Infància
Dia Mundial dels Avis
Gairebé la meitat dels avis espanyols cuiden els nets de forma habitual. El Dia Mundial dels Avis, Aldeas Infantiles SOS posa el focus en els que, a més, assumeixen la criança dels seus nets quan els pares no poden fer-ho, convertint-se així en avis acollidors.
Portar els nens a l’escola, recollir-los al sortir de classe, preparar el dinar, ajudar amb els deures, acompanyar-los a les activitats extraescolars o quedar-s’hi quan sorgeix un imprevist són tasques que formen part de la rutina de milions d’avis a Espanya. Una ajuda que, lluny de ser puntual, s’ha convertit en un pilar essencial per a la conciliació familiar. Amb motiu del Dia Mundial dels Avis, Aldeas Infantiles SOS vol reconèixer el paper que exerceixen les persones grans en la criança dels seus nets i posar en valor una realitat que sovint passa desapercebuda. Segons l’informe Abuelos y abuelas, ¿qué haríamos sin ellos?, elaborat per l’organització, el 46,7% dels avis espanyols cuiden els nets de forma habitual mentre els seus fills treballen. De fet, el 85% participa en algun moment en la seva cura, un 39,2% ho fa diverses vegades per setmana i un 28,6%, cada dia. En conjunt, dediquen una mitjana de 16 hores setmanals a aquesta tasca.
Més enllà del temps que hi dediquen, els avis ofereixen recolzament emocional, transmeten valors i, en molts casos, també sostenen les seves famílies des del punt de vista econòmic. De fet, el 63% de les persones grans ajuden econòmicament els seus fills i nets, segons el II Baròmetre del Consumidor Sénior del Centre d’Investigació Ageingnomics de la Fundació Mapfre (2022). «La seva presència en la criança està associada a un millor desenvolupament cognitiu i a un benestar emocional més gran i social. A més, són una valuosa font de transmissió de valors, tradicions i saviesa», apunten des d’Aldeas Infantiles SOS. Els beneficis de la criança arriben també als avis i àvies: els proporciona una sensació de propòsit i satisfacció personal, i pot suposar una oportunitat de comprovar que continuen sent útils. No obstant, quan assumeixen el rol dels seus fills en la criança també poden veure’s obligats a renunciar a altres àrees de valor, com les relacions amb amics i les activitats de desenvolupament personal.
D’avis a principals cuidadors
També hi ha situacions en les quals el seu paper va molt més enllà del recolzament quotidià. A Espanya, 10.452 nens, nenes i adolescents viuen en acolliment en família extensa, una mesura de protecció per la qual passen a conviure amb algun membre de la seva família biològica quan els seus pares no poden fer-se’n càrrec. En la majoria d’aquests casos són els avis els que assumeixen aquesta responsabilitat. Deixen de ser únicament avis per convertir-se en els principals cuidadors dels seus nets, afrontant una criança marcada, en moltes ocasions, pel dol que suposa la separació dels progenitors i per nous reptes educatius, emocionals i econòmics.
El José Luis i la Manuela coneixen bé aquesta realitat. Tots dos són acollidors de la seva neboda neta de nou anys i expliquen com aquesta responsabilitat ha transformat el seu dia a dia. «És una tasca que requereix tot el teu esforç i modifica les teves rutines. Hem de reciclar-nos contínuament per adaptar-nos als nous temps: ajudar-la amb els deures o portar-la a la tarda a les classes extraescolars». Tot i així, asseguren que l’esforç val la pena: «La nostra neta és la nostra vida i això no ho canviem per res al món. Cada nit, abans d’anar a dormir, li recordem que l’estimem».
El 85% de los abuelos participa en algún momento en el cuidado de sus nietos
Cuidar també els que cuiden
Des d’Aldeas Infantiles SOS recorden que assumir aquesta responsabilitat suposa un esforç important per a persones que, en molts casos, també afronten els desafiaments propis de l’envelliment. S’hi afegeixen les diferències generacionals, els dubtes sobre com respondre a les noves necessitats educatives o emocionals dels menors i, en ocasions, el desgast psicològic derivat d’una situació familiar complexa. L’organització reclama per això una xarxa de suports específica per als avis acollidors. Entre altres mesures, demana orientació i assessorament adaptats a les seves necessitats; serveis de mediació familiar i atenció psicològica; recursos formatius per enfortir les seves capacitats de criança, construir vincles segurs amb els nets i acompanyar-los en el seu desenvolupament educatiu, salvant a més la fractura digital derivada del salt generacional; xarxes de recolzament emocional; i un reconeixement més gran de la tasca social que exerceixen en la protecció de la infància.
El 2025, Aldeas Infantiles SOS va acompanyar 501 famílies a través dels Programes d’Acolliment en Família Extensa amb els quals compta a l’Aragó, Cantàbria, Catalunya, Galícia i la Comunitat de Madrid. Des d’aquests programes, l’organització orienta i assessora les famílies en tot el procés. La seva ajuda permet que moltes famílies puguin tirar endavant, però també insisteixen en la necessitat de reforçar mesures de suport per als que després d’haver criat una generació, tornen a fer-ho amb la següent.