Grans exposicions, experiències immersives, propostes educatives i projectes participatius han marcat el primer mes d'un espai que busca obrir noves connexions entre la cultura, la ciutadania i el territori.
Grans exposicions, experiències immersives, propostes educatives i projectes participatius han marcat el primer mes d'un espai que busca obrir noves connexions entre la cultura, la ciutadania i el territori.
Contingut ofert per:
Hi ha pocs llocs a Espanya on sigui possible trobar-se, en una mateixa visita, amb obres de Tiziano, El Greco, Rubens, Velázquez, Goya, Tàpies, Frida Kahlo o Leonora Carrington. Des del 8 de setembre passat, Faro Santander n’és un. En un enclavament privilegiat davant de la badia de Santander, el nou museu ha obert una finestra a l'art i la cultura que no convida a contemplar-se sol, sinó també descobrir, experimentar i formar part del que succeeix dins —i fora— de les seves galeries.
L'edifici, projectat per l'arquitecte David Chipperfield, alberga actualment tres grans exposicions: Obras Maestras de la Colección Banco Santander, México Moderno en la Colección Gelman Santander i El surrealismo sintético: Leonora Carrington. Tres propostes que, fins al gener, permeten recórrer segles de creació i acostar-se a alguns dels grans noms d’art espanyol, europeu i llatinoamericà.
Però el valor de Faro Santander va més enllà de les obres penjades a les seves parets. En aquestes primeres setmanes, el centre ja es perfila com un espai obert a la participació, la trobada i el coneixement compartit, establint una relació contínua amb la ciutadania i estenent la seva activitat més enllà de l’edifici, en connexió amb el territori i amb altres agents culturals.
"La nostra intenció és fer que tothom se senti benvingut i que Faro sigui un lloc que no només es visiti, sinó que es visqui; un espai on puguis tornar per motius diferents, per veure una exposició, participar en una activitat, escoltar música, assistir a una conversa, venir en família i trobar-te amb altres persones", explica Daniel Vega Pérez de Arlucea, director. Per aconseguir-ho, juntament amb la seva proposta expositiva, Faro Santander desplega una programació complementària articulada en quatre grans línies: Art i Tecnologia; Educació i Mediació; Projectes Participatius; i Programes Públics.
Un dels grans motius de ser del nou centre és apropar al públic la Col·lecció Banco Santander. Una planta completa de l'edifici està dedicada a aquest patrimoni artístic, la presència del qual és permanent, encara que els seus continguts aniran canviant per oferir noves lectures i perspectives.
Aquesta col·lecció "és el resultat de més de 160 anys de col·leccionisme i constitueix un patrimoni artístic extraordinari que, no obstant, segueix sent força desconegut per al gran públic. Ara tenim l'oportunitat de compartir-lo i convertir-lo en una part viva de la programació", explica Vega.
L'exposició inaugural, Obras Maestras de la Col·lección Banco Santander, comissariada per María Dolores Jiménez-Blanco, és la primera mostra d'aquest plantejament. A través de quatre grans temes —històries sagrades; llocs i paisatges; bodegons i naturaleses mortes; i retrats, tipus i figures recorre gairebé cinc segles d'història de l'art, des de Lucas Cranach el Vell fins a Juan Uslé.
Els primers visitants de Faro Santander també han pogut gaudir de Mèxic Modern a la Col·lecció Gelman Santander, “una oportunitat excepcional per contemplar a Espanya un dels conjunts més importants de l'art mexicà del segle XX”, destaca Vega. L’exposició reuneix prop d’un centenar de peces de figures fonamentals com Frida Kahlo, Diego Rivera, María Izquierdo, Rufino Tamayo, José Clemente Orozco, David Alfaro Siqueiros, Gunther Gerzso o Francisco Toledo, a més d’un extraordinari fons fotogràfic.
