“Cal evitar que els joves caiguin com jo en el ‘chemsex’”

“A llarg termini, la participació freqüent en sessions de ‘chemsex’ pot portar a l'aïllament social i a exacerbar sentiments de solitud, exclusió o autoestima, especialment si hi ha sentiments de vergonya o culpa associats a aquestes pràctiques”, explica Beatriz Álvarez, cap associada del Servei de Medicina Interna de la Secció de Malalties Infeccioses a la Fundació Jiménez Díaz. El ‘chemsex’, per la mateixa naturalesa de combinar drogues psicoactives amb activitat sexual, sol donar lloc a formes complexes de dependència. “No només estem parlant d’una possible dependència química a les substàncies utilitzades sinó també d’una psicològica relacionada amb la intensitat i l’eufòria de les experiències sexuals potenciades per aquestes drogues”, afegeix Álvarez.

“A llarg termini, la participació freqüent en sessions de ‘chemsex’ pot portar a l'aïllament social i a exacerbar sentiments de solitud, exclusió o autoestima, especialment si hi ha sentiments de vergonya o culpa associats a aquestes pràctiques”

Mateo explica que a cada persona l'afecta d'una manera diferent: “Hi ha els que ho porten força bé, però hi ha persones a qui ens produeix paranoia. I depèn del temps que consumeixes, t'afecta més o menys”. En qualsevol cas, reconeix, totes les persones que practiquen ‘chemsex’ i consumeixen Alfa acaben patint un deteriorament físic molt important. Explica el cas d'una persona que coneix, i amb qui practica ‘chemsex’: “Consumeix constantment. Dorm tres o quatre hores al dia, perquè algunes de les drogues que consumeix li treuen el son completament. L'he vist molt malament les darreres vegades”.

Un problema complex

El fenomen ‘chemsex’ és cada cop més freqüent a les sales d'Urgències dels hospitals. El doctor Guillermo Burillo, coordinador del Grup de Toxicologia de Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències (SEMES), informa que al voltant del 30% dels pacients VIH positius el practica, mentre que l'‘slamming’ (ús afegit de drogues intravenoses) es dona en el 16%. “Es calcula que la pràctica del ‘chemsex’ pot triplicar el risc d'infecció pel VIH i fins i tot duplicar el risc d'ITS com clamídia i gonorrea”, adverteix.

Tot i l'escassetat de dades consolidades, hi ha una sèrie d'indicadors que permeten observar un increment de la pràctica de ‘chemsex’ a Espanya i, en general, de l'ús de substàncies en l'oci. El director de Suport Positiu, Jorge Garrido, afirma que aquesta oenagé ha augmentat un 40% els serveis globals des del 2015 per garantir la resposta a aquesta situació. Però la realitat del ‘chemsex’ és molt més complexa que aquestes simples dades o l'ús de drogues en les pràctiques sexuals. Garrido insisteix que el problema és anterior: “L'augment del ‘chemsex’ és una conseqüència, no pas el problema de base. Tapa conseqüències de la violència i la discriminació exercides cap a determinades persones al llarg de la seva infància i adolescència, especialment en homes que tenen sexe amb homes, gais i lesbianes, persones amb VIH i altres diversitats”.

“La pèrdua de consciència, la desinhibició o l'eufòria que produeix el ‘chemsex’ fa que impacti negativament en l'adherència al TAR, produint fallades virològiques”

Per tot això, “el seu abordatge ha de ser multidisciplinar i multidimensional”, insisteix Beatriz Álvarez. La facultativa de la Jiménez Díaz fa referència a conjugar mesures que comprenguin intervencions no només a nivell individual sinó també interpersonal i comunitari. “I, tot això, de manera respectuosa i lliure de prejudicis”, afegeix. Els experts consideren que la solució, encara que complexa, passa ineludiblement per la conscienciació i la informació veraç i rigorosa sobre els riscos de la pràctica del ‘chemsex’. I per fer servir els canals i referents que fan servir els seus usuaris, com les xarxes socials o els personatges famosos.

De la mateixa opinió és María Martínez-Rebollar, metge especialista en Infeccioses de l'Hospital Clínic de Barcelona: “Hi ha persones que practiquen ‘chemsex’ en grup, però n'hi ha d'altres que ho fan amb diferents parelles i de manera individual amb cadascuna, amb la parella habitual, o en solitari. És important que contemplem aquesta diversitat a l'hora de l'abordatge perquè tot és ‘chemsex’”. Garrido postil·la: “Urgeix també una reflexió profunda sobre els models d'oci, l'abordatge de substàncies a la nostra societat i la seva implicació en la salut sexual. I, així, traçar respostes comunes i integrals, lliures d'estigma, accessibles, que prioritzin els drets de les persones, inclosos els drets en salut i plaer”. I afegeix: “No tots els usuaris tenen un patró addictiu”.

