LaLiga 1|2|3 ha arribat al final de la primera volta amb una zona alta poblada on conviuen vuit equips en només set punts. Enric Gallego, amb 15 dianes, és la gran revelació d'aquest curs. Un curs on l'afició ha ensenyat el millor d’ella mateixa.
En arribar a l'equador de la temporada a LaLiga 1|2|3, la igualtat continua sent dominant en una pugna que enamora per la seva competitivitat i el seu "fair play". Encara més aquest any, en què els focus apunten més que mai pel gran nombre de clubs històrics que hi competeixen, com és el cas del Màlaga CF, el Deportivo de la Corunya, el Club Atlètic Osasuna, el RCD Mallorca, el Real Oviedo, el Reial Sporting de Gijón, l’UD Las Palmas, el Reial Saragossa o el Club Esportiu Tenerife, i que han convertit la temporada en la de major assistència als estadis de la categoria de plata en els últims anys. Una afició fidel i entregada als seus equips.
El Granada és qui s'ha mostrat com el més regular durant l'inici de temporada, amb onze triomfs (cinc d'ells com a visitant), set empats i només tres derrotes, sent a més l'equip menys golejat (14 encaixats) en el què va de campanya. I tot això ho ha fet sent un 'modest' líder (40 punts) en comparació amb aquells que lideraven les primeres vint-i-una jornades des que la categoria es disputa amb l'actual sistema de play-off: només ho supera el Deportivo de la temporada 2013-14 (36 punts) i l'Alabès de la 2015-16 (39 punts).
Si els granadins no han aconseguit escapar-se a la punta de la taula és per la gran igualtat que regna a LaLiga 1|2|3, amb els vuit primers classificats en només set punts, sent la menor diferència que s'ha registrat en el tren d'aspirants a Laliga Santander a l'última dècada. Encara hi ha més proximitat entre els tres primers -Granada, Albacete i Màlaga-, separats només per un punt després de l'empat del líder durant l'última jornada i el triomf malagueny davant del Saragossa.
Aquesta igualtat s'ha vist també reflectida en el continu ball de líders i conjunts en zona de play-off. Granada, Màlaga, Alcorcón i Las Palmas -aquest últim només a la primera jornada- han passat per la punta de la classificació durant aquesta primera volta, sent els malaguenys els que més jornades (10) han estat a la part alta, certificant que són un els grans favorits a l'ascens a la màxima categoria.
Els de Juan Ramón López Muñiz, després d'un gran començament, van viure una petita recaiguda al novembre però s'han recuperat en els últims duels i ja aguaiten al Granada. A més, els malaguenys viuen una pugna especial amb un altre dels recents a LaLiga 1|2|3: el Deportivo de la Corunya.
Els corunyesos, a mans de Natxo González, també van viure un gran inici de temporada arribant a encadenar 12 partits sense perdre (entre el 15 d'octubre i el 16 de desembre), gràcies, en part, a la seva afició devota. La il·lusió de tornar a l'elit continua intacta gràcies al bon moment de Quique, que suma 10 gols, o Borja Valle, tots dos convertits en les grans esperances d'aquest renovat Dépor que ja és l'equip més golejador de la categoria.
Sense tanta pressió com aquests dos històrics es troba un Albacete que és segon, que no ha baixat del desè lloc en tot el curs i arriba a la mitja part sumant 39 punts, el seu millor registre a LaLiga 1|2|3 en aquest segle. Es tracta d’un d'aquells equips amb una afició tan creient que fa gran l'esport rei. No és paper mullat, tenint en compte que milloren els números de l'últim ascens a Laliga Santander de la temporada 2002-03, quan van arribar a meitat de temporada en quarta posició amb 33 punts.
Luis Miguel Ramis ha trobat un onze ideal gràcies als bons fitxatges de la direcció esportiva liderada per Mauro Pérez. Les cessions de Tejero i Febas des del Reial Madrid Club de Futbol, el lideratge a la mitjapunta del també nouvingut Eugeni o els cinc gols del jove Rey Manaj, cedit des de l’Inter de Milà, han complementat als bons jugadors que van romandre al club, com l'ucraïnès Zozulia (5 gols) i el francès Jeremie Bela (7 gols).
L'Alcorcón és una altra de les grans revelacions de la temporada. A part, dels seus divertidíssims cartells i els nombrosos seguidors que acumulen a les xarxes socials, avui somien en llocs de play-off després de ser líders en les jornades 14, 15 i 16, cosa que no aconseguien des de fa tres temporades. Al seu costat hi lluita també el millor local de la categoria, l'Osasuna, que amb Jagoba Arrasate al capdavant vol tornar a l'elit del futbol espanyol.
Tenen situacions similars el Cadis i sobretot un renovat Mallorca, que després del seu ascens a Laliga 1|2|3 viu la seva campanya més regular dels últims cinc anys. Els seus últims triomfs permeten que els balears tinguin avui els millors números a aquestes alçades (vuitens amb 33 punts, a dos del play-off).
El Nàstic de Tarragona, el Còrdova, el Reus i l’Extremadura ofereixen el millor d’ells mateixos i es nota a les seves grades. Clubs petits però amb ganes de lluitar. El cas més sorprenent és el del Extremadura, que malgrat estar a la zona baixa compta a les seves files amb Enric Gallego, màxim golejador amb 15 dianes. Als seus 32 anys el davanter català viu la seva primera temporada a LaLiga 1|2|3 i ja ha deixat la seva empremta amb un triplet al Rayo Majadahonda i un espectacular pòquer a Reus a la jornada 14.
La zona del mig de la classificació també sap i vol somiar. Aquí ens trobem grandíssims equips i fervents aficions com les de l'Oviedo, la de Las Palmas, l’Sporting, el Saragossa, l’UD Almeria, l’Elx CF, el CD Lugo, el CD Numància o CF Rayo... Cada un d'ells tractant de convertir l'actual temporada en la més competitiva de l'última década. Una mostra de la gran competència que es viu a LaLiga 1|2|3, una categoria d'argent de molt nivell i que cada any aconsegueix generar més expectació.