Cristina Bajo: «Participar en un assaig clínic m’ha canviat la vida»

L’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmune del sistema nerviós central que afecta el cervell i la medul·la espinal. És causada pel mal a la beina de mielina, és a dir, la coberta protectora que envolta les neurones. Quan la beina es danya, els impulsos nerviosos disminueixen o s’aturen. Entre els símptomes més comuns de la malaltia hi ha la pèrdua de visió, la pèrdua de força en braços i cames o la sensació d’entumiment a les cames. Però la malaltia pot variar molt d’una persona a l’altra, i per aquest motiu se la coneix com la «malaltia de les mil cares».

Un altre dels símptomes que pot presentar l’esclerosi múltiple és la disfàgia, la dificultat per a la deglució d’aliments. És un dels menys coneguts i va ser el primer que li va aparèixer a Cristina Bajo quan tenia 20 anys. Un diagnòstic erroni la va acompanyar fins als 40 anys, quan van començar els primers símptomes «visibles»: se li va paralitzar el braç i la cama dreta.

Després de noves proves i estudis, li van diagnosticar esclerosi múltiple. El retard en el diagnòstic va provocar que la seva malaltia es trobés en la fase primària progressiva, és a dir, una fase que està marcada per un empitjorament constant dels símptomes sense recurrències definides ni períodes de remissió. Fa anys, l’esclerosi múltiple estava considerada com una malaltia rara, tant perquè afectava 1 de cada 2.000 ciutadans com pel desconeixement per part de la societat. Actualment, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), se’n diagnostiquen 2.000 casos a l’any i la pateixen 55.000 persones al nostre país.

La història de la Cristina

«La malaltia avançava de pressa i jo vivia en pànic absolut, perquè em llevava al matí i cada dia era pitjor. La meva neuròloga em va proposar entrar en un assaig clínic, perquè, en aquell moment, per a l’esclerosi múltiple primària progressiva no hi havia cap tractament», explica Cristina Bajo. Va entrar en la fase II de l’assaig, en el conegut com a doble cec, això significa que els pacients no saben si estan prenent placebo o medicació. Més tard va descobrir que ella va estar amb medicació tot el temps. Els resultats positius van fer que es passés a la fase següent i tots els que participaven en l’assaig van passar a prendre medicació.

En el dia d’avui, després de 10 anys de recerca, el medicament s’ha comercialitzat i l’assaig es troba en fase IV per estudiar si té efectes secundaris a llarg termini. L’objectiu del tractament és frenar la progressió. «Participar en un assaig clínic m’ha canviat la vida. Si no hi hagués participat, segurament ara ja estaria al llit». A l’any d’entrar en l’assaig, la malaltia va posar fre.

Gràcies a la recerca clínica s’aconsegueix avançar en coneixement mèdic mitjançant l’estudi de les persones. Amb els assajos clínics es determina el funcionament de nous tractaments a través de quatre fases. L’any passat, a Espanya, més d’un terç dels assajos (328) es van centrar en fàrmacs per tractar el càncer, l’àrea amb més estudis, seguida de les malalties del sistema nerviós, l’àrea en què s’emmarca l’esclerosi múltiple, i les patologies del sistema immunitari. Les malalties respiratòries, hematològiques, víriques i cardiovasculars van ser les següents en nombre d’assajos el 2022, segons les dades del Registre Espanyol d’Estudis Clínics (REEC). I el 25% dels assajos clínics estan referits a malalties rares, amb 230.

La importància de participar en un assaig clínic

La Cristina sap que qualsevol en la seva situació hauria fet el mateix. «Quan hi ha medicació, és elegir entre la medicació i l’assaig, però en el meu cas era assaig o no tinc res per donar-te». Tot i que la Cristina va tenir tot el suport per part del seu entorn, admet que la decisió la va haver de prendre ella. «Són decisions absolutament personals, ets tu el que saps a què t’enfrontes, com estàs, com et sents i el que vols de la vida».

Espanya va autoritzar l’any passat més de 900 assajos clínics amb medicaments. La xifra és superior a la registrada el 2018 i el 2019, anys anteriors a la pandèmia en què es van autoritzar 800 i 833 estudis clínics, respectivament. El 86% dels assajos els van impulsar companyies farmacèutiques, la inversió de les quals en aquesta partida ha anat augmentant els últims anys fins als 789 milions d’euros, el 60% del total de la inversió en R+D del sector a Espanya, segons reflecteix l’última Enquesta sobre Activitat d’R+D publicada per FarmaIndústria.

“El ensayo clínico es la esperanza de la cura. La investigación y los ensayos clínicos ayudan a que algún un día acabemos con enfermedades”

Cristina Bajo.

Quan decideixes entrar en un assaig clínic, els metges t’informen dels pros i contres, i, tot i que sempre hi ha certa por, la Cristina admet que «la medicina és una ciència empírica, s’aprèn provant, de manera que no hi ha més remei que fer assajos clínics i participar-hi, és l’única manera que evolucioni».

Inversió en recerca

La recerca clínica genera un gran cercle virtuós, ja que implica inversió en els hospitals per part de les empreses promotores dels assajos; contribueix a la qualificació dels professionals sanitaris, de manera que s’incrementa la qualitat de la prestació del nostre sistema sanitari, i obre noves possibilitats als pacients espanyols, per a molts dels quals la participació en un assaig clínic pot suposar una oportunitat única per curar la seva malaltia.