Repsol desenvolupa a Cantàbria un projecte amb aquesta tecnologia que serà una de les instal·lacions més grans d'emmagatzematge d'energia renovable d'Europa.
El bombament hidràulic no només millora la capacitat d'emmagatzematge d'energies renovables respecte a les bateries, també és capaç d'aprofitar les infraestructures ja existents al nostre país. Aquesta tecnologia suposa un model flexible de gestió energètica davant de les fluctuacions de generació eòlica i solar, que assegura un subministrament fiable i continu que millora la capacitat del sistema elèctric.
La transició energètica avança a passos de gegant. Cada any, l'energia eòlica i la solar guanyen més pes en la generació elèctrica espanyola i europea, progressant en la reducció d'emissions de diòxid de carboni (CO2). Tot i això, aquest avenç planteja un desafiament: ¿com assegurem que aquesta energia estigui disponible en el moment exacte en què la necessitem?
La naturalesa mateixa de les renovables és intermitent. El sol no brilla les vint-i-quatre hores del dia, el vent no bufa sempre amb la mateixa intensitat i les pluges necessàries per a la generació hidràulica són estacionals. Aquest desajust entre els moments de producció i els pics de demanda converteix l’emmagatzematge en una peça essencial per garantir el subministrament elèctric. Actualment, produir més renovables ja no és suficient; la clau és conservar l'electricitat sobrant per poder alliberar-la en els moments de més consum.
L'Agència Internacional de l'Energia (AIE) estima que la capacitat mundial d'emmagatzematge s'haurà de quintuplicar d'aquí al 2030, passant dels 272 GW que es van registrar el 2023 a més de 1.500 GW. Espanya, per part seva, s'ha fixat un objectiu ambiciós en l'última actualització del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC 2023-2030): assolir els 22,5 GW d'emmagatzematge al final d'aquesta dècada, davant els 6 GW actuals.
Per complir aquest objectiu, el nostre país necessita desenvolupar recursos que permetin emmagatzemar energia a gran escala. Juntament amb l'emmagatzematge amb bateries, una de les tecnologies ja disponibles que permetran conservar l'energia renovable i recuperar-la quan hi hagi més demanda és el bombament hidràulic, que avui aporta gairebé el 85% de la capacitat d'emmagatzematge elèctric instal·lat al món.
Es tracta d'“una de les solucions més viables i eficients per a l'emmagatzematge energètic a gran escala i durant llargs períodes”, explica Carlos Gutiérrez, gerent de Tecnologia de Repsol Renovables. Consisteix en dos embassaments situats a diferent alçada. En els moments d'alta demanda, s'allibera aigua des del dipòsit superior perquè descendeixi per unes canonades, movent al seu pas unes turbines que generen electricitat. I quan hi ha excés de generació elèctrica renovable s'aprofita per bombar l'aigua de tornada des de l'embassament inferior al més elevat, cosa que permetrà reutilitzar aquesta energia potencial quan torni a ser necessària.
"El bombament proporciona una flexibilitat excepcional al sistema elèctric en la gestió de les fluctuacions de la generació eòlica i solar, assegurant un subministrament fiable i continu", comenta Gutiérrez. A més, afegeix que l'avantatge d'aquesta tecnologia no només resideix en la capacitat, sinó també en la durabilitat. Mentre que les bateries actuals tenen una vida útil aproximada de 15 anys a causa de la degradació dels seus materials, les centrals de bombament poden operar durant diverses dècades, com ho demostra la planta de Niederwartham, a Alemanya, inaugurada el 1930 i encara en funcionament.
A Espanya, el projecte Aguayo II, a Cantàbria, il·lustra el potencial del bombament hidràulic en la transició energètica. La repotenciació de la central hidroelèctrica Aguayo I, en actiu des del 1983, permetrà multiplicar per gairebé quatre la seva capacitat, fins a assolir els 1.360 MW. "En aquesta ampliació no només aprofitarem els embassaments superior i inferior, sinó també gran part de les infraestructures existents, de manera que es minimitza l'impacte mediambiental de l'obra", detalla Luis González, subdirector del projecte a Repsol.
Un cop completat, Aguayo serà una de les instal·lacions de bombament més grans d'Europa, capaç de generar a l'any l'electricitat equivalent al consum mitjà de més de 500.000 llars, i es convertirà en una infraestructura clau per integrar els creixents volums de renovables previstos per al 2030.