Sense drogues fins als 31 anys

Mateo és obertament homosexual des de jove. No ha tingut mai problemes amb això. “A l'institut tens por que ho sàpiguen, però jo mai he patit cap discriminació per ser homosexual. Ni al meu entorn familiar, ni amb amics”. El problema és que Mateo arrossega una depressió des de fa molts anys. “En la meva infància, no ho vaig passar bé... El meu pare no complia amb el seu paper de pare; simplement, treballava. I quan tornava, tornava borratxo perdut. Ens insultava. Mai no ens va arribar a enganxar, això sí. Això va produir força estralls en la meva autoestima. La meva mare sí que es preocupava per nosaltres, encara que fins a un cert punt. No permetia que hi hagués mal ambient a casa, però és molt freda, distant. La meva mare mai no m'ha fet una abraçada”, fa memòria. Pensa un segon i afegeix: “Encara que ells no saben que he caigut en el consum, actualment són un suport important per a mi”.

“Urgeix també una reflexió profunda sobre els models d'oci, l'abordatge de substàncies a la nostra societat i la seva implicació en la salut sexual. I, amb això, traçar respostes comunes i integrals, lliures d'estigma, accessibles, que prioritzin els drets de les persones, inclosos els drets en salut i el plaer”

Mateo va tenir una parella estable durant nou anys. No consumia drogues. Vivien junts. “Jo estudiava, ell treballava. Menjava saludable, feia exercici, tot allò que es pugui esperar d'una vida activa. Tot i que és clar que tenia molts complexos”. En aquell temps, Mateo encara anava a teràpia per lluitar contra la depressió. I li funcionava raonablement. Just després d'acabar els estudis, va decidir viatjar un any a Anglaterra per aprendre anglès. A la tornada, va trobar feina en un local de lleure els caps de setmana; avui, és responsable d'aquest local. El que havia de ser una cosa puntual, mentre estudiava per unes oposicions, es va convertir en la seva manera de guanyar-se la vida. “M'agraden la meva feina i els meus companys. No he fallat mai a la feina, però els meus companys m'han cobert més d'una vegada quan he arribat en mal estat després d'una sessió”.

La relació amb la seva parella es va complicar després de tornar d'Anglaterra i la pandèmia de Covid-19 va ser la punta. Es van separar. “Tenia 30 anys i la situació em va afectar perquè jo tenia una vida construïda amb ell en tots els sentits”, reconeix. Fins aquell moment, mai no havia provat les drogues, només prenia begudes alcohòliques. “Sortia molt de festa i vaig començar, de manera puntual. Em vaig dir: ¡ui!, això ja és una altra cosa”. Poc després, a l'abril del 2023, va consumir Alfa per primera vegada. “No la coneixia. Ni tan sols l'havia sentit esmentar. Vaig quedar amb un noi i me’n va oferir. I vam tenir sexe”. Després hi va haver diverses experiències més, de manera esporàdica. Fins que un dia de festa va entaular conversa amb algú (Mateo no vol donar el seu nom) que el va convidar a casa seva. “És una de les persones més conegudes al circuit de consum d'Alfa. I les pràctiques cada cop van anar a més, a més, a més…” L’agost del 2023: Mateo abandona la teràpia perquè creu sentir-se “estable”, i amb l'autoestima “recuperada”. I tot es comença a descontrolar.

Descontrol en poc temps

El noi que li subministrava Alfa s'encaterina de Mateo. Ja queden de manera continuada. Des del setembre comença a consumir moltíssim. Tot s'atura quan s'assabenta, a l'octubre, que té VIH: “Quan estàs malalt, tampoc tens ganes de fer res. Em van ingressar a l'hospital un mes i mig. Vaig sortir amb el convenciment que m'apartaria de tot allò”. Però el noi va tornar a contactar-lo. Mateo el va avisar que tenia VIH, a ell va semblar no importar-li. “Em va dir que prenia medicació preventiva contra el virus. Que simplement volia quedar amb mi per drogar-se i tenir pràctiques sexuals. Vaig recaure amb ell, però no amb més gent; tenia por que altres s'infectessin mentre jo no fos indetectable”. Es considera que una persona amb VIH és indetectable quan, gràcies al tractament antiretroviral (TAR), té uns nivells del virus tan baixos que no el transmet a altres persones, encara que faci pràctiques sexuals sense protecció.

