La Rioja, Galícia o Navarra lideren el rànquing de les comunitats amb menys intrusions, però l'Observatori de Verisure revela que la seguretat també depèn de factors com ara el tipus d'habitatge, l'hora del dia o els hàbits quotidians.
La Rioja, Galícia o Navarra lideren el rànquing de les comunitats amb menys intrusions, però l'Observatori de Verisure revela que la seguretat també depèn de factors com ara el tipus d'habitatge, l'hora del dia o els hàbits quotidians.
Contingut ofert per:
Escollir on viure és una decisió que sol estar condicionada per molts factors: les oportunitats laborals, els serveis disponibles, la qualitat de vida o simplement el vincle personal amb un lloc on es troben la nostra família, els nostres amics i el nostre entorn habitual. Però hi ha un aspecte que pren més força: la seguretat. No és casualitat. La seguretat ocupa el segon nivell de la piràmide de necessitats de Maslow, només darrere de les necessitats fisiològiques bàsiques. El nostre cervell està programat per prioritzar la supervivència i evitar el perill.
En aquest sentit, segons les dades recollides a l'Observatori de Verisure 2026, elaborat a partir de les dades de la seva Central Receptora d'Alarmes i del Balanç de Criminalitat del Ministeri de l'Interior, La Rioja, Galícia, Navarra, Extremadura i la Comunitat de Madrid encapçalen la llista de les comunitats autònomes en registrar un menor nivell d'intrusions i una evolució positiva de les taxes de criminalitat. Per part seva, Guadalajara, Lugo i Lleó se situen entre les tres províncies més segures. A més, Andalusia, Múrcia, La Rioja, Castella i Lleó i Aragó destaquen entre les regions que han reduït més aquest tipus d'incidents respecte a l'any anterior.
L'Observatori de Verisure 2026 posa de manifest que la seguretat no depèn únicament del territori. La ubicació només és una part de l'equació. El tipus d'immoble, el moment del dia o fins i tot si es tracta d'un dia festiu, influeixen en els patrons de les intrusions i ajuden a comprendre millor com evolucionen els riscos. En el cas dels habitatges, aquests es concentren principalment entre les sis de la tarda i les onze de la nit, amb un pic els dissabtes entre les set i les vuit. En els negocis, en canvi, el patró canvia completament i la major activitat es registra durant la matinada, especialment entre les dotze i les cinc del matí, amb més incidència els dijous entre les 03:00 hi les 04:00 h.
Cal assenyalar que els dies festius també presenten una probabilitat d'intrusió més gran, amb un 34% més de probabilitat de patir-la en coincidir amb períodes en què molts habitatges romanen buits.
Aquest document també identifica diferències segons el tipus d’immoble. Els xalets i viles presenten una exposició més gran que els pisos o apartaments, mentre que les segones residències concentren un risc superior pel fet que romanen desocupades durant més temps.
Tot i això, els negocis tenen gairebé quatre vegades més probabilitats de patir una intrusió que una residència. Dins l'àmbit empresarial, els bars i restaurants continuen sent els establiments on es registren més intrusions, davant de les oficines, que presenten una incidència menor.
D'altra banda, es consolida una tendència que ja s'havia observat a l'informe de l'any anterior i és que aquests incidents es continuen concentrant en vies aïllades com carreteres, polígons industrials i finques, en lloc de zones urbanes més transitades. Això s'explica perquè les vies més allunyades reuneixen les condicions que busquen els intrusos: menys vigilància, escassa presència de vianants i rutes més accessibles.
L’Observatori també ofereix una fotografia sobre com es percep la seguretat. En concret, el 74,5% de les persones participants a l'estudi de Verisure consideren que Espanya continua sent un país segur. Alhora, la importància que la població concedeix a protegir la seva llar continua creixent i ja arriba al 94% dels enquestats, que qualifiquen la seguretat com un aspecte molt o força important en el seu dia a dia.
Aquesta conscienciació més gran es tradueix també en una evolució de les mesures de protecció. El 86,7 % de les llars i negocis ja disposen d'un sistema de seguretat. Les portes blindades continuen sent la mesura més utilitzada, però cada cop guanyen més protagonisme les solucions connectades, com les alarmes enllaçades a una Central Receptora d'Alarmes, les càmeres de vigilància o els panys intel·ligents. La tecnologia es consolida així com un complement per reforçar la protecció quotidiana. A més, aquest any han entrat a l'estudi l'espiell electrònic i la simulació de presència mitjançant encesa domòtica de llums, dues solucions de dissuasió intel·ligent pensades per dificultar la identificació d'habitatges buits.
L'estudi reflecteix, a més, com evolucionen les preocupacions de la ciutadania. Els robatoris continuen sent el principal motiu d'inquietud quan es parla de protegir la llar, seguits per l'ocupació, mentre que els delictes en línia apareixen per primera vegada entre les cinc principals preocupacions.
Tot plegat, l'Observatori de Verisure dibuixa un mapa de la seguretat que va més enllà d'un rànquing territorial. Conèixer quan es produeixen més intrusions, quines característiques fan més vulnerable un immoble o com evolucionen els hàbits de protecció permet entendre millor la realitat i adoptar mesures preventives adaptades a cada situació. En definitiva, la seguretat no depèn només del lloc on vivim, sinó també del coneixement dels riscos i de com ens hi anticipem.