jugadors i al final vam fer un any fantàstic. Fins i tot als dos mesos d'arribar, LaLiga em va donar un premi a millor entrenador que, per descomptat, vaig fer extensiu a tot l'equip", recorda.

Va ser valent en aquest moment i ho continua sent ara, al capdavant de l'SD Osca, conjunt que aquesta temporada juga per primera vegada en la seva història a LaLiga Santander. Com es viu una cosa així? "Per a mi entrenar el conjunt aragonès és el repte més important com a professional. És una ciutat petita, una ciutat que mai ha vist jugar al seu equip a aquest nivell i, per això, hi ha molta gent il·lusionada. Sabem quina és la nostra realitat, sabem que és un club humil, però hem de seguir lluitant. No t'has de rendir mai, això és el més important", respon.

Javier Calleja, entrenador del Vila-real CF

També disputant LaLiga Santander hi ha el Vila-real CF, al capdavant del qual es troba Javier Calleja. El tècnic ha desenvolupat tota la seva carrera com a entrenador al club groc, arribant fa set temporades per entrenar en categoria cadet i progressant fins a fer el salt al primer equip al setembre de 2017. "És una situació a la qual no estem acostumats. En els últims anys l'equip sempre ha estat lluitant per competir a Europa i quan els resultats ens arriben es pateix molt. Són 24 hores pensant en l'evolució de l'equip, en millorar, en el seu rendiment, en innovar, en no repetir tasques... el cap no para", explica.

Per a Calleja és fàcil "posar-se en la pell dels jugadors" del quadre groguet i sentir la seva "incredulitat i inseguretat" davant d'aquesta situació. No en va ell mateix va tenir el seu millor moment esportiu en el Vila-real CF, on va militar set temporades. Després va jugar tres anys al Màlaga CF i uns altres tres en el CA Osasuna, abans de penjar les botes la temporada 2012 amb 33 anys i començar a entrenar.

Avantatges de ser entrenador després de penjar les botes

Haver estat jugador -coincideixen a assenyalar els entrevistats- no et faculta per ser entrenador ni et fa millor, però sí que ajuda. Molts dels entrenadors que actualment dirigeixen els clubs de LaLiga Santander i LaLiga 1 | 2 | 3 han jugat abans a l'elit (Simeone, José Luis Mendilibar, Ernesto Valverde, Eusebio Sacristán, Mauricio Pellegrino, etc.) i molts altres han destacat en categories inferiors, però el futbol té també exemples de grans tècnics que mai han trepitjat una pista com futbolistes professionals (Carlos Queiroz, Gregorio Manzano o Mourinho són només tres d'ells). "Jo sempre dic que haver estat futbolista no és obligatori ni necessari, però el fet d'haver viscut amb anterioritat totes i cadascuna de les coses que viuen les persones que tens al teu càrrec, fa que empatitzis i et dina avantatge en poder avançar-te a certes circumstàncies i situacions", resumeix l'entrenador del Mallorca RCD, Vicente Moreno.

En el cas de Braulio Vázquez, director esportiu del CA Osasuna, i Martín Ortega, director general del CD Leganés, el seu bagatge futbolístic els fa estar més pròxims a la plantilla. "Precisament diuen que un dels defectes que tinc és que soc massa proper als jugadors i els protegeixo molt. Com a jugador, vaig viure situacions en què em vaig sentir una mica sol, així que intento que ells no s'hi sentin, els dono afecte i m'agrada tenir complicitat", explica Braulio. "Tot i que el nivell dels futbolistes que hi ha avui al Leganés és superior al que jo vaig poder experimentar quan jugava, al final un vestidor és un vestidor. Haver viscut situacions similars fa que en seure amb ells els pugui comprendre molt millor. Ho saben i m'escolten", comenta Martín Ortega.

