L’últim any les vacunes s’han convertit en el tema principal de moltes de les converses en mitjans de comunicació i en les nostres reunions familiars o amb amics. Però, ¿sabem realment com i on es fabriquen tantes dosis de vacunes?
- G.C. |
Quan s’estant a punt de complir dos anys que l’Organització Mundial de la Salut va declarar de manera oficial com a pandèmia la malaltia causada pel coronavirus, ja existeixen cinc vacunes contra la Covid-19 aprovades per l’agència nord-americana (FDA) i europea (EMA), i més d’una vintena estan en l’última etapa d’investigació. A més, la producció de vacunes contra la Covid-19 ja ha superat la xifra d’11.200 milions de dosis, suficients per vacunar tota la població adulta mundial, segons les dades de la consultora independent Airfinity.
¿Com ha sigut possible aquesta gesta científica i logística? Hem assistit –gairebé en directe– a la carrera investigadora més gran de la història de la medicina. Des del començament de la pandèmia es va posar en marxa una carrera a gran velocitat per al desenvolupament de vacunes, obrint camins nous per guanyar temps. I això sobre la base d’una col·laboració, també històrica, entre companyies farmacèutiques, institucions públiques i privades d’investigació, agències avaluadores i governs, sense escatimar cap d’ells esforços i recursos. Gràcies a això, un procés complex i llarg, com és el del desenvolupament d’un nou medicament o vacuna que sol durar entre 8 i 10 anys, s’ha cobert en mesos.
Però, gairebé tan complexa com la investigació i el desenvolupament d’aquestes vacunes ha sigut la seva producció a una escala com mai abans s’havia necessitat. El ritme mensual de producció de vacunes s’ha multiplicat per quatre des de l’inici de la fabricació. La producció va començar sent pròxima als 350 milions de dosis al mes i actualment es fabriquen més de 1.400 milions de dosis cada mes.
Aquest ràpid augment en la producció de vacunes ha sigut possible gràcies al fet que les companyies farmacèutiques, en paral·lel al procés d’investigació, van ampliar les seves pròpies plantes de producció per augmentar-ne la capacitat i fins i tot van començar a produir vacunes a risc, abans que fossin aprovades per les agències reguladores, segons indiquen fonts de Farmaindústria. Juntament amb això, van buscar i van firmar acords de transferència de tecnologia amb empreses de qualsevol país del món amb capacitat per participar en la producció d’aquestes vacunes. Ja es comptabilitzen prop de 340 acords de col·laboració, que impliquen gairebé un centenar d’empreses, moltes d’elles competidores.
D’aquests acords, gairebé 200 inclouen diverses formes de col·laboració voluntària que es basen en la transferència de tecnologia i l’intercanvi de coneixements sobre els processos i les tecnologies utilitzades per fabricar les vacunes, així com la formació de personal especialitzat per garantir els estàndards de qualitat.
Gràcies a aquests acords, la capacitat mundial de producció de tot tipus de vacunes –que era d’una mica més de 4.000 milions de dosis a l’any abans de la pandèmia– s’ha triplicat només per a les que combaten el coronavirus.
32 fàbriques a europa
Tot el procés de la vacuna no es produeix en una mateixa fàbrica d’un país concret ni en el mateix laboratori. Les substàncies necessàries per a la fabricació de les vacunes contra la Covid-19 s’estan produint en almenys 83 plantes de producció situades en 70 països de tot el món. Europa s’ha convertit en una de les principals fàbriques de vacunes contra la Covid-19 ja que compta amb 32 plantes amb capacitat per elaborar els ingredients necessaris i 34 instal·lacions són les encarregades del procés final de les vacunes. Produir una vacuna és un procés complex i necessita més de 200 materials que se subministren des de diferents fàbriques repartides per tot el món.
¿On s’estan desenvolupant les principals vacunes que ens han administrat a Espanya? Per exemple, Comirnaty, la vacuna desenvolupada per BioNTech i Pfizer, s’acaba a la ciutat alemanya de Marburg, però els ingredients sense tractar surten la fàbrica de Pfizer a Missouri, d’allà passen, entre altres llocs, per Andover (Massachusetts) i Kalamazoo. Durant el 2021 es va aprovar augmentar la capacitat de fabricació d’aquesta vacuna a les instal·lacions de Puurs (Bèlgica).
En el cas d’AstraZeneca, el principi actiu per a la vacuna es produeix a la ciutat de Leiden (Holanda). Però algunes de les plantes de producció que formen part del procés es troben en diferents punts d’Europa: Novasep (Bèlgica), Oxford Biomedica (Oxford) i Cobra Biologics (Regne Unit).
Per la seva part, un dels punts on es porta a terme la producció de la vacuna de Moderna és a la planta de Lonza, a Visp (Suïssa). Mentrestant, un dels llocs on es fabrica la vacuna de Johnson & Johnson és a les instal·lacions de la companyia Catalent a Bloomington, Indiana (EUA).
A Espanya hi ha quatre companyies que estan participant també en la producció de les vacunes de Covid-19, gràcies a aquests acords de llicència amb les empreses descobridores. Així, la gallega Biofabri, del grup Zendal, té un acord per produir la de la companyia americana Novavax; també els laboratoris Rovi participaran en la producció de les vacunes de Moderna a les seves fàbriques de Madrid i Granada i Insud Pharma va acordar amb AstraZeneca fer-se càrrec de la fabricació dels vials de la seva vacuna a la planta d’Azuqueca de Henares (Guadalajara). La quarta companyia espanyola és Reig Jofre, que va acordar amb Janssen produir la seva vacuna a finals de juny a la planta de Sant Joan Despí (Barcelona).
Els acords entre companyies han sigut fonamentals perquè totes puguin sumar-se a la producció de la vacuna amb les mateixes garanties de qualitat i seguretat. Això ha sigut possible gràcies al sistema actual de propietat industrial a través de les patents, ja que genera un marc de protecció i confiança a les companyies desenvolupadores per transferir coneixement i tecnologia a altres empreses.