És bressol del rom i alberga la fàbrica d’aquest destil·lat més antiga d’Europa. Només aquí podran tastar vins volcànics i fer un tast submarí. Va veure néixer la cerveseria artesanal amb més solera d’Espanya i guarda el secret del vodka més pur del món. Parlem de l’arxipèlag canari, temple de glops únics que sumen anys, prestigi i bon gust.
Quan algú pensa en vodka l’últim que li ve al cap és sol i platja, oi? Però, i si els dic que el vodka més pur del món es fabrica a les Illes Canàries? «Se le fue el baifo!», dirien algunes assegurances de la meva ficada de pota i recorrent al refranyer canari. Doncs no. Molt lluny de la freda Rússia, a Ingenio, una localitat de Gran Canària que deu el seu nom a les instal·lacions destinades al processament de la canya de sucre, es fabrica Blat, l’únic vodka del món que ha rebut la certificació de les autoritats sanitàries nord-americanes que cada ampolla està lliure 100% d’impureses.
El vodka més pur del món es fabrica a les Illes Canàries
«L’excepcional puresa de Blat s’aconsegueix gràcies a la unió del millor blat combinat amb l’aigua procedent de les galeries subterrànies de roca volcànica de Canàries. Alcohol i aigua, res més», expliquen els creadors, els germans Esteve i Fernando Banús, que subratllen a més que la seva beguda «no deixa ressaca». Però si algú anhela conèixer com aconsegueixen eliminar totalment les impureses pròpies de la fermentació, males notícies: les visites a la planta estan prohibides a fi de seguir preservant el secret «més ben guardat de l’Atlàntic».
De tal canya, tal rom
Però no és aquest l’únic misteri i l’única sorpresa que amaguen les Illes Canàries en matèria de begudes espirituoses. De nou els proposo un joc, però en aquesta ocasió han d’assenyalar en un mapa el bressol del rom. Segur que molts dels seus dits apunten al Carib. Aquesta beguda, la favorita de pirates i navegants, va començar a escriure la seva història fa cinc segles a Amèrica quan Cristòfol Colom va portar la canya de sucre –la seva matèria primera– fins a les Antilles. Endevinen d’on procedia aquesta canya?
La canya de sucre és la matèria primera del rom
Parlar de rom és parlar de les Illes Canàries ja que d’aquí va sortir la canya de sucre que van portar els conqueridors. A més, a l’arxipèlag s’elaboren avui destil·lats únics com el Ronmiel de Canàries, amb Denominació Geogràfica Específica des de 2005. Si els agrada el rom, han de descobrir els matisos d’aquesta dolça varietat d’origen popular i fortament arrelada en la tradició canària. Sol, com a aperitiu o postres, en xarrup amb nata muntada i un toc de canyella, acompanyat amb una pedra de gel, combinat amb suc de llimona o en cocteleria... vostès trien.
Arehucas produeix 3 milions d'ampolles de rom a l'any
Arucas, gust de tradició
Tot i que la producció de ronmiel es pot realitzar a tot l’arxipèlag, Arucas, municipi al nord de Gran Canària, és conegut com la Ciutat del Ronmiel, tant per la producció de canya com perquè aquí es troba la històrica Destilerías Arehucas, la fàbrica de rom en actiu més gran i antiga d’Europa.
Establerta el 1884 com a planta sucrera, a dia d’avui Arehucas (nom que prové del topònim aborigen de la zona), produeix 3 milions d’ampolles de rom a l’any i factura al voltant de 20 milions d’euros anuals. Gairebé res! En el seu ampli catàleg de productes, per descomptat, ronmiel, però a més roms envellits 7, 12 i 18 anys i, la joia de la corona, el rom Capità Kidd, que embotellen directament d’unes bótes en què roman des de 1983. A més, tenen gust de tradició el seu licor de plàtan o el de bienmesabe, que captura i sintetitza l’essència de les genuïnes postres illenques.
Bótes del celler de Destil·leries Arehucas
Si els han vingut ganes de conèixer de prop aquest temple del rom, estan de sort, ja que La Fábrica, com popularment se la coneix, té les portes obertes per a tot aquell que s’apropi a Arucas. «L’any passat vam superar els 95.000 visitants, molts alemanys i nòrdics, però també cada vegada més turistes peninsulars i illencs», assenyala César Arencibia, responsable de turisme i relacions públiques. Per 3,50 €, «s’aprèn sobre l’esdevenir d’una empresa centenària i una indústria d’una llarga i arrelada tradició» visitant el celler d’envelliment (amb fileres de bótes de roure, algunes signades per personatges famosos), el molí, la sala de fermentació, la destil·leria i la planta d’embotellament, abans de passar a la degustació de roms i licors. Com subratlla el responsable: «Qui ens visita es troba amb un tros de la història sensorial de la nostra illa».
Cervesa tropical i artesanal
Si el rom agermana Canàries amb el Carib, la influència llatina es nota també en altres begudes. Sense anar més lluny, la cervesa local per excel·lència de Gran Canària es diu Tropical, mateix nom que una centenària cervesa cubana. «Tropical, la cervesa sense rival» es fabrica des de 1924, i és la germana gran de Dorada, la marca més consumida a Tenerife.
