El club sorià inicia una nova època disposat a prolongar el seu miracle esportiu mirant també a l'exterior. Els projectes d'internacionalització de les marques Soria i Numància protagonitzaran el nou impuls que vol donar al club el nou consell d'administració que presideix Moisés Israel Garzón
El CD Numància, equip que disputa LaLiga 1|2|3, ha iniciat una nova etapa en la qual pretén augmentar la seva llegenda, la llegenda d'un club estimat en tot l'àmbit de l'esport espanyol pels èxits que ha acumulat durant més de vint anys, sustentats en la seva humilitat i en la seva vinculació a la terra i al poble sorià, un club que reviu la mil·lenària resistència i la noblesa castellana, i que està disposat a continuar fent història en els nous temps que ha marcat el nou consell d'administració. És el moment a més de fer transcendir aquest esperit més enllà de les fronteres de la terra soriana, de difondre el missatge numantí pel món sense fronteres que marca l'era de les comunicacions informàtiques.
"Era l'opció número u a l'hora d'adquirir un club destacat en l'àmbit espanyol –reconeix el nou president, Moisés Israel Garzón- i l'enfoquem no només com un pla de màrqueting, sinó com un desenvolupament estratègic de dues marques: la marca Numància i la marca Soria".
I els nous accionistes no han dubtat a apostar per la continuïtat respecte a l'anterior equip que va presidir Francisco Rubio Garcés, en els terrenys esportiu, financer, jurídic o social. "El que es fa bé, canviar-ho és una ximpleria", no dubta a assegurar Moisés Israel Garzón, al mateix temps que anuncia que el Numància ha creat un consell consultiu en el qual figuren un ciutadà xinès, un d’indi, un d’indonesi i un de sud-africà, que seran els nostres assessors per ajudar-nos en el creixement en altres territoris geogràfics". I com no podia ser d’altra manera, en el món de la informàtica i de les xarxes socials, el Numància compta també amb assessors experts en Facebook, Google o Amazon, "que col·laboren amb nosaltres per a la difusió en tots els territoris del món".
Però el Numància no només vol desenvolupar-se en el camp de la difusió turística, sinó també a través d'una acadèmia d'alt rendiment en la qual el club està desenvolupant un enorme esforç. I tot a partir d'una afició que sempre ha tingut al seu costat i amb la qual la nova propietat manté ja una íntima connexió. Moisés Israel Garzón no dubta a assegurar que "estem encantats pel tracte que ens han dispensat des del primer dia, estem encantats de com és la societat soriana".
En la mateixa línia que la nova directiva, Javier del Pino, director de Màrqueting i Imatge Corporativa del CD Numància, considera també que un dels objectius és potenciar la història que arrossega el club, així com donar prioritat a la transparència en la gestió. I per internacionalitzar la marca hi ha diversos projectes, com la creació d'una acadèmia d'alt rendiment o un projecte turístic perquè la gent conegui Sòria.
El futur està obert a nous somnis, però el moment actual del CD Numància neix ja fa més de 25 anys, en els temps més delicats de la història del club. El 1993, Francisco Rubio Garcés, amb un grup d'amics empresaris, va adoptar la decisió de prendre les regnes d'una entitat a punt de desaparèixer per problemes econòmics en una Segona Divisió B en la qual el club es trobava estancat i amb un futur molt incert. Van ser aquells valents aficionats els que van creure en el projecte i van afrontar el repte de fer un club gran en una ciutat tan petita com Sòria.
Amb aquell modest capital inicial, el Numància va aconseguir sobreviure i de la mà de Miguel Ángel Lotina va començar a somiar. Primer en una inoblidable Copa del Rei de 1996 en la qual tan sols el FC Barcelona va ser capaç de tallar la seva marxa, i l'any següent amb l'increïble ascens a LaLiga 1|2|3.
