Un informe de Charles River Associates, en nom de la Federació Europea de la Indústria Farmacèutica (Efpia), ha posat de manifest que durant les dues últimes dècades ha augmentat la inversió en recerca i desenvolupament de nous medicaments als Estats Units i la Xina. Això ha provocat una reducció de la quota de mercat d’Europa del 56% el 2001 al 31% en l’actualitat. La quota de mercat de la Xina ha passat de l’1% al 8%, mentre que la dels Estats Units ha passat del 44% al 52%.
- Redacció
-
Quan es tracta d’invertir, el contrast és notable. El 2002, els Estats Units van dedicar 2.000 milions de dòlars més que Europa en investigació i desenvolupament farmacèutic, i aquesta diferència ha anat augmentant fins a superar els 20.000 milions. La indústria farmacèutica continua impulsant la seva despesa en R+D a Europa, sí, però mentre a l’antic continent ho ha fet a un ritme d’un 3,75% anual en les dues primeres dècades del segle, aquesta mateixa ràtio ha sigut d’un 5,78% als Estats Units.
En aquest punt cal ressaltar que la falta d’inversió pot tenir conseqüències per als ciutadans, que tenen menys accés a medicaments recents o l’oportunitat de participar en assajos clínics creatius. El dilema és especialment evident en l’ús de teràpies avançades (per exemple, teràpies gèniques, cel·lulars i tissulars) per a malalties greus i algunes formes de càncer. Per a aquests tractaments innovadors, el nombre d’assajos clínics a Europa és tres vegades menor que a la Xina i només la meitat que als Estats Units. Entre el 2014 i el 2021, els Estats Units i la regió Àsia-Pacífic van experimentar un augment significatiu del 70% i el 67%, respectivament, mentre que Europa es va mantenir estàtica. L’informe assenyala que una altra manera d’apreciar aquesta situació és a través de l’ocupació en la indústria. Així, el total d’empleats centrats en l’estudi i la creació de nous medicaments a la Xina ha augmentat un 800% des del 2001, davant un augment del 30% a Europa. Tot i que l’informe assenyala que la forma de contractar les persones pot contrastar entre nacions, mostra el lloc que ocupa la Xina, que va superar Europa el 2012 i està per darrere dels Estats Units des del 2020.
Nathalie Moll, directora General d’Efpia, ha remarcat que «és de summa importància per als pacients, així com per al futur de la investigació farmacèutica a Europa, que la Comissió Europea i els governs nacionals col·laborin amb la indústria per mantenir i ampliar aquest sector a Europa. Per aconseguir-ho, el sector de les ciències de la vida s’ha d’esforçar per seguir els exemples dels països occidentals i asiàtics que han tingut èxit en aquest camp». Moll va comentar sobre l’esborrany de l’Estratègia Farmacèutica Europea que l’objectiu d’equilibrar la sostenibilitat econòmica i la futura innovació dels estats membre és raonable, però «el posicionament actual tindrà un efecte perjudicial en l’atenció al pacient i agreujarà encara més la falta de competitivitat d’Europa».
D’aquesta manera, Efpia posa sobre la taula una sèrie de recomanacions per abordar la situació:
Les conseqüències d’aquestes dades són que el nostre continent ha perdut un 25% del seu pes en l’àrea de la investigació en els últims 20 anys, cosa que suposa una pèrdua de competitivitat, que, al seu torn, redunda en un pitjor accés dels ciutadans a medicaments nous o a la possibilitat de participar en assajos clínics innovadors.
El següent gràfic mostra la inversió de les companyies farmacèutiques en R+D en els últims 20 anys.
Tot i això, cal destacar que ja s’han fet passos rellevants. Per tal de reforçar el marc europeu d’assajos clínics, alhora que mantenir un alt nivell de protecció dels participants, la solidesa de les dades i la transparència, es va iniciar el gener del 2022 la iniciativa ACT EU, o Acceleració dels Assajos Clínics a la UE. Aquest projecte liderat per la Comissió Europea, l'Agència Europea del Medicament i la Xarxa de Caps d'Agències de Medicaments compta amb una Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) en el seu pla de treball per a transformar la manera en la qual s'inicien, dissenyen i desenvolupen els assajos clínics. No obstant això, com apunta la directora general de la Efpia, “el que importa ara són les regles i polítiques que fomenten la inversió, com un ecosistema de drets de propietat intel·lectual sòlid i predictible i un marc regulador d'avantguarda -sosté-. Si no som capaços d'implementar-los a Europa, la bretxa entre nosaltres i la resta del món continuarà ampliant-se i Europa malgastarà la seva oportunitat de convertir-se en líder en salut i ciències de la vida”.
La conclusió és que Europa ha de posar damunt de la taula polítiques que permetin augmentar el finançament de la indústria farmacèutica, així com afavorir marcs de creixement de la R+D d'aquesta àrea tan bàsica per als ciutadans.