Fa unes quantes dècades internet era aquell espai on “entràvem” de forma puntual i limitada. Avui forma part de la nostra vida quotidiana, i ens acompanya tothora. Més encara si parlem de joves. Hi estudien, aprenen, parlen amb els seus amics, comparteixen aficions i descobreixen noves maneres de relacionar-se amb el món. Per això, acompanyar-los en aquest entorn ha esdevingut un dels grans reptes per a moltes famílies.

Perquè juntament amb les oportunitats que brinda el món digital també sorgeixen desafiaments i noves inquietuds. ¿Amb qui interactuen els nostres fills quan estan connectats? ¿Quins continguts consumeixen? ¿Quant de temps passen a les xarxes socials? En definitiva, ¿com podem garantir que els adolescents puguin aprofitar tot el potencial d'Internet de manera segura, útil i d'acord amb la seva edat?

Liderar l'educació digital dels fills

La resposta, almenys per a la majoria de les famílies, passa per implicar-se activament en aquest acompanyament. Així ho reflecteix l'estudi Social Media Parents Survey, elaborat per ThinkYoung, segons el qual el 90% dels pares i mares espanyols consideren que són ells els que han d'assumir la responsabilitat principal d'ensenyar, educar i establir límits sobre la seguretat en línia i l'ús de xarxes socials dels seus fills.

Els resultats mostren, a més, que les famílies no reclamen únicament restriccions o prohibicions. El que demanen és suport, solucions i eines que els ajudin a comprendre millor la realitat digital dels seus fills i a participar-hi de forma activa. Una demanda lògica si tenim en compte que l'ecosistema digital evoluciona a gran velocitat i que molts pares reconeixen sentir-se desorientats davant la quantitat de plataformes, aplicacions i continguts a què tenen accés els adolescents.

Per a Laura Cuesta Cano, professora de Comunicació Digital a la Universitat Camilo José Cela i divulgadora especialitzada en benestar digital, estem davant d'un desafiament que exigeix una mirada integral: “El bon ús de la tecnologia en adolescents requereix una combinació d'educació en competències digitals, responsabilitat compartida i accés equitatiu que els permeti desenvolupar-se com a ciutadans i ciutadanes digitals”.

9 de cada 10 pares espanyols creuen que són ells els que han d'assumir la responsabilitat principal d'ensenyar, educar i establir límits sobre la seguretat en línia i l'ús de xarxes socials dels seus fills.

En aquest context, Meta, propietària d'algunes de les plataformes més populars entre els joves, com ara Instagram o WhatsApp, es vol posicionar com una aliada de les famílies. Per això, la companyia advoca per una combinació d'eines tecnològiques, acompanyament parental i mesures reguladores. Entre elles, defensa la creació d'una majoria d'edat digital comuna a Europa i sistemes de verificació d'edat a nivell de dispositiu o botiga d'aplicacions que permetin als pares gestionar més senzillament l'accés dels seus fills als diferents serveis digitals. Mentre aquest marc comú avança, l’empresa continua desenvolupant les pròpies eines de protecció per reforçar la seguretat dels adolescents i facilitar l'acompanyament parental.

Comptes d'adolescent: protecció des del primer moment

Una de les principals iniciatives en aquest àmbit són els Comptes d'Adolescent, una nova experiència llançada per Meta el 2024 per a usuaris entre 14 i 17 anys que incorpora una sèrie de proteccions automàtiques activades per defecte, a més d'eines de supervisió parental per als pares.

Aquestes mesures de seguretat responen a algunes de les preocupacions més habituals de les famílies. La primera té a veure amb els contactes. Els comptes d'Adolescent són privats per defecte i únicament poden rebre missatges de persones que segueixen o amb els quals ja mantenen algun tipus de connexió. A més, només les persones que segueixen poden etiquetar-los o esmentar-los.

La segona preocupació se centra en els continguts. Per reduir l'exposició a material sensible o inapropiat, els adolescents són situats automàticament a la configuració més restrictiva disponible per a la seva edat. Recentment, Meta ha fet un pas més en aquesta direcció amb una actualització inspirada en els estàndards de classificació cinematogràfica. D'aquesta manera, els menors de 18 anys visualitzen continguts similars als que es podrien trobar en una pel·lícula recomanada per a més grans de 13 anys. La companyia ha incorporat a més una nova configuració anomenada "Contingut limitat", pensada per a aquelles famílies que volen restringir encara més els continguts.