Francisco Rubio recorda aquells moments decisius contra el Recreativo de Huelva al play-off d'ascens:
Per la seva banda, Miguel Ángel Lotina, tècnic del club numantí entre 1993 i 1996 i posteriorment en la campanya 1998/99, es troba avui en dia centrat en el futbol japonès, dirigint aquesta mateixa temporada el Cerezo Osaka, però recorda amb molt d'afecte aquells temps en el Numància:
"Per a mi significa com a entrenador on va començar tot -reconeix-, venia del Logroñés d'assistent a LaLiga Santander però el que em va donar a conèixer amb la Copa del Rei i amb l'ascens a la màxima categoria va ser el Numància. Quan vaig arribar a Sòria, l'esport rei era el voleibol. Quan va arribar Paco Rubio a la presidència es va començar a treballar amb una estructura de club molt familiar. I aquesta essència jo crec que es manté encara. Té un mèrit tremend perquè des de llavors hi ha hagut dos ascensos més a LaLiga Santander i això té un mèrit enorme. El Numància segueix estant a LaLiga i és perquè les coses s'estan fent molt bé tant en l'aspecte econòmic com en l'esportiu. Hi ha ciutats molt grans a Espanya que ni tan sols són a LaLiga 1|2|3. El meu desig és que el Numància continuï entre la màxima categoria i la divisió de plata, i no només pels aficionats, sinó per la ciutat en si, que tingui una mica de sort i tot serà més fàcil si les coses se segueixen fent així de bé".
Francisco Rubio havia situat el Numància a LaLiga, una fita que semblava un somni impossible i que s'havia fet realitat gràcies a la il·lusió del seu president, del seu equip i de tota la societat soriana.
El futbol espanyol observava amb incredulitat des de la llunyania de les terres sorianes aquella proesa protagonitzada per l'equip d'una ciutat de poc menys de 40.000 habitants. Pocs haurien apostat per la consolidació del Numància a LaLiga 1|2|3 perquè, a més, l'alegria del brillant ascens va portar amb si un altre dels moments més decisius en la història de l'entitat, la constitució com a societat anònima el 1998, que suposaria un enorme esforç econòmic per al Numància. No hi havia capacitat per afrontar la important inversió, superior als 200 milions de les antigues pessetes, i de nou Francisco Rubio va haver de sortir al rescat de l'entitat, aportant amb els seus directius el capital social que li permetia entrar de ple a LaLiga.
Però el Numància tenia encara molt terreny per recórrer i la incredulitat va respondre amb un nou repte que va suposar l'ascens a LaLiga Santander el 1999, a un campionat que ja es feia llavors amb la Premier League, la Bundesliga o la Sèrie A italiana. Aquest cop sí que va ser complicat afermar-se en la màxima categoria i la tornada a LaLiga 1|2|3 es produïa l'any següent. Molts altres projectes futbolístics van pagar molt car l'esforç econòmic i estructural d'ascendir a la màxima categoria del futbol espanyol, i a alguns els va costar fins la desaparició o haver de patir una llarga travessia pel desert que, per a alguns d'ells, segueix vigent. Però el Numància va mantenir la fe en els seus principis, va saber aprofitar la seva estada a la categoria de plata per consolidar la seva estructura econòmica i, amb ànims renovats, afrontar l'objectiu de tornar a LaLiga Santander.
Davant la incredulitat de nou de tota la societat espanyola que ja mostrava un afecte especial cap a aquell humil però alhora brillant club sorià, no només es produiria un nou ascens el 2003/04, en l'interregne de José Illa Orte, aconseguint la plaça d'ascens en l'última jornada de nou davant el Recreativo, sinó també un tercer el 2007/08, amb Rubio Garcés ja de tornada a la presidència, i en gran després de proclamar-se campió de LaLiga 1|2|3, un nou ascens que convertia ja el Numància en un dels membres destacats de LaLiga, que naixia amb puixança per donar al futbol espanyol els seus anys de més esplendor.
El Numància s'havia guanyat a pols un seient a la taula dels millors clubs del món organitzats al voltant de LaLiga. I com havia estat possible aquell miracle? -es pregunten els aficionats de la resta del país-, com pot ser que una entitat amb un pressupost molt humil fos capaç de conviure colze a colze amb altres que disposen d'un enorme cabal de recursos, el suport de grans poblacions o comunitats autònomes i de potents patrocinis?
El director esportiu, César Palacios, que compleix la seva novena temporada al club, sap molt de tot això, de per què en el Numància no cessa cap entrenador des de fa molt de temps:
Ni tan sols el mateix Francisco Rubio és capaç d'explicar-se un per un tots els factors que han contribuït al miracle del Numància, encara que la seva humilitat li impedeix situar-se com el gran protagonista d'aquesta història tan bonica. Del que sí que és conscient és que va encertar les línies traçades quan va prendre les regnes del club: des del procés de consolidació econòmica fins a una clara i assenyada política esportiva, i la convicció que el creixement d'un club de futbol ha d’anar vinculat al desenvolupament d'una terra, la terra soriana que sempre ha estat darrere del Numància, amb els seus escassos però fidels habitants, amb les seves penyes i el seu teixit social que mai li ha tornat a donar l'esquena.
