Pot resultar sorprenent per a moltes persones, però és que en realitat tenen més en comú del que pugui semblar. Totes són d'Amèrica del Sud i pertanyen a la família de les solanàcies. Però no només comparteixen el lloc d'origen, també tenen un altre punt de connexió: contenen nicotina de manera natural.
Tothom sap que la fulla de la planta de tabac conté nicotina. Però el que potser no és tan conegut és que aquesta substància també es troba en certs aliments que consumim de manera habitual, ja que es crea a les arrels de les plantes, encara que no totes les espècies acaben produint-la a les seves fulles o als seus fruits. A més de les patates i els tomàquets, hi ha altres verdures que també inclouen la nicotina entre els seus components, com els pebrots, les albergínies o la coliflor.
¿Com es produeix la nicotina?
La resposta és senzilla: de les plantes. Més concretament, i com comentàvem, es troba a la família de les solanàcies, entre les quals s'inclouen, per exemple, els tomàquets, les patates o les albergínies, però en concentracions molt baixes.
Algunes plantes, com les esmentades anteriorment, produeixen aquest compost orgànic alcaloide perquè els beneficia. Tot i això, l'objectiu principal d'aquesta substància química a les plantes es desconeix, però estudis han demostrat que almenys una de les seves funcions és defensar-se dels atacs dels insectes.
La nicotina no és la causa principal del dany associat a l'hàbit de fumar
La planta del tabac és sens dubte la que té més concentració de nicotina. La nicotina pot ser introduïda al cos a través dels pulmons, la boca i la pell, i la seva forma d'absorció en determina la velocitat i la quantitat. Un cop absorbida, ingressa al torrent sanguini i es distribueix, en diferents concentracions, a tots els teixits i òrgans, inclòs el cervell.
Tot i que aquesta substància provoca efectes farmacològics sobre les persones, com l'augment de la freqüència cardíaca i la pressió arterial, i no està exempta de risc i ser addictiva, la ciència ha demostrat que la nicotina no és la principal causa de malalties relacionades amb l’hàbit de fumar.
El risc més gran associat a l'hàbit de fumar està en el fum que es produeix en cremar el tabac. Quan encenem una cigarreta, es desencadena el procés de combustió, que arriba a assolir temperatures extremes, que fins i tot poden arribar a superar els 600ºC amb les calades. Són aquestes altíssimes temperatures les que alliberen els alts nivells de substàncies químiques presents al fum que inhala el fumador adult. Els estudis científics han demostrat que a mesura que la temperatura del tabac augmenta, els nivells de químics nocius s'incrementen, ja que: la combustió provoca que el fum resultant contingui més de 6.000 substàncies químiques, de les quals s'han arribat a detectar fins a 100 compostos perjudicials o potencialment perjudicials.
Cada any, milions de fumadors decideixen continuar fumant tot i saber que la millor decisió que poden prendre és deixar el tabac i la nicotina del tot. En concret, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que, avui dia, més de 1.000 milions de persones fumen al món, i aquesta xifra no sembla baixar, ja que calcula que per al 2025 la xifra serà aproximadament la mateixa.
Actualment, els avenços tecnològics han permès el desenvolupament dels anomenats “productes lliures de fum”: productes que, en evitar la combustió, no produeixen fum sinó un aerosol o un vapor. En eliminar el fum, aquests productes poden reduir de manera significativa el nivell mitjà de químics nocius i potencialment nocius, la qual cosa els converteix en una millor elecció en comparació a continuar fumant cigarrets. És per això que aquestes alternatives lliures de fum recolzades per la ciència podrien exercir un paper positiu per a aquells fumadors adults que altrament continuarien fumant, tot i ser alternatives que no estan exemptes de risc i solen contenir nicotina.
1La nicotina és una substància addictiva present de manera natural a la fulla de tabac. Tot i que no és la principal causa de les malalties relacionades amb l'hàbit de fumar, no és innòcua i està contraindicada per a determinats perfils (menors, embarassades, lactants, diabètics, persones amb hipertensió o insuficiències cardíaques).