Mateo comenta que durant les sessions els participants no se solen preguntar si algú té una infecció de transmissió sexual (ITS) o VIH. Es dona per fet. O arriba un moment en què ja és igual. “Simplement, es practica sexe sense cap mena de precaució. Encara que tampoc no et pots fiar del que et diuen al principi, és clar”.

Les sessions de ‘chemsex’ desorganitzen les rutines. S'incrementa el risc de desatendre el tractament contra el VIH. Fins i tot, en alguns casos, alguns usuaris suspenen voluntàriament la presa durant el cap de setmana per evitar efectes no desitjats. Ramon Morillo, especialista en Farmàcia Hospitalària de l'Hospital San Juan de Dios de Sevilla, creu que “la pèrdua de consciència, la desinhibició o l'eufòria que produeix el ‘chemsex’ fa que impacti negativament en l'adherència al TAR, produint fallades virològiques”. L'adherència és la capacitat per prendre la medicació que ha estat prescrita respectant dates i horaris, nombre de dosis, quantitat de pastilles o la conservació correcta.

Mantenir l'adherència, a més, afavoreix la indetectabilitat i ajuda a minimitzar la possible aparició de resistències, que poden comprometre la salut del pacient amb VIH a futur, així com augmentar la càrrega viral i transmetre el virus del VIH als altres.

Morillo alerta sobre algunes possibles conseqüències de l'ús de drogues mentre es pren el tractament contra el VIH. “Alguns dels tractaments antiretrovirals poden interaccionar amb certes drogues utilitzades en el chemsex, modificant la manera com es metabolitzen, i donant lloc a un augment de la concentració de drogues a l'organisme i, per tant, de la seva toxicitat, cosa que pot produir potencialment sobredosi”, explica.

Mateo afirma que ell va arribar a estar indetectable ràpidament perquè mai no s'oblida de prendre la medicació del VIH. “Almenys això ho faig bé. Encara que estigui en una sessió de ‘chemsex’, em poso una alarma i paro per prendre el tractament antiretroviral”, diu amb un mig somriure. Però, amb la indetectabilitat, va tornar a practicar ‘chemsex’ sense cap mena de precaució i amb moltes persones diferents. “Sempre quedava amb ell, però al final s'hi acaben unint més persones, o jo m'hi incorporava amb altres. De vegades érem tres, altres vegades cinc o sis”. Amb el ‘chemsex’, confessa, “arriba un punt en què només penses a consumir i quedar amb nois per tenir sexe. Hi ha gent que es pot passar dies tancada a casa, en una habitació, amb un matalàs a terra, amb una brutícia que no puc ni descriure. I consumint, consumint, consumint. Et destrueix”.

Ell, després de les sessions, es queda tan malament que, “per deixar de sentir-me així, segueixo consumint més”. Mateo ha arribat a estar tres dies consumint drogues i mantenint sexe en grup. “Tres dies seguits sense dormir, gairebé sense beure aigua ni menjar. Acabes que ni et reconeixes”.

“Almenys avui soc conscient que tinc un problema, que hi he de posar una solució. Quan vaig començar a ser-ne conscient, la primera decisió que vaig prendre va ser explicar-ho a tot el meu entorn per tenir una mica més de reforç en aquest sentit. La segona decisió va ser començar a bloquejar gent relacionada amb el ‘chemsex’, esborrar-me de totes les aplicacions i estar una temporada sense sortir de festa”. Hi ha diverses aplicacions habituals per a trobades sexuals entre homes. “Alguna és un descontrol total. No hi ha cap filtre, quedes per practicar ‘chemsex’ i fins i tot per aconseguir la droga a través de l'aplicació”, explica Mateo. “El pitjor és que sempre tens la possibilitat de quedar amb algú. És molt fàcil… T'instal·les l'aplicació novament i en qualsevol moment hi ha una oportunitat”.

Mateo té dos germans, un noi i una noia, amb qui manté una bona relació. Fa poc els va confessar que tenia un problema amb les drogues. Ells van anar a ajudar-lo. “Sé que hi són per a qualsevol cosa”. Abans d'acomiadar-nos, ens diu que s'apuntarà al grup de suport específic sobre sexe i drogues que acaba de posar en marxa Lambda. Ho fa gràcies a Mar Zaragoza, la psicòloga que ha desenvolupat el grup de suport. “Des que vaig començar a consumir ja no soc jo mateix. Vull deixar-ho i tornar a tenir una vida completament nova. Com la tenia abans”.