La indústria farmacèutica, líder en ocupació femenina

L'autor grec Aristòfanes retratava en la seva obra «Lisístrata» la primera vaga feminista de la història. En la Revolució Francesa, milers de parisenques corejaven juntes el lema «llibertat, igualtat, fraternitat». Es diu que el 8 de març del 1857 un grup de treballadores tèxtils de la ciutat de Nova York van sortir al carrer per protestar per les seves condicions laborals. Ja el 1975 l'ONU va institucionalitzar aquest dia -el 8 de març- com a Dia Internacional de la Dona amb un objectiu que avui continua sent vigent: participar en la societat en igualtat amb l'home.

S'ha avançat molt en aquestes dècades. El discurs polític i social defensa l'equitat salarial, de drets i de poder entre sexes. No obstant això, les dades apunten que fins ara aquests objectius no s'han assolit. Així ho constata, per exemple, l'informe de la Comissió Europea «Report on equality between women and men in the EU 2017», on es recull que el 65,5% de les dones europees tenen feina, davant el 77,4% d'homes.

Si posem el focus a Espanya, les xifres no són gaire més equitatives: el nostre país, que és el cinquè amb més PIB de la Unió Europea, té la segona pitjor taxa d'atur femení, només al davant de Grècia. Parlem d'un percentatge del 16,02%, davant del 13,2% dels homes, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A més, les dones treballadores cobren de mitjana menys que els homes: el 40,3% de les dones va tenir un salari inferior a 1.230,9 euros, davant del 20,6% dels homes. En el seu últim informe sobre Espanya, l'Organització Internacional del Treball (OIT) denuncia que al nostre país hi ha una bretxa de gènere del 15%, és a dir, les dones cobren un 15% menys que els homes. I per completar la «fotografia» de la manca d'equitat, una dada més extreta de la llista Fortune500: únicament un 4% de les dones arriben a alts càrrecs a les empreses més importants.

Per buscar el perquè d'aquestes xifres i diferències caldria aprofundir en un conjunt de factors econòmics, sociològics i culturals que s'han forjat al llarg dels anys, i ens aturarem en la manca de conciliació i l'existència de segregació ocupacional i estereotips de gènere. Només així es pot entendre que tradicionalment les dones hagin copat les ocupacions de cura, educació i serveis socials, però fins fa poc eren comptades les que desenvolupaven carreres científiques o tècniques.

Ocupació estable, qualificada i igualitària

En aquest context crida l'atenció, per bé, que la indústria farmacèutica despunti en relació amb l'ocupació femenina. Segons explicava Martín Sellés, president de Farmaindustria, en la 15a edició del Seminari Indústria Farmacèutica & Mitjans de Comunicació, «mobilitzem 40.500 llocs de treball, i entorn de 200.000 si hi sumem els indirectes i els induïts, i es tracta d'ocupació estable, qualificada i igualitària».

Després d'aquestes paraules, els números de l'enquesta d'ocupació 2017, de la qual es desprèn que al sector farmacèutic es dona un creixement sostingut en ocupació de qualitat: 94% de contractes indefinits, el 62% universitaris, el 52% dones. Exactament, el 51,9% de l'ocupació en aquesta indústria és femenina, el doble que la mitjana del sector industrial (25%). A més, el 57,7% de les noves contractacions dutes a terme el 2017 van ser de dones, davant del 31% de la mitjana industrial espanyola.

Aquest sector també presenta taxes d'ocupació femenina en els llocs de més responsabilitat superiors a les d'altres àrees. D'aquesta manera, els comitès de direcció de les companyies farmacèutiques disposen del 41,3% de dones. Aquesta xifra triplica la d’altres sectors, ja que suposa 3,4 vegades més que la mitjana de les grans empreses de l'Ibex-35, que se situa al voltant del 12%.

A l'àrea d'Investigació i Desenvolupament (R+D), la presència femenina arriba al 63,7%, la xifra més elevada de tot el teixit productiu a Espanya. A part de la indústria farmacèutica innovadora i del sector de la confecció (59%), cap sector productiu supera el 50% d'ocupació femenina en R+D.

L'informe sobre l'ocupació de Farmaindustria destaca, a més, que el salari femení de 36.344 euros anuals de mitjana és el més gran dels registrats en tots els sectors industrials i la bretxa salarial entre sexes, si bé existeix, és la més baixa (10%)

Altres sectors de l'àmbit sanitari

L'objectiu de la igualtat, tants segles perseguida, no s'ha aconseguit encara, però exemples com el de la indústria farmacèutica i els canvis en altres sectors de la Sanitat criden a ser optimistes.

Només cal observar, per exemple, el procés de feminització de la professió mèdica: a les facultats de medicina i als primers anys del MIR les dones representen més del 70% del total d'alumnes. Si l'any 1985 el 25% del personal mèdic eren dones, en l'actualitat s'estima que aquesta xifra arriba al 50% (encara que hi ha diferències segons la comunitat autònoma), mentre que es preveu que arribarà a més del 70% d’aquí a uns anys.

En l'àmbit de la recerca pública s'equipara el percentatge de dones i homes en els llocs predoctorals (47,7% de dones al CSIC), tot i que el percentatge del personal investigador disminueix a un 25%, segons les dades del CSIC del 2017.

Amb l’objectiu estratègic d'oferir propostes concretes per afavorir la presència de les dones en l'àmbit de la investigació i la sanitat, l'empresa i les administracions públiques sanitàries, ja existeixen iniciatives com «Dones de la Sanitat». Com exposen, «identificar i disseminar en l'entorn sanitari les idees i estratègies que estan donant els seus fruits, pot contribuir a eliminar la bretxa de gènere» que s'observa encara en massa camps.