Joves extutelats
El sistema de protecció
Aldeas Infantiles SOS alerta que quatre de cada deu joves que han crescut en el sistema de protecció estan en risc de pobresa o exclusió social i reclama suports més enllà dels 18 anys per trencar amb la transmissió intergeneracional de la pobresa
A l’arribar a la majoria d’edat, prop de 4.000 joves que viuen en acolliment han d’abandonar cada any el sistema de protecció. Mentre la mitjana d’emancipació a Espanya frega els 30 anys, ells es veuen obligats a iniciar una vida adulta per a la qual, en la majoria dels casos, no compten ni amb xarxa familiar, ni amb estabilitat emocional, ni amb recursos econòmics. Per a molts, la majoria d’edat és sinònim de llibertat, però per a aquest col·lectiu, arribar a l’edat adulta es converteix en un salt al buit. «Per a ells, complir 18 anys representa l’inici d’una etapa d’incertesa i responsabilitat que en la majoria dels casos assumeixen en solitari», expliquen des d’Aldeas Infantiles SOS.
Les dades amb què treballa l’organització, recollides a l’informe Condicions de vida després de sortir del sistema de protecció a Espanya, revelen que el 40,9% de les persones extutelades estan en risc de pobresa o exclusió social, una taxa molt superior al 24,5% de la població general.
AAixí mateix, el salt obligatori a l’emancipació desencadena altres dificultats associades com accedir a una vivenda sense avals, una cosa que resulta gairebé impossible; la urgència per cobrir despeses els empeny a llocs de treball precaris, sovint incompatibles amb continuar estudis; i la fragilitat dels vincles familiars i socials multiplica la sensació d’aïllament. «Els joves ens traslladen que la sortida del sistema es viu amb por i inquietud, i amb una pressió constant per tirar endavant sense gairebé suports», assenyalen des d’Aldeas Infantiles SOS.
Trencar la cadena de pobresa intergeneracional
L’organització recorda que la pobresa té un fort component intergeneracional. El 43,5% de les persones extutelades amb fills es troben en risc de pobresa o exclusió, tot i que més de la meitat aconsegueix normalitzar la seva situació. «La pobresa s’hereta, però no és un destí inevitable, es pot esquivar amb suports adequats», afirmen. De fet, sis de cada deu joves extutelats —amb o sense fills— aconsegueixen integrar-se plenament a la societat quan compten amb acompanyament prolongat, accés a vivenda, oportunitats formatives i suport emocional estable.
Per això, des d’Aldeas Infantiles SOS recalquen la necessitat que l’acompanyament als extutelats s’allargui més enllà de la majoria d’edat, almenys fins als 25 anys, equiparant-los a altres joves que sí que compten amb suport familiar. Els mateixos nois i noies, que s’han reunit en grups de discussió que han organitzat des d’Aldeas Infantiles SOS, demanen planificar la seva sortida amb dos anys d’antelació, ser reconeguts oficialment com a col·lectiu vulnerable i deixar de ser invisibles en les estadístiques públiques perquè puguin dissenyar-se polítiques basades en dades.
Aldeas Infantiles SOS alerta que cada any 4.000 joves extutelats afronten la vida adulta sense suport.
Sortida del sistema de protecció
Accedir a una ocupació estable, disposar d’una vivenda segura i rebre suport psicològic figuren entre les prioritats que plantegen els joves extutelats. Així mateix, reclamen que es combatin els prejudicis que pesen sobre ells i que dificulten la seva integració. Molts han viscut canvis constants de centre o de família d’acollida, cosa que debilita les seves xarxes de suport i dificulta el seu sentit de pertinença.
Aldeas Infantiles SOS coneix de primera mà aquesta realitat ja que fa més de dues dècades que treballa amb els nois i noies que deixen el sistema de protecció a través dels seus Programes de Joves. El 2024 va acompanyar 1.406 joves en vuit Projectes d’Autonomia, vuit d’Emancipació, vuit Serveis d’Ocupació i 2 Tallers Professionals. Més enllà dels recursos materials, l’organització destaca el valor del vincle com a motor de transformació. «No treballem per als joves, sinó amb ells, des del respecte a les seves històries i decisions. Els ajudem a enfortir la seva confiança, la seva resiliència i les seves xarxes de suport, perquè puguin construir un futur plenament independent,» conclouen.
L’informe Condicions de vida després de sortir del sistema de protecció a Espanya recorda la urgència de prendre mesures per garantir que cap jove es quedi enrere al complir la majoria d’edat. La transició del sistema de protecció cap a una vida independent és un dels trams més sensibles d’aquests joves, en els quals comptar amb suports específics i prolongats durant més temps, pot marcar la diferència entre vulnerabilitat i oportunitat.