I d'aquell viatge per l'art internacional tornem a Santander. La mostra El surrealismo sintomático: Leonora Carrington recupera l'enllaç de l'artista amb la ciutat i torna al lloc on van ser creades dues obres especialment significatives: Villa Pilar i Down Below.
"Una exposició pot generar una conversa, un taller familiar, una performance o una experiència tecnològica. La Col·lecció pot ser contemplada, però també reinterpretada des d'altres disciplines i per noves veus", apunta Vega Pérez de Arlucea. Un diàleg entre diferents maneres d'acostar-se a l'art que ja s'ha començat a materialitzar durant el primer mes de Faro Santander.
Una de les propostes més singulars és Cubo, una instal·lació digital que ocupa dues plantes de l'edifici i combina un sistema de projecció immersiva de 360 graus amb una pell exterior de gairebé 400 metres quadrats de pantalles led. Abans de Faro Santander, la seva primera experiència, proposa un viatge per la memòria de l'edifici i de la ciutat a través de tres propostes audiovisuals. El recorregut arrenca el 1857, any de la fundació de Banco Santander, i arriba fins a l'actualitat, entrellaçant l'evolució del port i de Santander amb la història de l'entitat. A més, una experiència de realitat virtual permet endinsar-se en una recreació històrica d'alguns dels espais més emblemàtics de l'edifici.
L'experimentació continua a Llamita, el cor de la proposta educativa de Faro. Concebut com un espai per jugar, crear i compartir, convida especialment els nens, encara que també els adults, a tocar, construir, jugar amb el color, llegir, observar... Després de Parafernalia, una sèrie de tallers per a famílies celebrada durant els primers dies de Faro Santander, el proper 24 d'octubre arribarà Habitar el color, una activitat adreçada a nens de 8 a 14 anys de la mà de l’artista Amaia Bregel. A aquestes iniciatives s'hi aniran sumant nous programes per a centres escolars i famílies, que combinaran les visites a les exposicions i a Cubo amb experiències de joc i creació.
"Volem que ningú pensi "això no és per a mi". Faro ha de ser un lloc on puguis entrar per curiositat i del qual surtis amb ganes de tornar-hi", resumeix el seu director.
Aquesta voluntat d’obertura s’estén també al territori. Faro Santander no es planteja com a projecte aïllat, sinó com a part de l'ecosistema cultural de Cantàbria, establint vincles amb artistes, institucions i agents locals. En aquest context troba la raó de ser Marisma, l'espai dedicat al desenvolupament i la presentació de projectes participatius vinculats a Santander i el seu entorn. El seu camí ha començat amb els quatre projectes seleccionats a la primera convocatòria d'Ajuts a la Creació, afavorint la trobada entre creació artística i comunitat.
Aquesta mateixa ambició comparteixen els programes públics, que porten l'experiència de Faro més enllà de les sales. Els Dijous de Faro han arrencat com una cita setmanal en què artistes, escriptors, músics i cineastes obren noves converses al voltant de les exposicions i la col·lecció. Diàlegs, passejos sonors, concerts o projeccions de pel·lícules ja han format part d'aquestes primeres setmanes, mentre l'agenda d'octubre continua incorporant noves activitats al voltant de la música, el cinema, la literatura, la performance, la poesia o el pensament contemporani. Entre les properes cites, el 22 d'octubre es projectarà El bolero de Raquel, protagonitzada per Cantinflas, dins del cicle de cinema mexicà, i el dia 29 tindrà lloc la conferència La muerte tiene permiso: Arte moderno mexicano.
"Al final, hi ha una idea que ho uneix tot: la participació. Volem que el visitant deixi de ser únicament espectador i trobi diferents maneres de relacionar-se amb el que passa a Faro", resumeix el director. I afegeix: “Si en sortir algú sent que ha descobert alguna cosa, que s'ha fet una nova pregunta o, simplement, que vol tornar per continuar explorant, crec que haurem aconseguit una part important del nostre propòsit”.
Més informació a farosantander.com