L’alberto i la marina
família acollidora
Aquesta és l’experiència de l’Alberto i la Marina, una família que va decidir acollir el 2015 quatre germans a través del programa AcogES+ d’Aldeas Infantiles SOS.
Fa set anys, l’Alberto i la Marina van prendre la decisió més important de la seva vida. Canviar la sort del Miguel, l’Eduardo, el Marcos i el Rubén, quatre germans que es trobaven en acolliment residencial.
Ho van fer gràcies al programa d’Aldeas Infantiles SOS, que promou l’acolliment familiar com a opció de convivència per a nens, nenes i adolescents tutelats amb necessitats o circumstàncies especials i grups de germans.
En el cas d’aquesta família, que viu a Conca, els nens beneficiats pel programa presentaven un diagnòstic del Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDH) i Trastorn Oposicionista Desafiador (TOD) i dificultats en els àmbits escolar, emocional i social. Des de la seva acollida, l’Alberto, la Marina i el seu fill biològic els han proporcionat un entorn segur i el suport emocional que necessiten els nois, que avui ja tenen 13, 14, 16 i 17 anys.
“Ofereixes als nens la possibilitat de créixer en família i de tenir un futur millor”
¿Per què van decidir convertir-se en família acollidora?
La idea ha estat present durant molt temps, però no havíem trobat el suport i acompanyament adequat per portar-la a terme fins que vam conèixer el programa d’Aldeas Infantiles SOS.
¿Com va ser tot el procés d’acollida?
Va ser un procés minuciós i integral, prioritzant sempre l’interès superior dels nens i respectant les necessitats de cadascun d’ells. Primer ens van preseleccionar com a família d’acollida des d’Aldeas. Fins aquell moment, només sabíem que un grup de quatre germans buscaven una família d’acollida. Després, l’Administració ens va concedir la idoneïtat i vam començar un procés progressiu d’adaptació que va durar tres mesos i en el qual els nens van poder familiaritzar-se a poc a poc amb la seva nova realitat. En el terreny emocional, sentíem una barreja d’alegria i vertigen.
¿Els demanaven algun requeriment indispensable per poder participar en aquest programa?
Vam passar per un procés de selecció que va durar aproximadament vuit mesos i en el qual un equip de professionals especialitzats en acolliment familiar havien de trobar la família més adequada per al grup de germans que més tard es convertirien en els nostres fills d’acollida. Un dels requeriments més importants que recordem era la disponibilitat d’anar-nos-en a la ciutat on vivien els nens, per les característiques i necessitats dels nens.
¿Reben algun tipus de suport durant el procés d’acollida?
A través d’aquest programa, Aldeas Infantiles SOS ofereix una xarxa de suport integral que inclou el suport econòmic necessari perquè puguem centrar-nos en la criança dels nens, formació contínua i orientació setmanal per part d’una treballadora social. A més, comptem amb acompanyament psicològic per part de l’equip de Teràpia Familiar d’Aldeas Infantiles SOS durant tot el període d’acolliment, especialment durant el primer any. A més, periòdicament s’organitzen «espais de respir» on pares i mares d’acollida disposem d’uns dies de descans mentre els nens disfruten d’activitats d’entreteniment com, per exemple, campaments d’estiu.
¿Quina ha sigut la part més difícil del procés?
Des de la nostra experiència, els moments més difícils de l’acolliment són sempre les primeres vegades. Per exemple, la primera vegada que els nens s’enfaden o la primera vegada que falten el respecte als adults. Una vegada aprens a gestionar-ho, el repte és aconseguir ser cada vegada més creatiu a l’hora de resoldre els conflictes i buscar solucions que afavoreixin una bona convivència.
¿Com va ser aquesta primera trobada amb els nens i la seva adaptació a la llar?
La primera trobada va ser a les instal·lacions de l’Àrea de Menors, on el tècnic ens va presentar els nens. Ens sentíem plens d’il·lusió i nervis. Va ser molt emocionant veure’ls. A l’acabar la visita ens vam quedar amb la sensació que anàvem pel bon camí. També ens vam adonar que eren quatre, ¡Però amb l’energia de setze! En les següents trobades els nens sempre hi van acudir acompanyats pels seus educadors i per la directora del programa d’Aldeas per afavorir una transició tranquil·la i gradual.
Una vegada a casa, al principi vam viure una etapa complicada. Els nens tenien moltes pors i emocions contradictòries que no sabien expressar de la millor manera i va haver de passar un temps fins que vam descobrir com comunicar-nos adequadament i entendre’ns els uns als altres.
¿Què és el que més els ha impactat de l’experiència?
Fins ara, el que més ens ha impactat és comprovar fins a quin punt ens marquen les experiències viscudes durant els primers anys de vida i com poden arribar a condicionar el nostre futur. Però també hem descobert que es pot fer molt de bé a un nen que ho necessita amb paciència, afecte, estima i protecció. A més a més, hem après a ajustar les nostres expectatives, ja que la finalitat de ser família acollidora no és satisfer les nostres necessitats personals com a pare i mare, sinó oferir als nens una llar on sentir-se segurs i créixer feliços.
¿Què els dirien a les famílies que s’estan plantejant acollir?
És un projecte de vida complex i molt gratificant en el qual sents que estàs aportant una cosa positiva a la societat: oferir a nens i nenes que ho necessiten la possibilitat de créixer en família i l’opció de tenir un futur com el de qualsevol altre nen o nena. Per fer-ho, és fonamental comptar amb una xarxa integral de suport professional i formació continua com la que ofereix Aldeas Infantiles SOS a través d’aquest programa.