La fortuna de formar part de LaLiga

L'equip madrileny és, sens dubte, un dels que més ha crescut i millorat tant esportivament com institucionalment en els últims temps. De fet, el lloc que ara ocupa l'exfutbolista Pepinero es va crear fa menys de 2 anys per contribuir a la coordinació de totes les àrees de l'entitat i ajudar a complir les exigències de LaLiga pel que fa a progressiva professionalització de la gestió dels clubs. Aquesta organització està darrere de molts dels canvis que els entrevistats destaquen en mirar enrere i analitzar com ha evolucionat el futbol des dels seus inicis fins al moment actual. "Em sembla que el treball de LaLiga és excepcional i això està repercutint en la millora de tots i cadascun dels clubs", subratlla Martín Ortega, que des del seu lloc en el CD Leganés es relaciona directament amb el departament de competicions, legal i econòmic de LaLiga, entre d'altres.

"Ara el futbol és més universal, s'han estès els mercats i és normal, per exemple, veure caçatalents d'Anglaterra, França o Itàlia en partits de cadets. A més, hi ha millors instal·lacions, els terrenys de joc estan molt millor, tot està més organitzat i controlat, el tema salarial i econòmic també. I què dir de les televisions... LaLiga ha estat clau en aquest salt qualitatiu i quantitatiu", explica Braulio Vázquez. En la mateixa línia s'expressen Javier Calleja, per a qui "gràcies a LaLiga el futbol espanyol ha fet un pas de gegant i s'ha projectat a nivell internacional", i Vicente Moreno, qui celebra que l'atenció mediàtica i les millores no siguin quelcom exclusiu de LaLiga Santander sinó que també es noti en categoria de plata del futbol professional. "El seguiment que es fa a LaLiga 1 | 2 | 3 és molt gran. Vaig tenir un entrenador que deia 'què afortunat que soc de poder formar part de LaLiga!'. I no li faltava raó".

"Em sembla que el treball de Laliga és excepcional i això està repercutint en la millora de tots i cadascun dels clubs"

Martín Ortega

Les paraules de Vicente, preses d'Enrique Martín, ara al capdavant del Nàstic, resumeixen el sentiment general dels cinc entrevistats. ¿En algun moment s'han penedit de penjar les botes en el moment que ho van fer i prendre aquest camí professional? La resposta de Martín Ortega no pot ser més contundent: "No. Jo sempre dic que per a mi el futbol va ser com aquella núvia que tot món et diu com és de maca i simpàtica, com t'envegen... però tu no estàs totalment enamorat d'ella. El futbol em va arribar de forma inesperada i crec que em va faltar gaudir més al camp, sent conscient que és un joc i deixant de banda preocupacions que ni existien. El gaudeixo molt més ara".

"Gràcies a LaLiga el futbol espanyol ha fet un pas de gegant i s'ha projectat a nivell internacional"

Javier Calleja

"El millor de ser entrenador és que, des d'un prisma totalment diferent, segueixo vivint el dia a dia del futbol, al camp, en els entrenaments, amb els jugadors i, alhora, amb la resta de persones que formen un equip. A cada club dels que he estat he tingut la sensació de feina feta i d'una felicitat intensa", assenyala l'entrenador de l'RCD Mallorca, Vicente Moreno. Una sensació de plenitud a la qual fa referència també l'entrenador de l'SD Osca, Francisco: "Un entrenador, per molts títols que pugui guanyar, el que vol és que amb el pas dels anys els jugadors es recordin d'ell. Això voldrà dir que has treballat bé, que has feina per a ells". Sense oblidar, per descomptat, l'afició. Com diu Javier Calleja, tècnic del Vila-real CF, "els gols, guanyar i els resultats és primordial però no hem d'oblidar l'espectacle, jugar bonic i arribar al cor de la gent. Jo busco que l'equip transmeti, que l'afició s'identifiqui, connecti, li agradi anar al camp i se senti partícip". I és que... No és futbol. És LaLiga.