Europa va aprovar l’any passat un total de 54 fàrmacs, la xifra més alta en els últims cinc anys
L’Agència Europea del Medicament (EMA) ha aprovat en els últims cinc anys –del 2017 al 2021– un total de 200 nous medicaments, sent l’any passat el que més aprovacions ha tingut d’aquest lustre, amb fins a 54 fàrmacs completament nous. Aquesta dada posa de manifest que, malgrat la pandèmia provocada pel coronavirus, la innovació biomèdica i el compromís de les companyies farmacèutiques amb la investigació ha seguit avançant de manera imparable.
Les àrees terapèutiques que han comptat amb més aprovacions durant els últims mesos han sigut oncologia (12), vacunes i tractaments contra la Covid-19 (7) i hematologia i neurologia (5). Per la seva part, immunologia, reumatologia, endocrinologia, cardiovascular, metabolisme, dermatologia, oftalmologia, infeccioses, reproducció i gastroenterologia han vist també augmentat el seu arsenal terapèutic.
En concret, un 35% de les 54 novetats terapèutiques (19) han sigut categoritzades com a medicaments orfes, és a dir, aquells tractaments destinats a pacients amb malalties estranyes o poc freqüents, un fet que demostra l’impuls en els últims anys de la investigació per part de la indústria farmacèutica innovadora en aquest terreny.
Així mateix, sis medicaments van obtenir l’any passat la designació Prime, que és el programa de l’EMA que té com a objectiu agilitzar l’accés dels pacients a medicaments prometedors dirigits a patologies amb necessitats mèdiques no cobertes mitjançant un procediment accelerat d’avaluació per a la seva posterior aprovació.
First-in-class
Per un altre costat, un fet a destacar en relació amb la investigació de nous medicaments és que el 69% dels gairebé 8.000 fàrmacs que es troben actualment en fase de desenvolupament són totalment nous o ‘first-in-class’. És a dir, fàrmacs amb mecanismes d’acció diferents de les teràpies que existeixen al mercat i, per tant, amb un gran potencial de millora de la salut dels pacients, segons les conclusions de l’informe Innovation in the Biopharmaceutical Pipeline, realitzat per la consultora estratègica Analysis Group per a la patronal americana de la indústria farmacèutica, Phrma.
Aquest percentatge arriba a ser del 80% en les fases anteriors a la investigació en humans, però decau perquè, com recorda l’informe mateix, la investigació de nous medicaments és un procés llarg, complex i costós en el qual menys del 10% dels fàrmacs en desenvolupament que aconsegueixen arribar a la fase clínica, quan es proven amb pacients, són finalment aprovats per les agències reguladores. “La cartera actual de potencials medicaments de la indústria farmacèutica innovadora és abundant, diversa i francament prometedora per als pacients. L’alta proporció de projectes que tenen el potencial de ser el primer en la seva classe reflecteix el creixement científic que promou aquest sector i el seu compromís amb la R+D”, destaca Javier Urzay, subdirector general de Farmaindústria, l’Associació Nacional Empresarial de la Indústria Farmacèutica a Espanya. Les àrees terapèutiques que compten amb un percentatge més alt de potencials medicaments ‘first-in-class’ són Alzheimer, malalties cardiovasculars, neurologia, psiquiatria, diabetis i càncer.
Com ha mostrat la pandèmia de coronavirus, els medicaments i les vacunes s’han convertit en el gran instrument terapèutic dels sistemes sanitaris desenvolupats per ser l’arma més efectiva per combatre, pal·liar i curar malalties. Així, diversos estudis demostren que el seu ús està directament relacionat amb l’augment de l’esperança de vida i fins al 73% d’aquest augment en els països desenvolupats es deu directament a l’aparició de nous medicaments.