Darrere de tots els èxits esportius, no només cal buscar aquesta bona gestió econòmica desenvolupada per l'equip directiu, cal pensar també en l'encertat procés de millora de les instal·lacions, també al vetust estadi de Los Pajaritos, que en altres circumstàncies hagués passat a millor vida quan es va plantejar la construcció d'un camp adaptat a LaLiga Santander. El Numància avui disposa d’un còmode camp d'entrenament situat a pocs metres del seu nou estadi i Sòria manté una instal·lació històrica en què va néixer i on segueixen naixent generacions de grans atletes que venen a succeir els Cacho o Antón.
Tenir clara la necessitat d'adoptar criteris austers en la política de fitxatges va ser una altra de les claus d'aquest miracle produït en el bressol del Duero. I aquesta és la tàctica que segueix aplicant el club ara que arriben nous temps de la mà de la nova propietat. L'objectiu de tornar a LaLiga Santander segueix sent possible i, de fet, va estar a punt d’aconseguir-se en la temporada passada, en què només el R. Valladolid CF va ser capaç de frenar els numantins ja en l'última eliminatòria del play-off.
En aquest context històric neix, doncs, un nou Numància que des de les seves arrels celtibèriques ha fet el salt a la civilització de la informàtica i de la comunicació, buscant difondre internacionalment el seu model i la seva peculiar idiosincràsia, una internacionalització alineada amb un dels grans objectius de Laliga: donar a conèixer els clubs i l’organització a tot el món. El club vol ser un vehicle de difusió, no només del futbol espanyol, sinó també de la terra en la qual s'assenta, una terra que vol donar a conèixer fins als confins del món de les xarxes socials i de la telecomunicació.
També des de la premsa local, el sentiment numantí s'ha viscut molt de prop en aquests temps i Víctor M. García, de la cadena SER, recorda ara aquells ascensos retransmesos en directe: "El que més il·lusió em va fer va ser el de Segona Divisió B a LaLiga 1|2|3, ens va fer molta il·lusió perquè era el primer gran èxit de l'equip. Tot i que el primer ascens a LaLiga Santander... com el primer no n’hi ha cap perquè a més va ser molt un partit molt agradable. Crec que pot repetir-se de nou aviat, ja que quan somiàvem ser a la màxima categoria ens semblava impossible".
"A mi m'encanta que aquest any hi hagi aquest gran nivell a LaLiga 1|2|3, penses quins equips estaran a baix entre tants grans clubs, i veus que diversos d'aquests estan alternant-se amb els grans", afegeix l'expert periodista sorià, i pensa en el miracle del Numància com una obra de Francisco Rubio: "Ha estat possible gràcies a ell: el club estava a la deriva, ningú volia fer-se’n responsable, i es va trobar Francisco Rubio amb un grup d'empresaris i amics que, a poc a poc, van anar donant forma a aquest projecte malgrat que Rubio no era un home de futbol. Però amb una bona gestió, es va enllaçar la bona actuació a la Copa del Rei, es va aprofitar aquella empenta, va pujar a LaLiga 1|2|3, van venir els suports de LaLiga per fer el nou camp, i tot gràcies al fet que la pilota també va voler entrar en els moments importants ".
Pel que fa al futur, Víctor M. García indica que "estem a l'expectativa, la intenció és deixar-ho tot com està, el primer pas ha estat renovar César Palacios. El club té altres propietaris i ells decidiran per on ha d'anar el club, en el terreny esportiu aposten per la continuïtat i en el social, per aprofitar la marca Numància, un mite universal infraaprofitat pels sorians i per Espanya. No s'ha fet gairebé res, el que més ha promocionat Numància ha estat l'equip de futbol, més que qualsevol altra iniciativa cultural. Estem a l'expectativa, serem crítics en el sentit positiu de la paraula, i a veure si a partir de la continuïtat podem aconseguir una promoció nacional i internacional de Sòria".
És temps de relleu i Francisco Rubio fa un pas al costat en la història del CD Numància amb la sensació del deure complert.
Moisés Israel Garzón serà el gran protagonista en aquesta nova era i, com el seu antecessor, també té clar que un quart ascens a LaLiga Santander no només és possible sinó que ha de ser un objectiu esportiu del nou Numància, tot i que es mostra amb els peus a terra per establir en 50 els punts que l'equip ha d'assolir.
El Numància s'ha consolidat com un sòlid membre de Laliga i sobre ella vol sustentar el seu futur. Són nous temps en què el treball en equip marcarà la marxa del futbol espanyol, i en aquest afany, Moisés Israel Garzón no té cap dubte.