Però entre aquestes marques clàssiques, produïdes per la Compañía Cervecera de Canarias, i altres conegudes cerveses industrials, en els últims anys ha començat a guanyar terreny altra generació de noves i atractives elaboracions de cervesa que porten per cognom «artesanal».
Jaira, Tierra de Perros, Gara, Nao o Chutney són algunes de les cerveses artesanals canàries que coexisteixen a l’arxipèlag canari i competeixen amb els gegants del llúpol i l’ordi. «El sector està en un autèntic boom, ha proliferat enormement i puja com l’escuma. Actualment, a les Canàries, devem tenir al voltant de 20 fàbriques de cervesa artesana», explica Teresa Queipo, al capdavant de Tacoa, la primera fàbrica artesanal de cerveses de Canàries i, actualment, la més antiga d’Espanya.
Si són cervesers i tenen set amb només sentir les sigles IPA, IBU o ALE, a la fàbrica que Tacoa té des de 2001 al municipi del Sauzal, Tenerife, gaudiran veient el delicat procés de fabricació de les seves cerveses. Si, per contra, aquests termes no els diuen res o els sonen a xinès, aquí podran començar a escriure la seva particular «birrapèdia». A més de provar les seves creacions «elaborades amb ingredients 100% naturals», Teresa convida els visitants a aventurar-se en el maridatge amb plats de la gastronomia canària: «El formatge curat Maxorata (Fuerteventura) és perfecte per maridar una cervesa IPA; a un bacallà salat amb ceba, a l’estil canari, li aniria de perles una Golden Ale; per a un escaldón de gofio con caldo de cocido, una Pale Ale; per a un conill al salmorejo recomanem la Porter, cervesa negra estil anglès elaborada amb mel de palma».
Tacoa elabora a més El Teide. Quatre maltes, tres llúpols, aigua volcànica i mel floral de tajine vermell, planta endèmica que només creix a la muntanya més alta d’Espanya (3.718 metres). Els únics llocs del món per adquirir-la són el telefèric i el Parador de las Cañadas, així que si pugen al Teide, no s’oblidin d’arrodonir la visita provant in situ la cervesa més exclusiva.
Cervesa artesanal El Teide
Vinyes úniques al món
Però aquest viatge dels sentits per les Illes Canàries no estaria complet sense provar els seus vins. L’arxipèlag s’ha consolidat com una destinació idònia per a l’enoturisme i en gairebé totes les illes trobaran deliciosos vins amb denominació d’origen pròpia. En total hi ha deu DOP, cinc d’aquestes a Tenerife, una a Gran Canària, La Gomera, El Hierro, La Palma i Lanzarote.
El raïm de malvasia, preferent a les vinyes de Lanzarote, és la varietat que més fama ha donat als vins de l’arxipèlag. Segles enrere va tenir als seus peus tot Anglaterra i tal va ser l’èxit del seu dolç sabor que grans escriptors com Shakespeare o Robert Louis Stevenson l’esmentaven en les seves obres. Però el patrimoni vitivinícola de Canàries és ric i variat. Cal destacar que les Illes van estar totalment exemptes de la «terrible plaga de la fil·loxera» que en la dècada de 1870 va assotar Europa i va causar tants estralls en les principals zones vitivinícoles espanyoles. Això, unit a les característiques volcàniques dels sòls i la varietat de paisatges i microclimes, explica que a les Illes convisquin varietats de vinya úniques al món amb altres d’extraordinari caràcter i personalitat. En total hi ha «més de 80 varietats de vinyes identificades», expliquen des de la DOP Islas Canarias, «marca comuna» creada per a la projecció del vi canari a l’exterior.
Raïm de malvasia
Vins volcànics i submarins
Relíquia vivent és, per exemple, el raïm forani de La Gomera: la seva antiguitat arriba com a mínim cinc-cents anys, enfront dels 150 de les vinyes d’Europa. I si visiten el Paisatge Protegit de la Geria, a Lanzarote, on operen nombrosos cellers, entendran per què se sol parlar de viticultura heroica quan es fa referència a les vinyes més singulars d’Espanya. Un paisatge únic, resultant de les erupcions volcàniques del segle XVIII, amaga ceps de malvasia volcànica que necessiten un manteniment constant i manual per obtenir excel·lents vins blancs i dolços. Normal que un espectacle així atregui cada any milers d’aficionats al turisme del vi.
Paisatge Protegit de la Geria, Lanzarote
Però si busquen emocions fortes, les Illes Canàries els tenen reservada una altra sorpresa. Oculta sota les aigües de l’oceà Atlàntic, la Bodega Submarina de Canarias, a Porís de Abona (Tenerife), ofereix una experiència única al món: fer un tast a 18 metres de profunditat i després visitar Bodegas Monje per gaudir d’un dinar i comparar el vi submarí amb el seu testimoni a terra.
S’animen?