Els comptes d'Adolescent apliquen filtres inspirats en la classificació cinematogràfica perquè els menors de 18 anys tinguin una experiència apropiada per a la seva edat.

Segons una avaluació independent realitzada per Alice, organització especialitzada en seguretat en línia, gràcies a aquesta nova configuració de continguts inspirada en pel·lícules per a més grans de 13 anys, els Comptes d'Adolescent van mostrar un 68% menys de contingut adult en comparació amb altres experiències digitals adreçades a adolescents. En el cas de la configuració més restrictiva, "Contingut limitat", aquesta reducció va assolir el 96%.

La tercera gran preocupació de les famílies és el temps d’ús. Per ajudar els adolescents a gestionar el temps que passen connectats, els Comptes d'Adolescent incorporen recordatoris per desconnectar després de 60 minuts d'ús i un descans que silencia automàticament les notificacions durant la nit.

Hélène Verbrugghe, responsable d'Afers Públics de Meta per a Espanya i Portugal assenyala que "els Comptes per a Adolescents suposen un canvi profund en la protecció dels joves en línia, però el benestar digital dels menors és una responsabilitat compartida que també requereix diàleg, acompanyament i implicació activa per part de les famílies. Per això hem incorporat eines de supervisió parental senzilles i fàcil d’usar, perquè pares i mares puguin acompanyar els seus fills en l’experiència a les xarxes socials."

La supervisió parental com a punt de trobada i diàleg

La supervisió parental s'activa en uns quants passos. Només cal que l'adult responsable i l'adolescent en vinculin els comptes, i a partir d'aquí l'adult podrà establir límits diaris d'ús, programar franges horàries en què l'aplicació deixa d'estar disponible o revisar determinades configuracions de privadesa. Els pares i mares també poden conèixer amb qui ha xatejat el seu fill durant els darrers set dies, encara que sense accedir al contingut de les converses, una mesura dissenyada per preservar la privadesa dels adolescents i afavorir una supervisió basada en la confiança.

Aquestes eines de supervisió parental faciliten que les famílies puguin iniciar converses sobre qüestions que potser, altrament, passarien desapercebudes.

L'objectiu no és controlar cada moviment dels adolescents, sinó oferir als pares més informació per comprendre millor la seva experiència digital i ajudar-los a desenvolupar-s'hi de manera segura i responsable.

La necessitat de trobar un equilibri entre protecció, respecte i autonomia és una de les qüestions que més preocupa famílies, experts i educadors. "Les xarxes socials formen part de la realitat quotidiana dels adolescents, no són un món paral·lel", assenyala María Gómez (@merigopsico), psicòloga i experta en acompanyament digital. Per això, recomana acostar-s'hi amb una mirada positiva, des de la curiositat i l'interès genuí pel que fan els joves a internet. "Quan els adolescents se senten escoltats, és més fàcil abordar temes importants i generar converses significatives", explica.

Per la seva banda, María Zabala, coordinadora d'Educació i Ciutadania Digital a Fad Joventut, insisteix que “és fonamental treballar junts per un ecosistema digital que cuidi per defecte i que protegeixi sense excloure. Que promogui el benestar sense limitar els drets que té la nostra joventut. Que combini un disseny ètic, una regulació eficaç, una educació real, un acompanyament universal, justícia social, equitat i inclusió. I que els nostre nens, nenes, adolescents i joves es puguin desenvolupar d'una manera raonablement segura i saludable en entorns digitals i en la societat en general”.

La supervisió parental és una funció opcional que permet que pares o mares o tutors acordin amb els fills o filles adolescents el nivell de supervisió que volen tenir sobre les seves aplicacions de Meta.

A més, l'experta subratlla la importància d'adaptar aquest acompanyament a cada etapa del desenvolupament. "Això té a veure amb l'autonomia digital progressiva, té a veure amb protecció i mediació en la infància i en la preadolescència, amb acompanyament i límits a l'adolescència. Sempre amb l'exemple adult, que no hauria de consistir només que no ens vegin utilitzar tecnologia, sinó que ens vegin precisament utilitzar-la amb propòsit".

La tecnologia pot contribuir a crear entorns més segurs, però també es pot convertir en una eina per apropar pares i fills. Aquesta és la filosofia que hi ha darrere de les iniciatives de protecció impulsades per Meta: oferir a les famílies més informació, més context i més eines per comprendre millor com es comporten els seus fills a Internet i participar activament en la seva educació digital.